Víctor Cerdà culmina una de les etapes més dures del Camí Solidari

Víctor Cerdà ha completat la setena jornada del Camí Solidari per les Malalties Rares, que constava de 68 quilòmetres caracteritzats per grans desnivells en el terreny, la qual cosa l'ha convertit «en l'etapa més dura, sens dubte, de les que portem fins al moment», en paraules de Víctor.

Durant el dia de hui, el Camí Solidari ha visitat les poblacions de La Yesa i Alpuente, i ha acabat el dia a La Puebla de San Miguel, pertanyent ja a la comarca del Racó d'Ademús.

La novena etapa discorrerà demà per Torre Baja, Castielfabib, Vallanca i Ademúz, amb una distància total de 54 quilòmetres.

En la pàgina web caminosolidario.imelsa.es es pot seguir la posició de Víctor en temps real, així com realitzar donacions econòmiques a favor de FEDER Comunitat Valenciana a través de la plataforma Mi Grano de Arena.

Ferran Milan presentarà en el MuVIM la seua tipografia premiada a Nova York

El tipògraf i dissenyador Ferran Milan (Barcelona, 1979), premiat en la cinquantanovena edició dels premis «Type Directors Club», en la seua modalitat de disseny de tipus, per «Baldufa», oferirà una conferència-col·loqui en el MuVIM, el dijous 26 de setembre, a les 20:00 hores.

L'entrada serà lliure i gratuïta, fins a completar l'aforament, i el ponent efectuarà un repàs a la situació de la tipografia actual, a més de presentar el seu propi treball.

Aquest dissenyador, establit a Londres, reconeix que va descobrir la seua passió per la tipografia durant la seua etapa formativa. Representar sons i estructures lingüístiques a partir de les quals crear paraules o frases amb una potent càrrega comunicativa va derivar en la seua professió. Ara, amb la tipografia «Baldufa», li ha arribat el reconeixement professional.

És una font pertanyent a la família tipogràfica multiscript, de formes corbes i voluminoses, sense traços rectilinis, que conté alfabets llatins i àrabs, considerada especialment apta per a catàlegs o publicacions que no continguen textos excessivament llargs.

La idea primigènia del projecte va sorgir el 2010, mentre Milan cursava el Màster en Tipografia de la Universitat de Reading. Amb el pas dels anys, i amb l'ajuda de la seua amiga Pilar Cano, «Baldufa» s'ha convertit en un repte personal. Avui, el treball encara no ha estat conclòs íntegrament i se’n segueix refinant el disseny.

De cara al futur, «Baldufa» pretén impregnar un major nombre de llengües, fins i tot les considerades «minoritàries». Amb tot, «Baldufa» i Ferran Milan, amb el seu reconeixement, ja han passat a formar part del millor disseny tipogràfic mundial.

Els alcaldes valoren positivament el Pla d'Ocupació per a crear 5.222 llocs de treball

El Pla d'Ocupació Conjunt de les Administracions Públiques Valencianes, presentat en La Beneficiencia pel vicepresident de la Diputació de València Juan José Medina, tindrà un impacte beneficiós en 105 municipis de la província a més de crear 5.222 llocs de treball i comptarà amb una inversió de l'entitat provincial de 1.958.250 euros,.

 

Este pla propiciarà que els empresaris locals formalitzen, aportant un quart del seu cost, contractes laborals d'una duració mínima de tres mesos i una jornada de treball de 235 hores setmanals, i cada un serà subvencionat amb 1.125 euros dels quals cada administració aportarà 375 euros.

 

La nova iniciativa —amb una dotació pressupostària  D'un màxim de 7,5 milions d'euros— ha sigut ben valorada pels alcaldes i representants municipals que van acudir a l'acte de presentació que es va celebrar dijous passat en el citat complex cultural de la Diputació, i en el qual Medina, acompanyat de la diputada de Benestar Social i Sanitat, Amparo Mora, i del cap del departament de Cooperació, Pedro Domingo, va donar a conéixer els detalls del programa.

 

Un dels alcaldes que van expressar la seua opinió favorable va ser el titular de Silla, Serafín Simeón, qui va dir que el Pla d'Ocupació Conjunt és un  «pas important» ja que «totes les empreses que funcionen bé tenen ganes de contractar empleats però econòmicament no s'ho poden permetre».

 

Així mateix, el responsable municipal va informar que en el seu municipi «hi ha una elevada taxa de desocupació, concretament, 2.500 persones».  «És un bon avanç i l'any que ve, si es renova el programa, l'agafarem amb més força», ha apuntat.

 

Per la seua banda, Mari Carmen Porter, alcaldessa d’El Villar del Arzobispo —localitat que compta amb 300 desocupats—  va manifestar que es tracta d'una oportunitat «molt bona perquè les persones que porten temps en l’atur aconseguisquen un contracte en empreses encara que no siguen locals».

 

Una cosa que ha ratificat també el responsable municipal de la Pobla del Duc, Vicent Gomar, en manifestar que es tracta d'un projecte «molt interessant que dóna suport a gent necessitada en estos moments tan delicats».

 

En este sentit, ha fet insistència en la necessitat que les empreses «s'impliquen i tinguen capacitat per a pagar les rendes i les factures».

 

Resultats positius

 

L'alcaldessa d’Alcásser I diputada provincial, Remedios Avia, ha fet referència al fet que la Diputació de València «està al peu del carrer buscant idees per a millorar la vida dels veïns de la província».

 

Per això, Avia es mostra optimista amb els resultats que tirarà esta nova aposta i afirma que els veïns i els empresaris «l'acolliran com una iniciativa molt  positiva». «Comencem amb poc però anirem a més», puntualitza.

 

La primera edil de la Pobla de Vallbona, Mari Carmen Contelles, opina que l'aposta conjunta és «molt positiva, ja que el principal problema de tots els municipis és la desocupació dels veïns». «És una forma activa d'implicar-se perquè els valencians puguen tindre un futur laboral en empreses que, a més, tindran l'oportunitat de comprovar com treballen estes persones».

 

«L'important —aclarix—és veure com funciona el pla i poder millorar-lo i sumar més contractes».

 

Finalment, l'alcalde de Favara, Pedro Juan Victòria, fa una valoració molt positiva del Pla d'Ocupació i agraïx a la Diputació de València la seua disponibilitat cap a les poblacions: «L'entitat provincial escolta tots els alcaldes per això, estem convençuts que esta iniciativa eixirà bé, sabem que la Diputació seguirà donant-nos suport».

empleoweb.mp4
empleoavia.mp3
empleocontelles.mp3
empleoporter.mp3
empleosimeon.mp3

Generalitat, Diputació i Ajuntament de València rebran demà el jurat del Premi Iturbi

El jurat del Premi Iturbi 2013 realitzarà demà un periple institucional per a saludar els màxims representants de la Generalitat Valenciana, la Diputació de València i l'Ajuntament de València.

Integren el jurat qualificador Jens Harald Bratlie (Noruega), Uta Weyan (Alemanya), Cristina Ortiz (Brasil), Akiko Ebi (Japó), David Lively (Estats Units), Pavel Neressian (Rússia), Oxana Yablonskay (Rússia), i els valencians Joaquín Soriano ―director artístic del concurs―, Fernando Puchol i Adolfo Bueso. També acudirà a les recepcions el secretari del concurs internacional de piano de la Diputació, Mario Carrión.

Les visites començaran al Palau de la Generalitat, a les 12 hores. A continuació, a les 12:30 hores, la comitiva pianística serà rebuda al Palau dels Scala, seu oficial de la Diputació de València. El jurat es deplaçarà a les 13:30 hores a l'Ajuntament de València, on finalitzarà el recorregut institucional.

El concurs internacional de piano de València, Premi Iturbi, entra estos dies en la seua fase final. Durant hui i demà, els sis músics classificats ―Enrique Lapaz, Ilya Maximov, Mizuho Nakada, José Ramón García, Tetiana Shafran i Tomoaki Yoshida― interpretaran un concert de Beethoven acompanyats per l'Orquestra de València.

Final amb l'Orquestra de València

Els tres concursants que arriben a la gran final del Premi Iturbi, que se celebrarà divendres, 27 de setembre, a les 19:30 hores, interpretaran un concert acompanyats de nou per l'Orquestra de València, sota la direcció del músic letó Gints Glimka.

Cada finalista triarà el recital a interpretar entre vint-i-una obres de Mozart, Chopin, Schumann, Liszt, Brahms, Txaikovski, Saint Saëns, Ravel i  Rakhmàninov.


La Diputació de València retransmetrà en directe la gala recital de lliurament dels premis Iturbi dissabte 28 de setembre, a partir de les 19:30 hores.

Els municipis de Requena-Utiel reben 17.000 euros per a condicionar els seus parcs i jardins

La Diputacióde València condicionarà els parcs i jardins dels Requena-Utiel per mitjà el Pla d'Enjardinament, amb el qual atorga ajudes que sumen un total de 17.000 euros als nou municipis de la comarca.

 

El Pla d'Enjardinament de la Diputació de València subvenciona enguany accions a 263 localitats valencianes amb una dotació pressupostària de 500.000 euros per a condicionar les zones verdes urbanes.

 

L'entitat provincial, a través de l'Àrea de Medi Ambient, concedeix ajudes als municipis per a l'adquisició de plantes i arbres així com la realització dels servicis de poda i tala i tractaments fitosanitaris en les zones enjardinades amb la finalitat de contribuir al manteniment i embelliment de les zones verdes urbanes de la província de València.


La subvenció màxima a percebre pels destinataris està determinada en funció del nombre d'habitants: els municipis de menys de 5.000 veïns han rebut fins a 1.500 euros; a les localitats entre 5.000 i 20.000 habitants se'ls ha atorgat fins a 2.500 euros; per la seua banda, als municipis de més de 20.000 habitants se'ls ha concedit fins a 3.000 euros, i a les entitats locals menors fins a 1.000 euros.

 

El Servici de Medi Ambient de la Diputació de València porta executant el programa del Pla d'Enjardinament des de 1997. Este programa té com a finalitat principal prestar ajudes econòmiques als municipis de la província per a l'adquisició de plantes i arbres, per a millorar la vegetació municipal.

 

 

LLISTA DE SUBVENCIONS A REQUENA-UTIEL:

 

Municipi

Subvenció

CAMPORROBLES

1.500

CAUDETE DE LAS FUENTES

1.500

CHERA

1.500

FUENTERROBLES

1.500

REQUENA

3.000

SINARCAS

1.500

UTIEL

2.500

VENTA DEL MORO

1.500

VILLARGORDO DEL CABRIEL

1.500

 

Els nous alumnes de les escoles de la Diputació a Catarroja i Requena s’incorporen hui a les aules

La diputada d'Educació, Oreto Segura, ha presidit este matí l'obertura oficial del curs acadèmic 2013-2014 de l'Escola de Capatassos Agrícoles de Catarroja i l'Escola de Viticultura i Enologia, Félix Jiménez, de Requena.

La diputada provincial d'Educació ha destacat en la seua intervenció, davant els nous alumnes que estudiaran el primer de cada especialitat, que «després de més de mig segle d'experiència les escoles de la Diputació disposen d'un professorat molt professional i de les últimes tecnologies i mitjans per a impartir els mòduls que s'hi oferixen».

«Els cicles formatius de les escoles de la Diputació són un exemple de preparació per a la inserció laboral, alhora que demostren any rere any ser un referent nacional i internacional per la seua gran especialització, les pràctiques que hi fan els alumnes i el continu reciclatge del professorat», ha afegit la diputada.

Oreto Segura ha animat els alumnes d'ambdós centres a «aprofitar l'ensenyament públic, gratuït i de qualitat de les escoles de la Diputació».

Enguany les dues escoles han tornat a cobrir totes les places disponibles per als diferents cicles i han quedat en llista d'espera nombrosos sol·licitants que podran tindre accés al centre en pròximes convocatòries.

Escola Félix Jiménez de Requena

A Requena, més de 200 alumnes estudiaran els cicles formatius en Olis d'oliva i vins, Gestió forestal i del medi natural, Gestió i organització de recursos naturals i paisatgístics, Treballs forestals i de conservació del medi natural i Vitivinicultura.

Els laboratoris, les finques de Los Coloraos i El Almendro on estan els camps d'experiències per a les pràctiques, el celler, l'almàssera, les aules, etc. són algunes de les instal·lacions de l'Escola de Viticultura que s'han condicionat amb les últimes novetats tècniques per a l'ensenyament.

El director del centre, Pedro Navarro, ha donat la benvinguda als alumnes al costat de la diputada d'Educació i els ha dit que «estudiar en esta escola és un privilegi» per l'equip humà i tota la infraestructura amb la qual expliquen tant en l'especialitat de vins com de forestals.

Escola de Capatassos Agrícoles de Catarroja

L'Escola de Capatassos Agrícoles de Catarroja també ha iniciat el curs amb tots els alumnes matriculats en el seu centre.

Els cicles formatius de Jardineria i floristeria, Producció agroecològica, Gestió forestal i del medi natural, Recursos naturals i paisatgístics i Gestió d'empreses agropecuàries seran cursats per prop de 250 alumnes entre els graus mitjans i superiors.

El director de l'ECA, Antonio Vayá, ha acompanyat Oreto Segura en l'obertura oficial del curs amb l'assistència de més de 140 alumnes que comencen hui el primer curs dels quatre cicles mitjans i superiors reglats en aquest centre.

Alguns d'ells han cursat ja algun dels estudis que s'impartixen a Catarroja i han optat per seguir especialitzant-se estudiant més a l'ECA i després matricular-se a la Universitat, on les assignatures dels cicles són convalidades amb crèdits.

escuelasweb.mp4
escuelasoreto.mp3
escuelasnavarro.mp3
escuelasvaya.mp3

El València Open 500 signa un acord amb el València CF

El València Open 500 ATP World Tour i el València CF han signat un acord de col·laboració pel qual ambdues parts aniran de la mà en les dates prèvies al torneig i també durant la seua celebració, que es farà a la Ciutat de les Arts i les Ciències del 19 i 27 d’octubre.

La cooperació es veurà reflectida en diferents aspectes. Durant el descans d’un dels encontres que el València CF dispute com a local en este inici de temporada, Juan Carlos Ferrero, director del València Open 500 ATP World Tour, baixarà a la gespa acompanyat d’alguns afeccionats valencianistes i farà una original acció promocional davant dels espectadors.

A més, hi haurà beneficis i condicions especials per als abonats de la llotja VIP pel que fa a la compra d’entrades. També s’emetrà l’espot oficial del torneig en els videomarcadors de Mestalla i hi haurà presència de la imatge corporativa de l’Open en les diferents botigues del club.

Així mateix, es duran a terme diferents accions amb futbolistes del València CF la setmana de la disputa del torneig de tennis; una setmana que serà especial per als afeccionats al futbol de la Comunitat Valenciana, ja que el Vila-real-València es disputarà el dissabte 26 d’octubre, coincidint amb els partits de semifinals que tindran lloc a l’Àgora.

Cal recordar que el València Open 500 ATP World Tour arriba enguany a la cinquena edició i es tracta d’un dels millors tornejos “indoor” d’àmbit mundial. El pròxim mes reunirà 13 dels 25 millors tennistes del rànquing ATP, entre ells l’actual campió i número quatre mundial, l’alacantí David Ferrer.

Imelsa col·labora amb la Universitat de Pisa en una jornada sobre arbres monumentals

El departament d'Arbres Monumentals de la Diputació de València col·laborarà amb la Universitat de Pisa en les conferències previstes en la jornada que porta per títol «Arbres Monumentals, conservació i promoció del turisme», que tindrà lloc el divendres 27 de setembre a Bagni di Lucca (Itàlia).

 

Segons Bernabé Moya, director d'este departament, «l'objectiu de la participació d'Imelsa en esta jornada és compartir amb experts internacionals l'experiència que ens donen vint anys de treball en l'estudi, conservació, foment i difusió dels arbres monumentals».

 

Bernabé impartirà la conferència «Estratègia de la Unió Europea sobre la biodiversitat i el projecte Grans Arbres per a la Vida»; mentre que José Moya parlarà sobre la situació dels castanys a Espanya i els mecanismes de protecció.

 

La jornada es completarà amb una ruta turística i naturalista per Bagni di Lucca, on es podran visitar exemplars d'arbratge i paratges de gran interés relacionats amb la temàtica de les conferències.

 

La Universitat de Pisa, entitat organitzadora d'este esdeveniment, va ser una de les primeres a constituir-se de tot Europa i compta amb el jardí botànic més antic del continent.

 

Així mateix, col·laboren en este esdeveniment altres organismes de referència com l'IRF (Istituto per la Documentazione sul Castagno e la Ricerca Forestale) , l’Ordine dei Dottori Agronomi e Dottori Forestali, SIA (Società Italiana d'Arboricoltura) i TreeLabPisa.

La primera Gastrofesta de la Dipu de Gandia rep més de 15.000 visitants

Més de 15.000 visitants han passat per la primera Gastrofesta de la Dipu que es va celebrar els dies 21 i 22 de setembre, al passeig al Port de la ciutat de Gandia.

 

En la festa gastronòmica temàtica es van consumir més de 2.000 racions de fideuà, més de 2.000 tapes elaborades pels restaurants i més de 4.000 begudes.

 

Segons el diputat de Turisme, Ernesto Sanjuán, aas'han complit les expectatives de venda i promoció dels productes gastronòmics típics de Gandia i al mateix temps, ha generat una oferta de temps lliure addicional als recursos turístics existents en la nostra província».

 

La Gastrofesta de la Dipu va comptar amb 17 expositors per a promocionar els plats més típics de Gandia: la fideuà i el tortell. A més, els restaurants van oferir tapes lliures elaborades per ells mateixos.

 

Els productes elaborats pels participants es van vendre a preus populars. El plat de fideuà es va poder degustar per 3 euros, el tortell per 1,5 euros, les tapes per 1,5 euros i les begudes per 1 euro.

 

El Patronat Provincial de Turisme també va organitzar activitats complementàries com un concert del grup Desayuno, guanyador del concurs Sona la Dipu 2011, demostracions gastronòmiques (amb la col·laboració de la xarxa CDT de la Conselleria de Turisme) i exhibicions de cocteleria i modelatge de fruites (amb la col·laboració de la Federació d'Oci i Turisme FOTUR).

 

La Gastrofesta de la Dipu de Gandia es va organitzar pel Patronat Provincial de Turisme, l'ajuntament de Gandia i els hostalers i pastissers locals de la ciutat amfitriona.

Diputació, Mancomunitat i Tavernes de la Valldigna celebren el 25 aniversari de Bolomor

Les campanyes d'excavacions del Servei d'Investigació Prehistòrica a la Cova del Bolomor de Tavernes de la Valldigna complixen 25 anys i la Diputació de València, a través del Museu de Prehistòria, l'Ajuntament i la Mancomunitat de la Valldigna, han organitzat un complet programa d'activitats commemoratives, entre les quals destaca el seminari d'experts «Bolomor. La nostra primera llar» que demà comença a la Casa de Cultura de Tavernes de la Valldigna.

 

Durant dos dies, destacats arqueòlegs i prehistoriadors parlaran sobre el jaciment de la Cova del Bolomor, conegut com l’Atapuerca valencià. En ell, i al llarg d'intenses campanyes d'excavació, dirigides per Josep Fernández, s'han trobat restes dels primers pobladors en terres valencianes.

 

Entre altres experts destaca la participació de Juan Luis Arsuaga, qui parlarà sobre els hòmens de Bolomor, demà dijous, a partir de les 19:00 hores.

 

El divendres, a partir de les 16:00 hores, Josep Fernández oferirà una xarrada sobre Bolomor i l'origen del foc, Ruth Blasco exposarà detalls del menú neandertal i Manuel Santonja dissertarà sobre el plistocé mitjà a la península ibèrica.

 

El seminari finalitzarà a les 19:30 hores amb una taula redona que reunirà a Jordi Rossell, Manuel Vaquero, Manuel Santonja, Emili Aura i Josep Fernández per a parlar sobre la cova del Bolomor en el paleolític mitjà europeu.

 

25 anys a la recerca d'un temps perdut

 

La Diputació de València ha editat per a l'ocasió una publicació divulgativa, Cova del Bolomor. 25 anys a la recerca d'un temps perdut, els autors de la qual són Virginia Barciela, Ruth Blasco, Felipe Cuartero, Josep Fernández, Laura Hortelano i Pablo Sañudo.

 

Estructurat en diversos capítols, el llibre pretén reflectir el passat i el present de la cova del Bolomor, descoberta en 1867 per Juan Vilanova i el seu deixeble Eduardo Boscà, concedint especial atenció a les aportacions realitzades en els últims anys, fruit d'una investigació sistemàtica del jaciment.

 

Exposició de troballes en el Museu de Prehistòria

 

La cova del Bolomor, situada en un vall, presenta una potència estatigràfica de huit metres. En cada nivell o seqüència estatigràfica s'han trobat diferents classes de restes:

 

En els nivells més antics (300.000 anys d'antiguitat), s'ha trobat indústria lítica (resquills de sílex), i restes d'animals del plistocé (hipopòtam, elefant, macaco, cervos...).

 

Les restes humanes apareixen en els nivells superiors (130.000-100.000 anys d'antiguitat). En este jaciment es va trobar el primer molar humà (homo sapiens neanderthalensis) i un parietal esquerre pertanyent a un individu adult de neandertal antic, amb una antiguitat estimada de 130.000 anys.

 

Gran part de les troballes trobades fins ara s'exhibixen en el Museu de Prehistòria de la Diputació de València.