La Diputació de València, per mitjà de l'Àrea de Carreteres, ha emprés una sèrie d'actuacions en la xarxa provincial amb l'objectiu d'incrementar els fluxos de comunicació i desplaçaments entre els diferents àmbits geogràfics, socials i econòmics.

La CV-560, tram CV-555 a Sumacárcer, presenta una secció transversal insuficient, un paviment en mal estat i un traçat antic. En este tram resulta una alta sinistralitat deguda fonamentalment al seu traçat i a l'emplaçament de nombrosos accessos directes en els seus marges sense cap tipus d'ordenació, fet que ocasiona situacions de perill i contínues molèsties als usuaris d'esta carretera.

En els primers 3.800 metres el traçat es pot considerar acceptable, amb corbes de radis amplis, però a partir d'este punt fins a l'entrada a Sumacàrcer, el traçat canvia totalment, i passa a ser un recorregut sinuós amb nombroses corbes de radis molt menuts que s’acoblen al perfil de la muntanya.

Actuació prevista

Concretament l'actuació consisteix a adequar un tram de 5.500 metres de longitud de la carretera CV-560 i millorar la carretera amb l’ampliació els carrils i les voreres d'emergència i l’execució d’un reforç d'asfalt. L'actuació inclou la millora dels elements de seguretat, restitució dels servicis afectats i ampliació de la plataforma sobre les onze obres de fàbrica que hi ha. El tram més pròxim al nucli urbà de Sumacàrcer requerix d'una important excavació en roca per a millorar les condicions de l'amplària i els radis actuals. Es milloraran les condicions del trajecte entre el nucli urbà i el cementiri.

Declaració d'Impacte Ambiental

Els treballs requerixen un seguiment arqueològic i afeccions sobre el Castell de Penya-roja, fet que obliga a considerar un capítol important per al seguiment arqueològic i informes d'auscultació de l'esmentat castell, així com la reconsideració del procediment d'excavació de la roca i el volum d’esta amb la finalitat que tant les afeccions ambientals com les econòmiques, facen viable l'actuació.

Objectiu de les actuacions

El principal objectiu d'esta actuació és la millora de les condicions de vida dels ciutadans, i introduir la potencialitat en el desenvolupament que comporta la millora de les infraestructures de comunicació en l'àmbit territorial. La carretera és un eix fonamental del progrés econòmic, social i cultural dels pobles. Comporta un efecte directe sobre la creació de riquesa, la millora i el foment de la qualitat de vida dels municipis.

L'Ajuntament de Casas Bajas ha decidit acollir-se al Pla d'Eficiència Energètica per a l'enllumenat públic, que tindrà un cost total de 35.755 euros a finançar totalment per la Diputació de València.

El municipi del Racó d'Ademús canviarà els seus llums de vapor de sodi de 150 watts en tot el nucli urbà. Casas Bajas instaŀlarà 265 peretes LED de baix consum de 27 i 36 watts, amb la qual cosa reduirà la contaminació en l'atmosfera en 19 tones de CO².

Un total de 211 municipis de la província s'ha acollit ja al Pla d'Eficiència Energètica per a l'Enllumenat Públic de la Diputació.

14.600 tones menys de CO₂ a l'any

El Pla d'Eficiència Energètica per a l'Enllumenat Públic comporta una inversió de 30 milions d'euros de la Diputació i pretén canviar 200.000 punts de llum de 150 watts per 200.000 peretes LED de 50 watts. Amb un funcionament de vuit hores diàries de les lluminàries, s'aconseguirà reduir la contaminació pel fet d'evitar la propagació de 14.600 tones de CO₂ a l'atmosfera a l’any.

La iniciativa té com a objectiu finançar el cost total que suposa la substitució de les peretes actuals de l'enllumenat públic exterior per peretes LED de substitució directa, cosa que permetrà a les corporacions locals estalviar en la factura elèctrica i recuperar la inversió feta en este capítol en un any i mig.

La Diputació de València, a través del Pla d'Eficiència Energètica per a l'enllumenat públic, generarà a Castelló de Rugat un estalvi de 16.563 euros anuals en la factura de la llum. El cost del recanvi puja a 71.859 euros, que seran subvencionats en la seua totalitat per la Diputació.

El municipi de la Vall d'Albaida canviarà les seues peretes antigues de vapor de sodi i mercuri de 150 i 250 watts per 401 peretes LED de baix consum de 45 watts en tot el nucli urbà.

Un total de 211 municipis de la província s'ha acollit ja al Pla d'Eficiència Energètica per a l'Enllumenat Públic de la Diputació.

14.600 tones menys de CO₂ a l'any

El Pla d'Eficiència Energètica per a l'Enllumenat Públic comporta una inversió de 30 milions d'euros de la Diputació i pretén canviar 200.000 punts de llum de 150 watts per 200.000 peretes LED de 50 watts. Amb un funcionament de vuit hores diàries de les lluminàries, s'aconseguirà reduir la contaminació pel fet d'evitar la propagació de 14.600 tones de CO₂ a l'atmosfera a l’any.

La iniciativa té com a objectiu finançar el cost total que suposa la substitució de les peretes actuals de l'enllumenat públic exterior per peretes LED de substitució directa, cosa que permetrà a les corporacions locals estalviar en la factura elèctrica i recuperar la inversió feta en este capítol en un any i mig.

La Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València ha editat la primera antologia dedicada als escriptors i artistes integrants de la Tertúlia la Buhardilla, formada a València al maig del 1986: Arquitectura de la palabra.

L'antologia poètica, la coordinadora de la qual és María Teresa Espasa, s’ha editat en la coŀlecció «Antologies» de la IAM, dirigida per Ricardo Bellveser.

María Teresa Espasa explica que, després d'un quart de segle des de l'inici del projecte cultural, constituït formalment com a Asociación de Escritores Valencianos Tertulia la Buhardilla, «ha arribat el moment d'agrair el suport rebut per part dels escriptors, poetes i artistes que durant els darrers anys han coŀlaborat de manera desinteressada amb la nostra associació».

L'antologia arreplega vuitanta-vuit obres classificades en seixanta-sis poemes, un poema-objecte, deu relats firmats per narradors i periodistes valencians i onze pintures o dibuixos d'artistes plàstics.

«És cert que no estan totes les persones que durant els darrers anys han participat en el nostre projecte —assenyala María Teresa Espasa—, però, en tot cas, les obres que figuren en esta antologia representen tots aquells escriptors i artistes que amb tanta grandesa han coŀlaborat amb La Buhardilla durant els últims 25 anys».

El projecte cultural de La Buhardilla va completar tres camins. En primer lloc, establí una xarxa de publicacions xicotetes per a ajudar aquells escriptors que no pogueren accedir al món editorial per altres mitjans. En la segona fase, Tertúlia la Buhardilla va aconseguir editar i presentar al gran públic l'obra d'escriptors i poetes ja consagrats que van volgueren contribuir amb el seu treball i prestigi personal a l'enfortiment social del programa cultural, la tercera part del qual unix paraula i imatge mitjançant l'edició de coŀleccions de poesia, plecs literaris, «Pliegos de Ítaca», la revista Corondel i els seus quadernets o separates.

El Museu Taurí de la Diputació de València inaugurà el 7 de març l'exposició «Visca Litri» en una de les sales del Centre Cultural la Beneficència.

Des de l'obertura amb la presència dels Litri, pare i fill, esta sala homenatge ha sigut un lloc de cita ineludible per als aficionats al món del bou. Este cap de setmana serà el darrer que els visitants puguen acostar-se a vore-la abans de la seua finalització el 7 d'abril.

L'exposició es dedica a Miguel Báez Espuny, nascut a Gandia de mare gandiana, que va trobar en la plaça de València la plataforma de llançament de la seua carrera com a matador de bous.

Va debutar en la plaça del carrer Xàtiva, la mateixa on prengué l'alternativa, es va retirar i reaparegué moltes vegades protagonitzant una de les etapes de major rellevància de la història taurina de València. La seua llegenda va traspassar àmpliament els àmbits taurins de la nostra terra per a convertir-se en un fenomen social de primer orde.

El seu germà major, Manuel Báez Gómez, també estigué molt lligat a València. Ací tingué els seus primers triomfs, els seus primers amors i una relació tan forta que el dia de la seua alternativa envià un telegrama a València dient que la seua iŀlusió i pensaments estaven en aquell moment a València i amb la Mare de Déu dels Desemparats. Finalment, la relació de la dinastia amb esta terra va ser amb el darrer Litri, que féu el seu debut, com no podia ser d'una altra manera, a Gandia.

Peces de l'exposició

L'exposició presenta un ampli reportatge gràfic del fotògraf valencià Luis Vidal. Igualment s'exposen vestits i capots de passeig històrics de la família, des de Miguel Báez Quintero, el primer Litri, fins a Miki; els caps de bous i cartells més referencials en la història de la dinastia, i les calces que va vestir Manolo el Litri el dia de la seua cornada mortal.

La Gran Creude la Beneficència i la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts, que es varen concedir en reconeixement al mestre Miguel Báez Espuny per la seua constant disposició a torejar desinteressadament per distintes i múltiples causes benèfiques, formen part també de la mostra.

En la sala d'exposicions es projecten diversos vídeos, alguns d'ells amb gran valor documental i inèdits. S'ha programat la projecció en diversos horaris de la peŀlícula El Litri y su sombra i es recupera el pasdoble Miguelito Litri, de l'autor valencià Bernabé Sanchis, que s’estrenà en la plaça de bous de València la vesprada en què va torejar la seua correguda de jònecs número cent.

El Museu Taurí de la Diputació ha editat amb motiu d'esta exposició un llibre catàleg que arreplega les peces exposades i les opinions dels principals companys del mestre Miguel Báez Espuny.

La Diputació de València finançarà amb un total de 679.936,73 euros dènou projectes d'obres locals en nou municipis de la Foia de Bunyol a través del Pla Provincial d'Obres i Servicis (PPOS) 2013.

Els ajuntaments empraran les subvencions del PPOS per a la conclusió d'obres ja iniciades o l'execució de noves actuacions, ja que «el pla arreplega la voluntat de l'ajuntament, des de la seua autonomia local, de realitzar els treballs que considere més necessaris per al creixement del seu municipi, però en tot cas primen els servicis bàsics que necessiten les poblacions» —segons el diputat de Cooperació Municipal, Juan José Medina.

Els projectes finançats per la Diputació van des de la rehabilitació de calçades, la millora i pavimentació de voreres i el condicionament d'edificis públics fins a l'adquisició de llums LED per a estalviar costos en l'enllumenat públic, i complementen les actuacions promogudes en les poblacions  a través del Pla d'Eficiència Energètica per a l'Enllumenat Públic exterior (PEEAP 2012), també impulsat per la institució provincial.

El PPOS és el pla inversor anual més important de la Diputació quant a pressupost i beneficia tots els pobles de la província, ja que distribuïx de forma equitativa la seua quantia econòmica global, que enguany és de dèsset milions d'euros, a tots i cada un dels municipis de la província de València segons el seu nombre d'habitants.

Els projectes i subvencions del PPOS 2013 a la Foia de Bunyol són:

La Diputació de València ha aprovat una subvenció destinada a la Federació d'Associacions Gitanes de la Comunitat Valenciana (FAGA) per un import de 22.000 euros per al desenvolupament del programa de servici d'informació i busca d'ocupació 2013.

«El treball que realitza FAGA i l'ampli coŀlectiu de gent que representa fan més que justificable que la institució provincial es comprometa a treballar per a aconseguir la seua integració i eliminar qualsevol tipus de discriminació cap a ells».

L'objectiu, segons ha explicat la diputada Mora, és «mantindre la coŀlaboració en programes de foment de la igualtat d'oportunitats en la societat valenciana, especialment en la integració de la comunitat gitana des del respecte als seus valors culturals, millorant el nivell de desenvolupament i el benestar del poble gitano a través de la seua incorporació al món laboral».

L'Ajuntament de Daimús ha decidit acollir-se al Pla d'Eficiència Energètica per a l'enllumenat públic, amb un cost total de 3.630 euros, que serà finançat per la Diputació de València.

El municipi de la Safor substituirà les actuals bombetes de vapor de sodi d'alta pressió, de 150 wats, per 20 lluminàries led de baix consum, de 45 wats.

La renovació de l'enllumenat públic es produirà al poliesportiu i a les zones comunes de la població, segons han informat fonts de l'Ajuntament.

14.600 tones menys de CO₂ a l'any

El Pla d'Eficiència Energètica per a l'Enllumenat Públic comporta una inversió de 30 milions d'euros de la Diputació i pretén canviar 200.000 punts de llum de 150 watts per 200.000 peretes LED de 50 watts. Amb un funcionament de vuit hores diàries de les lluminàries, s'aconseguirà reduir la contaminació pel fet d'evitar la propagació de 14.600 tones de CO₂ a l'atmosfera a l’any.

La iniciativa té com a objectiu finançar el cost total que suposa la substitució de les peretes actuals de l'enllumenat públic exterior per peretes LED de substitució directa, cosa que permetrà a les corporacions locals estalviar en la factura elèctrica i recuperar la inversió feta en este capítol en un any i mig.

Benirredà estalviarà 8.674 euros anuals gràcies al Pla d'Eficiència Energètica per a l'enllumenat públic dels municipis valencians. El cost del canvi de bombetes puja a un total de 71.859 euros i serà subvencionat en la seua totalitat per la Diputació de València.

El municipi de la Safor canviarà les seues bombetes antigues per 210 llums led, de 25 i 45 watios, als carrers del nucli urbà. Amb el recanvi de lluminàries es deixaran d'emetre 15 tones de CO2 a l'atmosfera.

14.600 tones menys de CO₂ a l'any

El Pla d'Eficiència Energètica per a l'Enllumenat Públic comporta una inversió de 30 milions d'euros de la Diputació i pretén canviar 200.000 punts de llum de 150 watts per 200.000 peretes LED de 50 watts. Amb un funcionament de vuit hores diàries de les lluminàries, s'aconseguirà reduir la contaminació pel fet d'evitar la propagació de 14.600 tones de CO₂ a l'atmosfera a l’any.

La iniciativa té com a objectiu finançar el cost total que suposa la substitució de les peretes actuals de l'enllumenat públic exterior per peretes LED de substitució directa, cosa que permetrà a les corporacions locals estalviar en la factura elèctrica i recuperar la inversió feta en este capítol en un any i mig.

L'Ajuntament de Càrcer ha decidit acollir-se al Pla d'Eficiència Energèticaper a l'enllumenat públic amb un cost total de 71.968 euros, que finançarà la Diputació de València.

La població de la Ribera Alta canviarà les seues antigues bombetes de 150 watts per 399 llums LED de baix consum de 45 i 55 watts. El recanvi es produirà en tot el municipi de Càrcer, cosa que provocarà la reducció de l'emissió de 29 tones de CO₂a l'atmosfera.

Un total de 211 municipis de la província s'ha acollit ja al Pla d'Eficiència Energètica per a l'Enllumenat Públic de la Diputació.

14.600 tones menys de CO₂ a l'any

El Pla d'Eficiència Energètica per a l'Enllumenat Públic comporta una inversió de 30 milions d'euros de la Diputació i pretén canviar 200.000 punts de llum de 150 watts per 200.000 peretes LED de 50 watts. Amb un funcionament de vuit hores diàries de les lluminàries, s'aconseguirà reduir la contaminació pel fet d'evitar la propagació de 14.600 tones de CO₂ a l'atmosfera a l’any.

La iniciativa té com a objectiu finançar el cost total que suposa la substitució de les peretes actuals de l'enllumenat públic exterior per peretes LED de substitució directa, cosa que permetrà a les corporacions locals estalviar en la factura elèctrica i recuperar la inversió feta en este capítol en un any i mig.