La Diputació de València ha subvencionat amb un total de 48.000 euros l’adequació i millora del pas del Caminàs en el municipi de Puçol, recentment fetes a través del Pla Provincial d’Obres i Servicis (PPOS) i que es complementaran amb una nova fase d’actuacions.

Les obres s’han centrat en la remodelació de les voreres del pas subterrani i el reasfaltatge de la via, amb dues ajudes econòmiques provincials de 21.000 i 27.000 euros, respectivament.

El PPOS està dirigit a resoldre les carències de les poblacions d’àmbit territorial inferior al municipi amb l’objectiu que qualsevol veí, visca en el nucli on visca, tinga els mateixos servicis, equipaments i infraestructures que el ciutadà que residix en el municipi.

Els xiquets i els jóvens de Requena es van animar el dissabte a participar en la classe de toreig de saló que van impartir al matí els alumnes de l’Escola de Tauromàquia i el torejador de jònecs de la terra, Jesús Duque.

«Hem estat molt contents que participaren els xiquets en esta classe perquè és la primera vegada que ho fem i esperem que durant la temporada la gent sàpia que poden vindre i donar uns passes amb els torejadors de jònecs», va comentar el director de l’escola, Manuel Carrión.

El cartell de la vesprada el componien Cristian Climent, Jorge Expósito, Aitor Darío El Gallo, Robert Beltran, Vicente Jiménez i els alumnes invitats d’Alacant, Jorge Rico, i de Castelló, Sedano Vázquez.

Els jònecs de Ponce van donar bon joc i van permetre eixir a coll després de tallar dos orelles Cristian Climent, de València, i J. Rico, d’Alacant.

Jorge Expósito va tallar una orella al jònec més complicat i la resta d’alumnes es van quedar amb una ovació pels seus desencerts amb els estocs.

La reproducció del primer cartell que va utilitzar l’Escola de Tauromàquia de València el 1983 va tornar a anunciar un festeig amb motiu del XXX aniversari de l’escola que se celebra enguany 2013.

La pròxima actuació serà en el certamen «La espiga de plata» a Calasparra, on Aitor Darío El Gallo representarà l’escola valenciana.

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, inaugurarà demà a les 19:30 hores, junt amb l'alcaldessa d'Alzira, Elena Bastides, i l'alcalde de Polinyà de Xúquer, Óscar Navarro, les obres d'eixamplament i condicionament de la CV-505, en el tram comprés entre Alzira i Benicull de Xúquer, amb un pressupost de 2.725.184 euros i un termini d'execució de 13 mesos.

L'objectiu principal d'esta actuació ha sigut la millora de la seguretat viària del trànsit per mitjà de dues glorietes noves i de l'augment de la capacitat i la funcionalitat de la carretera al millorar el traçat en planta i l'alçat, adequant-lo a 80 km/h. Així mateix, s'ha incrementat la secció transversal de la plataforma per a facilitar la circulació de vehicles i s'ha augmentat la capacitat portant del ferm, cosa que permet un rodament més còmode. Finalment, s'ha adequat la senyalització i l'abalisament, inclosos els sistemes de protecció per a motoristes. 

Obres

La reforma d'este vial s'ha dividit en tres trams: el primer d'ells va de l'eixida del polígon industrial d'Alzira fins a la intersecció amb la carretera CV-506, a on s'ha construït la primera glorieta; el segon es localitza en les interseccions amb les carreteres CV-506 i CV-512, on s'ha construït una segona glorieta. Finalment, el tercer tram discorre des d'esta segona glorieta fins a l'accés a la població de Benicull.

Donada la particularitat de la zona en què se situa l'actuació, en què l'orografia és pràcticament horitzontal, i tenint en compte el caràcter agrícola dedicat al cultiu de cítrics amb reg sistemàticament d'inundació, l'obra s'ha executat en la seua totalitat a una cota superior a la del terreny existent, entroncant amb les carreteres sobre les quals s'actua. El material emprat per a materialitzar eixos terraplens ha sigut material seleccionat procedent de pedrera.

Finalment, s'han enjardinat les glorietes amb la plantació d'oliveres i de plantes arbustives diverses , tot això sobre una capa de graves i de corfa de pi de diferents colors. Addicionalment, s'ha procedit a la hidrosembra dels talussos dels terraplens amb el doble objectiu tant d'augmentar-ne l'estabilitat com d'embellir les obres.

La Diputació i la Universitat de València tenen objectius i interessos comuns en la formació i transferència de coneixements en matèries relacionades amb el territori i el desenvolupament local entés com el procés de transformació de l'economia i de les societats locals.

La Diputacióde València compta amb el Centre de Recursos i Educació Contínua del Programa d'Educació d'Adults de l’Àrea de Benestar Social i Educació, que, entre altres, té la funció d’assessorar els municipis de la província en les matèries relacionades amb el desenvolupament dels programes de formació de persones adultes.

La Universitatde València, amb les garanties de racionalitat i universalitat que li són pròpies, és una institució difusora de cultura i de la ciència en el si de la societat, i facilita, estimula i acull les activitats inteŀlectuals i crítiques en tots els camps de la cultura i del coneixement.

Així doncs, ambdós institucions han firmat un conveni per a la coŀlaboració i assistència docent mútua mitjançant la planificació conjunta, la coordinació d'actuacions i les aportacions de les institucions firmants per a la realització d'activitats formatives durant 2013.

La Universitatde València s’encarregarà de l’organització acadèmica i materialització de les activitats i de l'aportació dels equips docents, que estaran formats per investigadors i professorat de la Universitat de València especialitzat en les disciplines proposades pel Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial.

La Diputació, per la seua banda, abonarà fins a un màxim de 20.000 euros per a sufragar els gastos generats en l'organització i realització de reunions, conferències i cursos.

Les activitats aniran acompanyades d'una campanya de difusió local en coŀlaboració amb els ajuntaments seleccionats, i inclouran els anagrames i referències de la Diputació, la Universitat i la corporació local corresponent.

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, ha subscrit un acord amb l’Ajuntament de Canet d’en Berenguer, representat pel seu edil, Leandro Benito, per a millorar les connexions amb Sagunt.Concretament, «es construirà una passareŀla de vianants i ciclista en el barri de Sant Josep, al costat del pont que hi ha per a vehicles que servix de connexió amb Sagunt», ha informat l’alcalde.

En este sentit, Benito ha explicat que en l’actualitat, «esta plataforma té molt de trànsit de veïns de Canet d’en Berenguer que creuen fins a Sagunt per un vorera d’emergència bastant perillosa», i ha afegit que esta actuació «és una reivindicació històrica».

«Serà l’única connexió de vianants entre els dos municipis que, a més, servirà per a potenciar el turisme en la localitat», ha assenyalat.

Finalment, l’alcalde ha exalçat durant la firma de l’acord el paper de la Diputació de València: «Si no fóra per la institució provincial, els ajuntaments més menuts no podrien dur a terme obres d’estes característiques», ha dit.

La Diputació de València finalitzarà la instaŀlació de comptadors domiciliaris d’aigua potable a Chera per mitjà d’un acord que ha signat el president provincial, Alfonso Rus, amb l’alcalde, Alejandro Portero.

En este sentit, Portero ha informat que ja s’han coŀlocat 470 lectors de consum amb els Plans Provincials d’Obres i Servicis (PPOS) del 2012; «la resta, uns 300, s’executaran amb este acord», ha afegit.

L’alcalde ha explicat també que fins ara «no hi havia comptadors en cap habitatge de la localitat, per la qual cosa tots els veïns pagaven una quota fixa independentment de la despesa que hi haguera», i ha informat que l’ajuntament «ha preparat una ordenança municipal que preveu una despesa molt aproximada a l’actual per a qui faça un consum ordinari».

En concret, l’actuació completa «suposa la instaŀlació de 743 comptadors d’aigua potable, un per habitatge», ha explicat.

Finalment, l’alcalde ha declarat que la Diputació de València «és una institució imprescindible per als municipis». «En època de crisi són molt importants les ajudes que no repercutixen en els veïns i la Diputació de València s’ha fet càrrec del cost total de l’actuació», finalitza.

El Club d’Atletisme València Terra i Mar acudí a la cita europea més minvat que altres vegades. Les absències i les recents incorporacions després de diverses lesions havien castigat l’equip valencià, i a això caldria sumar el reforç dels rivals. En particular, i sense tindre en compte l’hegemònic equip moscovita, l’Enka turc apostava per erigir-se protagonista de la competició amb un equip infestat de grans atletes nacionalitzades per a la causa.

Les marques sobre el paper feien presagiar una dura baralla per a aconseguir mantindre’s entre els tres equips atlètics més importants del vell continent, per això la lluita se centrà a aconseguir el tercer lloc d’honor en el medaller europeu a costa de les esquadres txeca i portuguesa.

Les integrants del CA València, Terra i Mar coneixien la dificultat i es varen confabular clarament en pro de l’objectiu.

Primera jornada

En la primera jornada va destacar el triomf d’Indira Terrero en els 400 metres llisos: la seua marca (52.23) evidencia el gran estat de forma de la pupiŀla de Blanquer. Per la seua banda Mercedes Chilla va tornar a pista, d’on va eixir en llitera un any abans, i la seua primera aparició internacional després de la seua ruptura parcial de tendó es va saldar amb un esperançador segon lloc gràcies al registre (56.24) aconseguit per la seua javelina.

Una altra de les grans destacades de la jornada va ser la fondista Elena García-Grimau. Els 3.000 metres llisos tenien a priori el nom de la campiona d’Europa, Elvan Abeylegesse. La turca d’origen etíop no fallà i deixà Elena en dura pugna amb la participant russa i la portuguesa, un duel que guanyà finalment amb un bon crono (9:15.09) aconseguint una brillant segona plaça. Diana Martín féu el mateix en els 3.000 obstacles i, amb un temps de 9:51.89, només la va superar lla russa Natàlia Gortxakova.

La primera jornada conclogué amb la tercera posició de l’equip valencià. Els 58 punts sumats donaven al València, Terra i Mar un matalàs de quinze punts sobre les txeques de l’USK Praha i cinc per darrere de l’equip turc Enka Spor Kulübü.

La segona jornada

La segona jornada va ser igualment una lluita sense quarter en cada una de les proves, en la qual va destacar el triomf de la valenciana Maria del Mar Jover en longitud. El vent a favor no va impedir que poguera fer un salt extraordinari (6.73), només aconseguit a Espanya per atletes de la talla de Niurka Montalvo i Conxa Montaner.

Cal tindre en compte igualment els segons llocs aconseguits per Úrsula Ruiz en la prova de pes (16.40), Raquel Álvarez en alçada (1.80), Isabel Macías en els 1.500 metres llisos (4.56) o l’aconseguit pel relleu llarg conformat per Aauri Bokesa, Laura Natalí Sotomayor, Olga Ortega i Indira Terrero (3:38.07). Totes juntes, sumant fins al darrer punt, aconseguiren la meta fixada: un tercer que ben bé podia haver sigut segon. De fet, igualaren en puntuació al llarg de la jornada i varen arribar al relleu 4x400, la darrera de les vint proves en disputa, amb probabilitats matemàtiques d’aconseguir-lo.

Al final de la contesa, l’alegria de l’equip valencià seria palesa: la classificació li donava 116 punts, la tercera plaça s’havia aconseguit i, un any més, a excepció de la Copa d’Europa del 2011, l’equip de la capital del Túria manté el seu lloc de privilegi en la competició continental, al qual pujà per primera vegada el 1999.

Blanquer satisfet amb el treball realitzat

Rafael Blanquer agraí l’esforç de totes i cada una de les atletes. «Ha sigut —digué— un triomf de l’equip i és d’agrair l’esforç i la implicació de totes i cada una de les atletes.» Blanquer no volgué deixar passar el moment per a felicitar igualment l’equip del Platges de Castelló, que va aconseguir igualment la tercera posició en el rànquing europeu. «És un orgull com a valencià que dos equips de la nostra terra siguen els representants de l’atletisme espanyol a Europa i estiguen a més entre els tres millors equips del continent.»

La Institució Alfons el Magnànim, de la Diputació de València, ha editat un nou títol en la col·lecció «Estudis Universitaris”, La memòria reinventada: l’univers rondallístic d’Enric Valor, de Jaume Albero.

La nova publicació indaga en el món literari del cèlebre autor de Castalla a través de l’anàlisi de les històries relatades en dihuit rondalles: Abella,Don Joan de la Panarra, Els guants de la felicitat, El castell d’entorn i no entorn, El jugador de Petrer, El llenyater de Fortaleny, El ferrer de Bèlgida, El patge saguntí, El rei Astoret, El gegant del romaní, La mestra i el manyà, L’amor de les tres taronges,L’envejós d’Alcalà, Les animetes, Les velletes de la Penya Roja, El príncep desmemoriat, El xiquet que va nàixer de peus i El castell del sol.

Enric Valor i Vives (Castalla, 1911-València, 2000) va treballar en les rondalles en uns anys en què a les terres valencianes van experimentar un canvi en les estructures econòmiques que arrancava de decennis anteriors, però que es va fer més visible en els decennis dels 50 i 60 del segle passat.

La societat valenciana va anar abandonant llavors les antigues formes de vida rural i gradualment adoptava altres formes més urbanes, ajudades per l’avanç de la tècnica. D’esta manera, la vida rural tradicional va patir una crisi en la seua identitat que feia falta rehabilitar.

En este context de canvi social, Valor va voler conservar en els relats tradicionals l’herència espiritual d’aquell temps passat que es perdia definitivament.

No sols són contes de xiquets

Jaume Albero desgrana en el seu estudi els antecedents literaris i folklòrics dels diferents esquemes argumentals utilitzats per Enric Valor en les seues rondalles, que contenen ingredients comuns amb altres tradicions culturals.

Assumint el gran interés pedagògic de les rondalles de Valor, l’autor de la investigació ha volgut també traure-les del tradicional arraconament en l’àmbit educatiu infantil per a assenyalar els continguts simbòlics que han captivat la imaginació d’hòmens i dones i reintegrar les històries orals en el món adult.

Jaume Albero (Onil, 1965) és doctor en filologia catalana i anglesa. En l’actualitat treballa com a advocat i professor associat de filologia en la Universitat d’Alacant. La seua principal línia d’investigació és la literatura popular. Ha publicat El simbolisme màgic en el conte popular, El valor psicòlogic i educatiu dels rondalles i El universo imaginario de JRR Tolkien, entre altres títols i col·laboracions.

El Museu de Prehistòria de la Diputació de València prepara la clausura de «Prehistòria i cinema», un projecte que ha oferit al públic una àmplia exposició sobre la reconstrucció del passat prehistòric a través del cel·luloide, acompanyada de sessions cinematogràfiques i tallers didàctics, des del passat mes de setembre.

L’exposició podrà veure’s en el museu fins al diumenge 2 de juny, però abans de tancar les seues portes hi ha dues activitats obertes a tot el públic: la projecció del documental de Werner Herzog La cueva de los sueños olvidados sobre la cova Chauvet (Ardecha, França) dijous a la nit i la impartició del taller didàctic sobre joieria i maquillatge en la Prehistòria diumenge al matí.

Les pintures prehistòriques més antigues del món

El documental dirigit per Werner Herzog, La cueva de los sueños olvidados, es projectarà en el Saló Alfons el Magnànim de la Beneficència dijous 30 de maig, a les 22 hores. Este documental, estrenat el 2010 en el Festival Internacional de Cine de Toronto, està centrat en l’art rupestre paleolític de la cova Chauvet (Ardecha, França), les pintures prehistòriques més antigues del món.

La cova Chauvet es va descobrir el 1994 i constituïx una de les troballes més espectaculars i de més transcendència dels últims decennis.

El documental, en el qual participa un nombrós grup d’especialistes que treballen en l’estudi d’este jaciment, dóna compte de la sorpresa que suposà per al mateix món acadèmic comprovar l’antiguitat de les seues figures, comparant l’art de Chauvet amb les figures esculpides en marfil del Jura de Suàbia, ambdós vinculats a les poblacions d’Homo sapiens sapiens, conegudes com els cromanyons, que consolidaven la seua expansió per Europa fa uns 36.000 anys.

La presentació del documental anirà a càrrec de l’expert en art prehistòric i catedràtic de la Universitat de València el Dr. Valentín Villaverde, el qual és un profund coneixedor del tema, ja que ha dedicat una part important de la seua investigació a l’estudi de l’art prehistòric, tal  com ho reflectix el seu treball sobre l’art moble —més de 5.000 plaquetes pintades i gravades— de la Cova del Parpalló (Gandia).

Així es maquillaven i s’arreglaven els cromanyons

El Museu de Prehistòria impartirà dues sessions didàctiques del reeixit taller sobre maquillatge i joieria per a una Prehistòria de cine. Serà diumenge, 2 de juny, al matí, a les 10:30 hores i a les 12:30 hores.

Els participants descobriran el maquillatge i la joieria dels pobles que van poblar les costes mediterrànies en el tercer mil·lenni, reconstruïts a partir de la iconografia i de les restes arqueològiques de pigments, braçalets, penjolls i grans de collar.

En l’activitat explicaran la funció social de l’adorn i el seu simbolisme. Com a exercici final, cada assistent podrà fer les seues pròpies joies inspirades en les que recrea la peŀlícula Sa majestat Minor.

Amb pasta de modelar de colors es faran collars i polseres inspirats en les formes, colors i decoracions dels grans de pasta vítria que hi ha a les costes mediterrànies des de l’antiguitat.

La Diputació de València destinarà enguany un total de 121.000 euros a la realització de nous projectes de desenvolupament de nou pedanies de la Vall d’Aiora, relacionats amb la millora d’infraestructures.

El Pla de Nuclis impulsat per la institució provincial és un programa dirigit a resoldre les carències de les poblacions d’àmbit territorial inferior al municipi «amb l’objectiu que qualsevol veí, visca al nucli que visca, dispose dels mateixos servicis, equipaments i infraestructures que el ciutadà que residix al municipi», segons ha explicat el diputat de Cooperació Municipal, Juan José Medina.

La Diputació ha destinat enguany un total de 3.200.000 euros a la millora d’infraestructures i servicis d’aldees i pedanies de tota la província.

El pla permetrà executar 133 projectes bàsics i indispensables relacionats amb la dotació d’equipament, urbanització de carrers, enllumenat públic i construcció d’edificis, entre altres, a localitats allunyades dels nuclis urbans grans.

Medina ha afirmat que el programa provincial «manté enguany la mateixa inversió que en els últims exercicis per a continuar donant servici a tots els ciutadans de la província, independentment del seu lloc de residència».