Amb motiu del 25 aniversari de les campanyes arqueològiques en la Cova del Bolomor de Tavernes de la Valldigna, la Diputació de València ha editat una publicació divulgativa, Cova del Bolomor. 25 anys a la recerca d'un temps perdut, els autors de la qual són Virginia Barciela, Ruth Blasco, Felipe Cuartero, Josep Fernández, Laura Hortelano i Pablo Sañudo.

Estructurat en diversos capítols, el llibre pretén reflectir el passat i el present de la Cova del Bolomor, descoberta en 1867 per Juan Vilanova i el seu deixeble Eduardo Boscà, concedint especial atenció a les aportacions realitzades en els últims anys, fruit d'una investigació sistemàtica del jaciment.

Entre altres curiositats, la publicació destaca que, «per paradoxal que parega, els últims 25 anys d'estudis i investigacions han tornat a Bolomor la consideració que es tenia d'este enclavament fa més d'un segle quan els investigadors Vilanova i Boscà van recórrer per primera vegada eixe frondós barranc per a trobar-se amb un lloc que ja van considerar de gran interés».

De la mina a l'oblit

Tal com s'explica en el llibre, l'entusiasme i el rigor científic de la primera època d'investigacions «va topar amb la realitat d'un país poc acostumat a valorar i protegir els vestigis del passat». Així, en 1935 van començar diverses activitats mineres en la cova el resultat de la qual va ser devastador perquè l'obertura de galeries va destruir el 70 per cent del depòsit arqueològic existent.

Una vegada esgotada la pedrera, el jaciment va caure en l'oblit durant els anys de la Guerra Civil i de la posterior postguerra i «no és fins a 1970 quan Bolomor torna a ser objecte d'atenció per part del Servici d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de València, que el va catalogar com a enclavament arqueològic».

Un jaciment paleolític excepcional

Les primeres campanyes es van reprendre en Bolomor en 1989 sota la direcció de Josep Fernández i Pere Guillem i vinculades al SIP de la Diputació. Al llarg d'estos 25 anys d'excavacions, a la recerca d'un temps perdut, queda constatat que la Cova de Tavernes de la Valldigna, coneguda com «l'Atapuerca» valencià, és un jaciment paleolític excepcional.

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, ha rebut este matí al seu despatx Josefa Mateu, qui ha renunciat al càrrec d'alcaldessa de Novetlè després de trenta anys continuats.

Durant la trobada, el president provincial ha felicitat Mateu pels seus anys de gestió i dedicació en esta localitat de la Costera i li ha fet lliurament de la insígnia de la Diputació de València i d'un exemplar del llibre Vint-i-cinc anys de Diputació democràtica.

Per la seua banda, l'alcaldessa de Novetlè fins al passat 24 de setembre ha agraït al president provincial la gran ajuda que li ha atorgat durant estos anys. “Havia d'acomiadar-me d'Alfonso Rus, ja que sempre hem tingut una relació molt bona”, ha apuntat.

D'altra banda, Mateu ha fet un recorregut per totes les actuacions que s'han executat en la seua població amb la col·laboració de la Diputació provincial, i ha comentat que amb l'ajuda d'esta institució “hem dut a terme pràcticament totes les obres al municipi, des de la primera actuació a la localitat, que va ser el pou d'aigua potable, fins a les més actuals”.

Per això, l'alcaldessa ha reconegut que està molt contenta amb la labor que realitza la Diputació de València: “És la institució més pagadora”, ha dit. També ha defensat el paper de les diputacions en manifestar que “sense elles, els ajuntaments més xicotets estaríem desemparats, gràcies a les entitats provincials podem subsistir”.

El Pla d’Ocupació Conjunt de les Administracions Públiques Valencianes permetrà contractar 514 persones desocupades a la comarca del Camp de Túria, a través de les subvencions que destinarà als ajuntaments de Benaguasil, Bétera, Casinos, l’Eliana, Llíria, Loriguilla, Náquera, la Pobla de Vallbona i Riba-roja de Túria, per un valor total de 578.250 euros.

La Diputació de València va aprovar la setmana passada la concessió d’un total d’1.958.250 euros en ajudes econòmiques a cent cinc ajuntaments de la província a través del programa autonòmic, que permetran la contractació de 5.222 persones, a raó de 375 euros per cada administració i contractat (1.125 mensuals) i també d’un mínim de 375 euros per part de l’empresa.

La corporació provincial, a través de l’articulació d’unes bases reguladores d’estes subvencions, gestionarà la distribució de les ajudes a ajuntaments i empreses, procedents del programa promogut per la Generalitat Valenciana, les diputacions provincials i les entitats locals infraprovincials per al foment de l’ocupació local.

A la província de València, cada una de les tres parts aportarà un terç del pressupost total del pla, fins a un import total de 5.874.750 euros.

Les subvencions distribuïdes a cada ajuntament serviran per a la contractació de treballadors inscrits de forma ininterrompuda, com a demandants d’ocupació, en els centres del SERVEF de la Generalitat, almenys, des de l’1 de març del 2013, contractacions que seran subvencionables amb una ajuda màxima de 1.125 euros, per un període, almenys, de tres mesos i una jornada mínima de vint-i-cinc hores setmanals.

Les ajudes són incompatibles amb qualsevol altra ajuda per a la mateixa acció, excepte amb la bonificació de quotes a la Seguretat Social.

Detall de les subvencions del Pla d’Ocupació al Camp de Túria:

La Diputació de València condicionarà els parcs i jardins de Foia de Bunyol-Chiva per mitjà del Pla d'Enjardinament, amb el qual atorga ajudes que sumen un total de 16.500 euros per a nou poblacions de la comarca.

El Pla d'Enjardinament de la Diputació de València subvenciona enguany accions en 263 localitats valencianes amb una dotació pressupostària de 500.000 euros per tal de condicionar les seues zones verdes urbanes.

 L'entitat provincial, a través de l'Àrea de Medi Ambient, concedix ajudes als municipis per a l'adquisició de plantes i arbres i també per la realització dels servicis de poda i tala i tractaments fitosanitaris en les seues zones enjardinades, amb la finalitat de contribuir al manteniment i embelliment de les zones verdes urbanes de la província de València.

 La subvenció màxima que percebran els destinataris està determinada en funció del nombre d'habitants: els municipis de menys de 5.000 veïns han rebut fins a 1.500 euros; a les localitats entre 5.000 i 20.000 habitants se'ls han atorgat fins a 2.500 euros; d’altra banda, als municipis de més de 20.000 habitants se'ls ha concedit fins a 3.000 euros, i a les entitats locals menors fins a 1.000 euros. 

El Servici de Medi Ambient de la Diputació de València porta executant el programa del Pla d'Enjardinament des de 1997. Este programa té com a finalitat principal prestar ajudes econòmiques als municipis de la província per a l'adquisició de plantes i arbres, i millorar així la seua vegetació municipal.

LLISTA DE SUBVENCIONS A LA FOIA DE BUNYOL-CHIVA:

El Patronat Provincial de Turisme València, Terra i Mar celebra la segona “Gastrofesta de la Dipu” a Requena, els dies 28 i 29 de setembre, amb una gran diversitat d’activitats per a tots els públics.

L’objectiu d’estes fires temàtiques és fomentar la gastronomia i el turisme a la província de València, a través de la celebració de les jornades en diferents punts de la província.

En la festa gastronòmica participaran deu restaurants per a promoure dos plats típics de Requena: el gaspatxo i les torrijas al boval. A més, els restaurants oferiran tapes lliures elaborades per ells mateixos. Els visitants podran degustar també vins de la D.O Utiel-Requena.

Els productes elaborats pels participants es vendran a preus populars. El gaspatxo es podrà degustar per 2 euros, les torrijas al boval per 1,5 euros, les tapes per 1,5 euros i les begudes per 1 euro.

El Patronat Provincial de Turisme ha previst la celebració d’activitats complementàries com ara tallers infantils, el concert del grup Hambre de Rumba, guanyador del concurs Sona la Dipu, demostracions gastronòmiques (amb la col·laboració de la xarxa CDT’s de la Conselleria de Turisme) i exhibicions de coctelería i modelatge de fruites (amb la col·laboració de la Federació d’Oci i Turisme FOTUR).

La fira romandrà oberta el dissabte al matí des de les 11:00 hores fins a les 17:00 hores i a la vesprada, de 18:30 hores a 24:00 hores i el diumenge al matí, d’11:00 hores a 17:00 hores i a la vesprada, de 18:30 hores a 20:30 hores.

Més de 15.000 visitants en la primera “Gastrofesta de la Dipu”

Més de 15.000 visitants van passar per la primera “Gastrofesta de la Dipu” que es va celebrar els dies 21 i 22 de setembre, en el passeig al port de la ciutat de Gandia.

En la festa gastronòmica temàtica es van consumir més de 2.000 racions de fideuà, més de 2.000 tapes elaborades pels restaurants i més de 4.000 begudes.

En la “Gastrofesta de la Dipu” van participar 17 expositors per a promoure els plats més típics de Gandia: la fideuà i el tortell. A més, els restaurants van oferir tapes lliures elaborades per ells mateixos.

“Gastrofestes de la Dipu”

Les “Gastrofestes de la Dipu” que ja han visitat Gandia, també oferiran en les pròximes setmanes, festes gastronòmiques temàtiques al voltant de plats típics de la gastronomia local de les localitats de Xàtiva i Cullera.

Estos certamenes, que se celebren els dissabte i diumenge, ofereixen als visitants un plat i unes postres principals típics de cadascuna de les ciutats amfitriones, tapes elaborades amb els ingredients dels plats estrela i tapes lliures, tant de dolces com de salades.

A Xàtiva s’oferirà principalment l’arròs al forn i l’arnadí, i a Cullera, arrossos mariners i la coca cristina.

Les “Gastrofestes de la Dipu” estan organitzades pel Patronat Provincial de Turisme, els ajuntaments de Gandia, Requena, Xàtiva i Cullera i els hostelers i pastissers locals de les quatre ciutats amfitriones.

Calendari “Gastrofestes de la Dipu”

Requena 28 i 29 de setembre

Xàtiva 5 i 6 d’octubreCullera 2 i 3 de novembre

La Diputació de València col·labora amb el projecte d’investigació del Ministeri d’Economia i de l’Institut d’Economia Social i Cooperativa de la Universitat de València, que desenvolupa els «Factors normatius i de polítiques públiques en l’èxit de l’empresa social», a causa de la repercussió que té a la província de València, on s’ha detectat que l’economia social, especialment les cooperatives, han aguantat millor els efectes negatius de la crisi.

Per este motiu s’han obert línies d’investigació sobre els reptes i les oportunitats de la política local per a la creació d’ocupació i la prestació de servicis als ciutadans.

La diputada Amparo Moraha, en el transcurs de la inauguració de les jornades que se celebren en la universitat valenciana, ha comentat que «la Diputació de València assumix, com a ajuntament d’ajuntaments, el paper d’impulsar actuacions en les 268 localitats de la província que generen directa i indirectament l’ocupació en diversos sectors industrials i de servicis, a més de potenciar noves oportunitats que milloren l’economia municipal i dels seus ciutadans».

«Davant d’una situació de crisi econòmica com la que travessa el nostre país, el municipalisme no pot romandre de forma passiva i s’està actuant intensament des de les administracions locals valencianes per a buscar solucions i ajudar els seus veïns a superar el drama de la desocupació», ha afegit Mora.

 La diputada de Benestar Social ha insistie en el fet que la prioritat de l’àrea que dirigix ha sigut sempre l’atenció a les persones i especialment als col·lectius més desfavorits i «ara més que mai hem d’escoltar el que diuen els investigadors per a superar esta situació amb l’aportació de tots els ens socials».

Trobar solucions per a les persones
 

El vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño, ha asseverat que «a finalitat és trobar solucions per mitjà de l’economia social que no busca beneficis econòmics purs i durs. No és l’única però és la millor economia per la seua capacitat de funcionament, eficàcia I perquè ens recorda que l’important són les persones».

«Hi ha un triangle màgic per la relació entre Universitat, administració pública i societat civil, i estes jornades són un exemple d’això, perquè versen sobre economia social i ens poden ajudar a trobar solucions a estos temps difícils», ha afegit Ariño.

El vicerector ha agraït la col·laboració de la Diputació amb la Universitat per a fer front a un estudi que donarà unes perspectives de com es solucionarà  l’ocupació estable, terme diferent del de treball, d’acord amb les contractacions actuals.

Pilar Alguacil, la directora del projecte, ha explicat que «estem estudiant els instruments per a millorar la situació a través de la participació dels ciutadans en la generació d’ocupació i en la prestació de servicis públics. Disposem de dades positives sobre l’oferta i demanda de servicis socials que milloren les condicions per als usuari i les d’ocupació dels prestadors».

El diputat provincial Emili Altur, que ha moderat la primera ponència sobre les «Convergències entre l’economia del bé comú i l’economia social», ha explicat que des de l’economia social, que és la més pròxima als ciutadans, s’ha vist que s’està suportant la crisi i en l’àmbit social hi ha moltes oportunitats que es poden abordar.

El València CF, a través dels capitans del primer equip Ricardo Costa i Ever Banega, ha traslladat el seu suport al brigadista d'Imelsa Víctor Cerdà, que es troba immers en el Camí Solidari per les Malalties Rares.
Banega i Ricardo Costa van rebre Víctor a l'estadi Antonio Puchades, i li van traslladar, "en nom dels integrants de la plantilla, tota la força perquè este camí siga un èxit, i es puga ajudar al col·lectiu de persones que patixen alguna malaltia rara".

Víctor va arribar a la ciutat esportiva del València CF amb els seus companys de Cazarettos, el que va concitar l'atenció de centenars d'aficionats que van acudir a presenciar l'entrenament de l'equip. 

El pianista guanyador del Premi Iturbi 2010, Andrey Yaroshinsky, ha presentat esta vesprada en el Centre Cultural la Beneficència el seu nou disc, editat per la corporació provincial.

L’acte ha comptat amb l’assistència del diputat de Teatres i Concursos Provincials de Música, Cristóbal Grau, el director artístic de l’Iturbi, Joaquín Soriano, i el secretari del concurs, Mario Carrión.

Després de l’obertura, Yaroshinsky ha interpretat en el saló d’actes Alfons el Magnànim de la Beneficència “Evocación”, de la Suite Ibéria d’Isaac Albéniz, una peça musical del seu nou treball.

Soriano, encarregat d’obrir l’acte, ha dit que «és un orgull escoltar en directe una de les peces del CD que va gravar el guanyador de l’últim Iturbi a la ciutat València».

Per la seua banda, Cristóbal Grau, ha afegit que «el recital té com a objectiu donar a conéixer l’enorme talent de l’últim guanyador del concurs Iturbi”».

Així mateix, «la final de piano està molt disputada a tan sols vint-i-quatre hores del veredicte del jurat», ha conclòs el diputat.

 Entrega de premis Iturbi-2013

 A través de la plataforma televisiva www.diputv.dival.es ,la corporació provincial retransmetrà demà, a partir de les 19:00 hores, en el Palau de la Música, la gala d’entrega dels premis del XVIII Concurs Internacional de Piano de València “Premi Iturbi” 2013.

Un total de trenta-nou pianistes procedents de tretze països van ser seleccionats per a participar en el Concurs Internacional de Piano de València “Premi Iturbi” 2013 de la Diputació de València.

El jurat qualificador del “Premi Iturbi” 2013 està integrat per deu experts d’àmbit internacional: Jens Harald Bratlie (Noruega), Uta Weyan (Alemanya), Cristina Ortiz (Brasil), Akiko Ebi (Japó), David Lively (Estats Units), Pavel Neressian (Rússia), Oxana Yablonskay (Rússia), i els valencians Joaquín Soriano —director artístic del concurs—, Fernando Puchol i Adolfo Bueso.

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, va inaugurar ahir les noves instal·lacions del camp de fútbol del Burjassot CF, que han rebut una subvenció de la institució provincial de 100.000 euros mitjançant la firma d'un conveni singular.

Alfonso Rus va comentar que el Burjassot CF «és el degà dels clubs de fútbol de la província de València», alhora que ha assegurat que el 2013 «és un any molt especial per a este equip ja que celebra el seu centenari».

«Per això —ha apuntat— se'ns va proposar la renovació i la modernització del seu camp, i per a això va sol·licitar la col·laboració de la Diputació de València i de la Federació Espanyola de Fútbol».

En este sentit, Rus ha explicat que l'aportació de la corporació provincial «es va materialitzar en la firma d'un conveni entre l'Ajuntament de Burjassot i la Diputació per un import de 100.000 euros».

El responsable provincial va destacar també que este terreny de joc «és utilitzat setmanalment per unes 300 persones que conformen els més de 20 equips del Burjassot CF i de la seua escola esportiva, que hui disposen d'un camp de fútbol modern i actual».

Actuació necessària

Per la seua banda, l'alcalde de la localitat de l'Horta, Jordi Sebastià, després d'agrair la col·laboració de la Diputació, va declarar que esta actuació era «molt necessària [ja que en l'actualitat] hi ha una pràctica esportiva molt massiva, a més de cobrir les necessitats tots els integrants del club».

Les obres de reforma del terreny de joc han consistit, segons explica el primer edil, en la substitució de l'antiga gespa artificial per una de nova generació, catalogada amb dues estreles FIFA. També s'ha canviat el sistema de reg per sis nous canons, s'han reformat els vestidors i s'ha afegit un nou marcador electrònic i focus d'il·luminació.

L'acte d'inauguració també va tindre la presència del president del Burjassot CF, Reinaldo Romero, del president de la Federació Valenciana de Fútbol, Vicente Muñoz, i dels diputats provincials Oreto Segura, Francisco Tarazona i Emili Altur i regidors de l'ajuntament.Posteriorment, es va disputar un partit entre el Burjassot C.F. I el C.D. Olímpic de Xàtiva.
  

La localitat de Vilamarxant ja disposa de la xarxa sense fil per a l’accés a Internet de banda ampla, impulsada per la Diputació de València, en les seus municipals.

El diputat de Modernització, José Manuel Haro, va presentar ahir en la Casa de la Cultura del municipi el nou servici, instal·lat a través del projecte Sona Wi-Fi de la corporació provincial, junt amb l’alcalde i diputat autonòmic, Vicente Betoret.

«Vilamarxant és ja un dels més de 170 municipis de la província on es troba operatiu el projecte de la Diputació en la seua primera fase, que és la connexió a la banda ampla de totes les seus de l’administració local en règim d’autoprestació de servicis i, també, al Centre de Procés de Dades de la corporació provincial», va destacar Haro.

La cobertura d’autoprestació suposarà per al consistori un important estalvi de costs i la millora dels servicis públics, perquè, a més de la connexió de seus municipals, facilitarà l’accés a les aplicacions informàtiques desenrotllades per la Diputació, la possibilitat de compartir dades amb altres municipis de la província i el desenrotllament de servicis municipals avançats relacionats amb la videovigilància, els servicis d’emergència, la gestió intel·ligent del trànsit local, la promoció turística i la mobilitat d’empleats, entre altres.

Segona aplicació del projecte

El projecte Wi-Fi executat oferix també un servici al ciutadà consistent en què l’operadora assignada en el programa provincial (Eurona) brinda als veïns de la població la contractació de l’excedent d’esta, a «preus competitius», segons el diputat.

A més, els particulars podran accedir a Internet de banda ampla via Wi-Fi independentment del seu lloc de residència, ja que l’operadora també oferirà la connectivitat via satèl·lit per a aquelles llars a les quals, malgrat tot, no arriba la cobertura per cap altra via.

«Amb el projecte ‘Sona Wi-Fi’ la Diputació de València està acabant de construir la xarxa sense fil de banda ampla de màxima qualitat (wimax) més important d’Europa, que comprén els 265 municipis de la província, 500 quilòmetres quadrats de superfície i beneficiarà a 1,7 milions de ciutadans», va assenyalar Haro.

El responsable provincial va insistir en el fet que «es tracta d’una iniciativa única perquè és una xarxa pública, de la institució provincial, fet que suposa que una administració local posa la província a l’avantguarda de les tecnologies de la informació i els seus municipis augmentaran la seua competitivitat, en poder accedir als servicis avançats de la societat de la informació».