Els alumnes de primer curs de jardineria de l’Escola de Capatassos de Catarroja es desplacen diàriament a l’Exili.
Este és el nom del jardí limítrof a la zona d’aules del centre. Antigament era una vaqueria i, quan es tancà, fa dues dècades aproximadament, es va començar a utilitzar per a fer pràctiques de maneig de tractors.
Posteriorment, amb l’entrada en vigor dels cicles formatius de la Logse, el professor Vicent P. Canós va començar a fer un llac i a cultivar plantes per a crear un jardí que se sustentara amb els elements naturals propis de la zona regada per les aigües de l’Albufera.
En les classes pràctiques, pel fet que els alumnes eixien de l’escola per a desplaçar-se uns metres fins al jardí, començà a ser habitual entre ells dir que se n’anaven a l’exili. D’ací el nom del jardí de l’Exili.
Cent cinquanta espècies exiliades
El principal punt d’interés del jardí és que l’han fet exclusivament els cursos successius de jardineria dels últims onze anys.
Té més de cent cinquanta espècies i l’objectiu principal és aconseguir que l’Exili pervisca sense necessitat de regs ni cures addicionals una vegada s’aconseguisca arrelar l’espècie.
Per això procuren mesclar espècies mediterrànies amb altres que, tot i que no ho són, porten molt de temps en estos jardins, alhora que s’afigen altres noves espècies sense pràcticament referències quant a cultiu.
A l’hivern, la zona baixa del jardí està plena d’aigua embassada, que nodrix les plantes amb gran quantitat d’aliment, mentre que, a l’estiu, quan ja s’usa l’aigua de les séquies, l’Exili queda sec i deixa a la vista la terra argilosa i un aspecte àrid del terreny.
A pesar d’això, només amb el reg d’algunes plantes jóvens que necessiten més cures, de les quals s’encarrega el mateix professor, la resta del jardí es manté sense intervenció fins a la incorporació dels nous estudiants al setembre, que començaran les seues pràctiques desbrossant el terreny.
Posteriorment, es distribuïxen en grups que es faran càrrec d’uns metres del jardí per a aprendre i cuidar metre a metre les plantes que florixen sense intervenció dels jardiners i les altres, amb les quals sí que estan experimentant.
Alumnes vocacionals
«Els grups d’alumnes són heterogenis i, en el cas del grup de primer curs de jardineria d’enguany, hi ha alguns que han despuntat molt pel seu interés i capacitat», ha comentat Canós.
La diputada d’Educació, Oreto Segura, ha destacat la implicació dels alumnes en el desenvolupament d’este curs i en les pràctiques que estan fent dins i fora de l’escola amb tan bon nivell.
Alguns dels alumnes han tingut contacte amb temes de jardineria o floristeria abans d’entrar en l’escola, però hi ha molts altres que comencen sense tindre cap noció però, que s’integren ràpidament perquè les plantes, si els alumnes tenen un mínim de sensibilitat, veuen de seguida els resultats.
Canós diu que «el que cal tindre són ganes, perquè una vegada que comencen és quan poden aprendre molt i decantar-se per una eixida professional. En este curs molts d’ells han canviat les seues expectatives inicials i ara els agrada més el manteniment de jardins que altres especialitats, i fan una inversió xicoteta per a ser autònoms i tindre el seu propi negoci».
Una de les alumnes, Carolina Torregrossa, valora del curs que «el que més m’ha agradat han sigut les pràctiques, perquè és del que menys se sap en començar, però és el que has de dominar a l’hora de treballar».
De la mateixa manera, Carolina pensa que «en jardineria el treball crec que està bastant bé, perquè la qualitat es nota molt, ja que és una cosa molt visual i, si eres bo, els clients sí que et criden perquè els arregles el jardí»
