L'Àrea de Carreteres de la Diputació de València procedirà a realitzar obres de reparació de l'estructura existent en el km 1,450 de la carretera CV-555 d'accessos a Sellent, per la qual cosa romandrà tallada al trànsit entre el km 1,300 i el km 1,600.

Concretament l'actuació consistix en la reparació de desperfectes superficials en els paraments de formigó, impermeabilització de l'estructura, reposició de la capa de rodament i adequació a la normativa del sistema metàŀlic de seguretat per a contenció de vehicles.

Per als treballs de substitució d’este sistema de contenció de vehicles, s'està executant un cèrcol en cada marge de l'estructura, els quals quedaran solidaritzats amb esta.

L'inici del tall serà el 2 d'abril i  l'actuació acabarà el 5 d'abril del 2013.

Itinerari alternatiu:

 A Sellent des de CV-660 (Càrcer, Alcántera del Xúquer i Sumacàrcer): per la CV-560, A-7, CV-590 i CV-555.

A Càrcer, Alcántera del Xúquer i Sumacárcer des de Sellent: per la CV-555, CV-590, A-7 i CV-560.

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, inaugurava el passat dia 8 de març amb la vicepresidenta 5a de la institució provincial, Maria Jesús Puchalt, l'exposició de l'impressor xativí «La tipografia del segle XIX en la impremta de Blai Bellver» amb l'objectiu de mostrar la figura de Bellver a través de les seues obres i donar a conéixer la màquina amb què realitzava les impressions.

Rus va declarar en l'acte d'inauguració que sentia una especial satisfacció per presentar esta exposició a Xàtiva perquè «Blai Bellver fou capaç d'avançar-se als temps amb les litografies».

«La figura de Blai Bellver és la gran desconeguda en molts casos a pesar de la transcendència que va tindre per al seu temps com a escriptor, periodista, editor, publicista i impressor i per la seua aposta pels quaderns d'escriptura», asseverà el president provincial.

Rus va explicar també que la família Mateu va ser l'encarregada d'arreplegar el testimoni de Bellver: «Durant molts anys treballaren amb estes màquines en la impremta del carrer Vallés i han tingut un enorme interés a poder mostrar este ric patrimoni als amants de la cultura», va declarar.

El president provincial va fer també referència a la «magnífica aportació» del comissari, Antonio Martínez, i manifestà que «estava convençut que seria un èxit esta exposició i així ho ha sigut, primer al MuVIM i ara al Museu de Xàtiva».

Blai Bellver, impressor xativí

El xativí Blai Bellver Tomás (1818-1884) fou impressor i poeta, liberal i defensor de la cultura valenciana, i se li atribuïx el primer llibret de falla.

L’anàlisi que determina un producte imprés, tant en premsa escrita com en llibres, així com les aportacions de Blai Bellver per a millorar el producte, afirmen que ens trobem davant d’una personalitat que havia que recuperar i prestigiar a través de l’enorme treball que va fer ara fa dos segles.

Com a editor, integrà tradició i modernitat i considerà el llibre com a un objecte artístic en el qual era necessari cuidar la impressió, l’enquadernació, les iŀlustracions, la tipografia, la seua llegibilitat i el format, entre altres. En les seues hores lliures cultivava la literatura, especialment en la variant valenciana.

Cal recalcar que el material que s’exhibix procedix de València (Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu i Hemeroteca municipal de València) i en major grau de Xàtiva (Arxiu municipal, Biblioteca municipal, Museu de l´Almodi i família Mateu).

El Consorci Provincial de Bombers de València ha aprovat en l’Assemblea General el pressupost per a l'exercici 2013. Uns comptes que pugen a 47.311.594 euros, un 0,99% més que l'anterior exercici, amb els vots a favor del Partit Popular i en contra dels grups de l'oposició.

El president delegat del Consorci de Bombers, Francisco Tarazona, ha explicat que «són uns comptes austers, d'acord amb els temps que corren, però que garantixen el servici de bombers». Així, el també diputat provincial ha destacat que «a pesar de l'increment de l'IVA i de l'augment dels costos aconseguim optimitzar els nostres recursos sense que repercutisca en els nostres socis consorciats, en el preu que paguen els ajuntaments, Diputació i Generalitat».

En este sentit Tarazona ha subratllat la importància de l'acord regulador de les condicions de treball que ha firmat la direcció del Consorci amb el sindicat majoritari i que l'Assemblea ha donat compte hui. «Vam redactar un document amb UGT, com ja ho vam fer en 2012, per a garantir totes les nostres dotacions i tots els llocs de treball. Estem al dia en el pagament d'hores extres i nòmines i hem treballat per mantindre un paquet de beneficis en les baixes laborals pel treball específic de bomber», ha apuntat.

«És destacable també l'esforç que realitzem en matèria de formació. Si fins al moment hem estat bolcats en matèria de rescat en accidents de trànsit, ara ampliem a altres servicis especials com és el rescat en altura i de muntanya», ha desglossat el diputat en relació als comptes de 2013.

L'Assemblea del Consorci també ha aprovat per unanimitat el manteniment de les ajudes socials per minusvalidesa i la incorporació de dos nous municipis a l'ens provincial: Castelló de Rugat i Salem.

L'Ajuntament de Llutxent ha decidit acollir-se al Pla d'Eficiència Energètica per a l'Enllumenat Públic, que suposarà un estalvi de 18.835 euros en la factura de la llum. El canvi de llums, amb un cost de 71.931, el finançarà totalment la Diputació de València.

El municipi del Vall d'Albaida ha substituït les seues peretes antigues de vapor de sodi de 100 i 150 watts per 456 llums LED de 55 watts. En la població ja s’han substituït 300 llums en els carrers del municipi, i pròximament es canviaran els 156 llums restants en els fanals del nucli antic.

Un total de 211 municipis de la província s'ha acollit ja al Pla d'Eficiència Energètica per a l'Enllumenat Públic de la Diputació.

14.600 tones menys de CO₂ a l'any

El Pla d'Eficiència Energètica per a l'Enllumenat Públic comporta una inversió de 30 milions d'euros de la Diputació i pretén canviar 200.000 punts de llum de 150 watts per 200.000 peretes LED de 50 watts. Amb un funcionament de vuit hores diàries de les lluminàries, s'aconseguirà reduir la contaminació pel fet d'evitar la propagació de 14.600 tones de CO₂ a l'atmosfera a l’any.

La iniciativa té com a objectiu finançar el cost total que suposa la substitució de les peretes actuals de l'enllumenat públic exterior per peretes LED de substitució directa, cosa que permetrà a les corporacions locals estalviar en la factura elèctrica i recuperar la inversió feta en este capítol en un any i mig.

La Diputacióde València, a través del Pla d'Eficiència Energètica per a l'enllumenat públic, generarà un estalvi a Guadasséquies de 2.726 euros anuals en la factura de l'electricitat, amb un cost de 35.937 euros, que subvencionarà íntegrament la Diputació de València.

El municipi de la Vall d'Albaida canviarà els seus llums de vapor de sodi de 125 i 100 watts per 66 peretes LED de 45 watts en tota la zona antiga de la població, cosa que reduirà en cinc tones la contaminació de CO₂en l'atmosfera.

Un total de 211 municipis de la província s'ha acollit ja al Pla d'Eficiència Energètica per a l'Enllumenat Públic de la Diputació.

14.600 tones menys de CO₂ a l'any

El Pla d'Eficiència Energètica per a l'Enllumenat Públic comporta una inversió de 30 milions d'euros de la Diputació i pretén canviar 200.000 punts de llum de 150 watts per 200.000 peretes LED de 50 watts. Amb un funcionament de vuit hores diàries de les lluminàries, s'aconseguirà reduir la contaminació pel fet d'evitar la propagació de 14.600 tones de CO₂ a l'atmosfera a l’any.

La iniciativa té com a objectiu finançar el cost total que suposa la substitució de les peretes actuals de l'enllumenat públic exterior per peretes LED de substitució directa, cosa que permetrà a les corporacions locals estalviar en la factura elèctrica i recuperar la inversió feta en este capítol en un any i mig.

Utiel reduirà el consum energètic dels edificis i dependències en un 25 i 30% gràcies a la implantació de les noves mesures d'estalvi impulsades per la Diputació de València.

El Pla d'Eficiència Energètica en edificis municipals compta amb una inversió de l'entitat provincial de 5 milions d'euros amb els quals subvenciona el 50% de cada auditoria, amb un límit econòmic de 300.000 euros per estudi, cosa que suposa un màxim de 150.000 euros per municipi.

Estalvi econòmic i energètic

L'Ajuntament d'Utiel reduirà notablement la despesa en el centre social i en el col·legi Canónigo Muñoz amb la substitució de les lluminàries fluorescents actuals per punts de llum del tipus TL-5 i el canvi dels halògens per peretes led.

Les obres, que suposaran un cost de 60.336 euros, seran sufragades per la institució provincial amb una inversió de 30.168 euros.

La Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València ha ampliat la coŀlecció «Estudis clàssics» amb dos nous títols: Traducción y reescritura, de Patricia Cañizares, i Poesías latinas, de Bartolomeo Fonzio.

La coŀlecció és una de les línies editorials de l’aula d'estudis clàssicsdirigida per Jaime Siles, la finalitat de la qual és aprofundir, propiciar i afavorir els estudis, tant de la tradició grecollatina com dels clàssics valencians de tots els temps i els clàssics en general dins de la vocació universal de la IAM i del coneixement humanista, i afavorir les relacions existents amb altres organismes d'estudis clàssics existents

Els set savis de Roma

En Traducción i escritura, Patricia Cañizares arreplega les versions llatines del cicle de contes d’Els set savis de Roma i les seues traduccions castellanes. El propòsit de l'autora és estudiar el recorregut genèric i textual que varen realitzar dos versions del cicle de contes i oferix per primera vegada al lector modern l'edició d'ambdós versions castellanes acompanyades dels seus originals llatins.

Patricia Cañizares és professora de Filologia Llatina en la Universitat Complutense de Madrid, centre on es doctorà en Filologia Clàssica el 2003. Part dels resultats de la seua tesi, amb què va obtindre el Premi Extraordinari de Doctorat, configuren l'estudi que ha publicat la IAM sobre les versions llatines i castellanes medievals del cicle d’Els set savis de Roma. Des de 2004 forma part de la Junta Directiva de la Societat Espanyola d'Estudis Clàssics, dedicada al suport i la promoció dels estudis clàssics a Espanya.

Un passeig per la Florència del segle XV

Segons l'especialista en Filologia Llatina, la Florència del segle XV «encara viu en nosaltres com a un poderós imaginari on mirar els nostres vicis i virtuts». Per això, Bonmatí invita els lectors a passejar de la mà de l'humanista i poeta Bartolomeo Fonzio (1446-1513) per la Florència dels Medici i la seua acadèmia neoplatònica.

A més dels conflictes del seu temps i del context inteŀlectual, esta obra és un cant a l'amistat, a l'amor i a la naturalesa, «tan perennes en nosaltres com el record d'aquella Florència», apunta Bonmatí.

Virginia Bonmatí és professora titular de Filologia Llatina de la Universitat Complutense. Va cursar els seus estudis en la Universitat Autònoma de Madrid, on es va doctorar el 1984 amb Estudio i edición crítica de las Introductiones latinaede Antonio de Nebrija. Durant els darrers anys ha realitzat diversos treballs d'investigació sobre l’humanisme italià.

El seu treball sobre Bartolomeo Fonzio és el resultat de les seues darreres investigacions especialitzades en l’humanisme renaixentista en la república de Florència de Lorenzo el Magnífic.an"; c�T:F
P��? tudioi edición crítica de las Introductiones latinaede Antonio de Nebrija. Durant els darrers anys ha realitzat diversos treballs d'investigació sobre l’humanisme italià.

El seu treball sobre Bartolomeo Fonzio és el resultat de les seues darreres investigacions especialitzades en l’humanisme renaixentista en la república de Florència de Lorenzo el Magnífic.

L'itinerari del viatge comença a la platja de Canet d'en Berenguer on passaran el primer dia amb animació en l'hotel.

El segon dia es desplaçaran cap a Sagunt, capital del Camp de Morvedre que atresora un il·lustre passat històric. A continuació aniran al Puig i l'Albufera, on dinaran i faran un passeig amb barca.

El tercer dia hi ha una activitat opcional (no inclosa en la ruta)al Bioparc de València. A la vesprada, visita panoràmica de la ciutat de València  en autobús passant pels principals carrers, places i edificis més notables. Recorregut a peu pel centre de la ciutat amb parada en la catedral i trasllat amb autobús fins a la Ciutat de les Arts i les Ciències. Per a acabar el dia, es tornarà a l'hotel de Canet on hi haurà sopar i animació.

El quart dia el destinació turística és Requena, on destaca l'històric barri de la Vila, declarat Conjunt HistoricoArtístic en 1966, on el viatger podrà contemplar la torre de l'Homenatge, la casa de l'Art Major de la Seda, les esglésies gòtiques de Santa Maria i el Salvador i neoclàssica de Sant Nicolau, el palau del Cid i nombroses construccions nobiliàries.

El cinqué i últim dia tindran temps lliure per a estar a la platja de Canet i després de l'esmorzar en l'hotel eixiran cap a les seues ciutats d'origen.

Condicions i selecció

Els usuaris ja han començat a sol·licitar  en els seus respectius ajuntaments les places per als viatges que la Diputació de València subvenciona amb el 50 % del cost, amb la qual cosa els usuaris abonaran 86 euros per 5 dies d'estada amb 4 pernoctacions en el destí.

Els requisits per a optar a estos viatges són ser major de 65 anys, ser jubilat major de 60, viudos majors de 55 anys o pensionistes i prejubilats que hagen complit els 60 anys. Tots podran anar acompanyats dels cònjuges encara que això són reunisquen els anteriors requisits.

Els viatges inclouen anada i tornada, allotjament en règim de pensió completa, servici mèdic en el propi hotel, pòlissa d'assegurances col·lectives i programa d'animació.

Amparo Mora, diputada provincial de Benestar Social, ha manifestat que «les associacions de majors ens han mostrat la seua satisfacció per comptar amb estos viatges i estem convençuts que serà una experiència positiva per a ells i per al turisme en la nostra província».

El vicepresident primer de la Diputació de València, Juan José Medina, ha acudit este matí a la inauguració del Centre de Joventut de Massamagrell acompanyat per la diputada provincial d'Administració General, Carlota Navarro; la de Servicis Socials, Amparo Mora; el diputat de la Central de Compres, Vicente Ibor, i la diputada d'Educació, Oreto Segura.

L'acte ha sigut presidit pel president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, i l'alcalde de la localitat i diputat provincial, Miguel Bailach.

L'edifici de 1.316 metres quadrats distribuïts en dues plantes està, finançat pel Pla Confiança de la Generalitat Valenciana i s'integra en un complex format per altres instal·lacions públiques, com un parc tancat i dues instal·lacions esportives sufragades pel Pla Provincial d'Obres i Servicis de la Diputació de València, que estan en construcció en este moment.

El Centre de Joventut està localitzat en una zona estratègica de la localitat, ja que potencia la unió entre el nucli urbà de Massamagrell i el barri de la Magdalena, igual que les nou dependències de la Policia Local financades per la Diputació de València i l'institut local.

El centre albergarà la seu dels dos grups escoltes de Massamagrell, Sant Joan i Alezeya, amb més de 200 jóvens associats. A més també donarà cabuda al Centre d'Informació Juvenil, a cursos de monitors de temps lliure i a tallers programats des de la Regidoria de Joventut.

Fabra ha reconegut la rellevància d'inaugurar instal·lacions públiques «i, quan van destinades als més jóvens, és major orgull perquè ells són el futur de la nostra societat i més concretament el d'esta població», assegurava el president.

Acompanyaven el president Fabra la consellera d'Infraestructures, Isabel Bonig, i el delegat del Consell en la província de València, Rafael Soler.

Per la seua banda l'alcalde de Massamagrell, Miguel Bailach, ha volgut ressaltar la tradició del poble per estos grups escolta. «Tenim —ha dit— una tradició de més de trenta anys a Massamagrell i açò s'havia convertit en una reivindicació històrica, el poder tindre un edifici destinat als jóvens. Ens faltava una cosa per a ells i este centre complix les expectatives».

El Servici d'Assistència i Recursos Culturals de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València acosta al municipi de Miramar el taller «Juguem en el món».

Esta activitat tindrà lloc demà dimecres a les 17:30 hores a la plaça de la Música del municipi de la comarca de la Safor.

El taller versa sobre jocs tradicionals de racons del món acompanyats de la música característica de cada un d'ells i dura dues hores. A més, s'utilitzaran reproduccions de grans mides dels jocs i, finalment, els assistents elaboraran un joguet tradicional per a emportar-se a casa.

En l'activitat del SARC podran participar 60 estudiants dels nivells infantil, primària i ESO i per a això tindran a la seua disposició els materials necessaris com a cartolines i retoladors.

L'objectiu d'este taller, que va a càrrec de Màgic Bufons, és inculcar valors de convivència i fer comprendre que no haurien d’existir diferències entre les persones.