El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, visitarà demà dissabte el municipi de Quesa, per a conéixer de primera mà diverses obres fetes a la localitat amb l’ajuda de la corporació provincial.

Rus, acompanyat per l'alcalde de la localitat, Jesús Miguel Requena, participarà en la romeria que, procedent de Bicorp, es farà a Quesa al migdia. A continuació, ambdós mandataris recorreran els carrers condicionats gràcies a un conveni de col·laboració entre l’ajuntament i la Diputació de l'any 2009.

El responsable provincial i l'alcalde inauguraran posteriorment les obres fetes en la sala d'assaigs de la banda municipal, ubicada en la tercera planta del consistori local, i després es traslladaran a la carretera d’accés a la població (CV-580, d'Anna a Dos Aguas (Ac-485), per a conéixer l’estat dels treballs de condicionament que la Diputació realitza actualment en eixa via.

Nota als mitjans:

Dia: dissabte 9 de febrer
Hora: 12.00 h. Lloc: Paratge de l’Algezar, a la carretera de Quesa a Bicorp. 

El diputat de Cooperació Municipal, Juan José Medina, s'ha reunit en la Diputació amb l'alcalde de Favara, Pedro Juan Victòria, per a analitzar la situació de les instaŀlacions esportives i altres necessitats el seu municipi.
 

L'alcalde ha soŀlicitat ajuda a la corporació provincial per a completar els servicis del poliesportiu, que disposa de dues pistes de pàdel, dos frontons, un gimnàs i un pavelló, «però falta concloure’l amb la finalització del trinquet i la construcció d'una pista d'esquaix», ha explicat. Un altre assumpte abordat en la trobada ha sigut l'estat del projecte per a la desviació de la carretera comarcal que travessa el municipi, que la Diputació redacta actualment, «amb l'interés que puga executar-se com més prompte millor», segons Victòria. El responsable local ha destacat en finalitzar la seua visita que «sempre que els alcaldes acudim a la Diputació ens trobem una resposta favorable, rebem el màxim suport i la corporació ens ajuda en tot el que pot». 

Dins del cicle de conferències sobre prehistòria i cine organitzades pel Museu Valencià de Prehistòria de la Diputació de València, el prestigiós arqueòleg i cineasta Marc Azéma oferí ahir a la vesprada una xarrada en l’Institut Francés de València.

Marc Azéma és doctor en Prehistòria i investigador associat del CNRS a Toulouse i al Centre Cartailhac per a l’estudi de l’art prehistòric. Pertany a la nova generació d’investigadors que considera que les pintures rupestres constituïxen un art en si l’evolució del qual en els estils pot ser estudiada i la seua especialitat és l’estudi de l’art parietal.

Dirigix l’estudi de la gruta Baume Latrone (Gard, França) i forma part de l’equip d’investigació que estudia la gruta Chauvet (Ardecha, França), dirigit pel professor Jean Clottes, i el seu objectiu principal és l’estudi de l’animació dels animals, l’acostament etològic i els orígens de la narració prehistòrica.

Azéma ha mostrat com els animals figurats en les parets de les coves no són un art estàtic i repetitiu sinó que viuen, corren, salten, atalaien o s’enfronten en el que s’ha donat a anomenar «escenes». «L’origen del cine —va dir— sorgí en el paleolític».

Així mateix, Azéma és director de cine, filma documentals de cultura i patrimoni integrant reconstruccions en imatges de síntesi 3D. Ha rebut nombrosos premis pels seus treballs, que són regularment difosos per les cadenes de televisió. També realitza dibuixos animats, pel·lícules de ficció i sobretot pel·lícules per a museus.

El seu llibre La Préhistoiredu cinema és un passeig des dels orígens de l’art fa més de 30.000 anys en la gruta Chauvet, per a prendre consciència del sorgiment d’estos processos que seguiran al llarg de tot el paleolític superior. En este llibre demostra que aquells sers humans van inventar els principals conceptes de l’origen del cine en la penombra de les coves decorades.

La Diputació de València subvencionarà la construcció del nou depòsit d’aigua potable de Potries, tal com s’ha acordat en una reunió que ha mantingut este matí el president Alfonso Rus amb l’acalde, Juan Fernando Monzó.

El primer edil ha explicat que es tracta d’una actuació vital per a la localitat, ja que l’actual tanc és molt antic i té filtracions que reduïxen la pressió i això comporta una escassetat d’aigua en la localitat.

«Amb esta actuació, que suposarà la construcció d’un nou depòsit, es beneficiarà tota la població, ja que es cobrirà una primera necessitat», declara Monzó.

Durant la trobada també han abordat el tema d’eliminació de riscos geològics en la localitat.

El Museu Valencià d’Etnologia desenvolupa des de l’any 2000 el projecte l’Arxiu de la Memòria Oral Valenciana–Museu de la Paraula.

El Museu de la Paraula és una gran base de dades biogràfiques, de vida i de memòries. L’objectiu és recopilar, conservar, estudiar i difondre testimonis orals sobre la realitat sociocultural dels valencians i valencianes protagonistes del segle xx.

Enguany, seguint amb l’interés d’arreplegar testimonis en totes les comarques valencianes, es realitzarà el treball de camp etnogràfic en la comarca de la Safor. En total s’arreplegaran 47 entrevistes a hòmens i dones majors de 75 anys en tots i cada un dels pobles.

La temàtica triada enguany gira a l’entorn de la tradició oral, inclosa dins del patrimoni immaterial, en l’àmbit d’expressió definit pel Consell Internacional de Museus (ICOM) el 2003 com a tradicions i expressions orals. Així, faules, balades, contes, cançons, acudits, llegendes o romanços seran motiu d’estudi en este projecte.

El treball de camp es desenvoluparà entre els mesos de febrer i juliol del 2013. Les etapes del treball són tres:
prospecció, a través d’agents, coŀlectius i persones que en cada municipi suggerixen les persones que més poden aportar a l’estudi; captació, contacte amb la persona indicada en cada lloc i implicació en el projecte-explicació del projecte; gravació de l’entrevista amb la persona indicada.

Una volta finalitzat el treball de camp es realitzarà el registre, la catalogació i l’anàlisi dels materials, transcrivint i indexant les entrevistes arreplegades a fi de deixar-les acabades per a ser publicades en línia en la plataforma www.museudelaparaula.es.

En la pàgina web www.museudelaparaula.es/web/home/info.php s’arreplega una completa informació sobre els objectius i continguts de la memòria oral.

L'activitat investigadora de la Diputació Provincial de València, que va començar oficialment l'any 1927, contínua sense interrupció fins ara, tant des del Museu de Prehistòria com en la seua Secció d'Estudis Arqueològics Valencians (SEAV), estudiant científicament els jaciments arqueològics valencians, després dels corresponents treballs d'excavació, així com els materials que s'hi obtenen i que en realitat són els documents que permeten la realització dels estudis.

Eixos materials, a més d'estudi, exigixen treballs previs de neteja (atés que generalment apareixen en el subsòl coberts de terra i, generalment, amb adherències calcítiques que porten les aigües al dissoldre les roques i les terres calcàries —tan abundants en la nostra Comunitat—), de consolidació i restauració subsegüents.

Els fruits de Carmoixén

Els últims treballs s'han realitzat sobre materials procedents de les excavacions de la Secció d'Estudis Arqueològics Valencians a la ciutat ibèrica de Carmoixén, en terme de Moixent, un terme en el qual la direcció de la SEAV dugué a terme la major part dels treballs que permeteren, a la Bastida, el gran poblat ibèric destruït en el segle IV abans de Crist, de convertir-se en el gran museu arqueològic i lliçó permanent d'història que és hui.

Carmoixén, el cementeri ibèric del qual (necròpolis) ha proporcionat materials singulars de l'etapa orientalitzant de l'escultura ibèrica, que aporta dades de primeríssima mà per a suposar la destrucció massiva de monuments funeraris en la primera revolució social que registra la nostra història, deu registrar també en el seu urbanisme rastres d’aquell moviment i, també i necessàriament, l'evolució cronològico-cultural obtinguda en la necròpoli.

Les excavacions dutes a terme per la SEAV en esta ciutat així ho han constatat i les excavacions de l'any passat van posar al descobert trames urbanes de dues ciutats superposades i la possibilitat d'una tercera més profunda.

Els materials també confirmen les cronologies de la necròpolis però, a més, permeten recuperar materials arqueològics singulars, sent-ne el més espectacular la trobada de tres àmfores d'adscripció feno-púnica amb datacions en procés d’estudi actualment però que fluctuen entre els segles IV i III a.C.

Primera àmfora restaurada

Una de les tres peces ha sigut restaurada hàbilment per l'equip que col·labora amb la SEAV, format per Miquel Herrero Cortell, Clara Zanón Pastor, Nemesi Jiménez Jiménez i Laura Egido Alcaid, amb estudis suficients en la matèria, titulació adequada i l'especialització precisa.

La peça ara restaurada i recomposta és una àmfora destinada probablement a contindre saladures i es correspon amb la tipologia T.8.2.1.1 de J. Ramón, encara que pogué contindre altres productes, com vi o oli.Es va trobar completa encara que clevillada pel pes de les terres, la qual cosa ha requerit un bon esforç per a eliminar sals i carbonats i permetre el seu ajust perfecte. Té forma cilíndrica amb base apuntada i eixamplament en la part pròxima a esta (en el seu terç inferior) i dos anses de forma semicircular prop de la vora allargada i lleugerament exvasada a l'exterior.

Les excavacions del SEAV

Les excavacions arqueològiques que el SEAV de la Diputació de València dut a terme a la ciutat ibèrica de Carmoixén, situada en el terme de Moixent (València), van donar nous fruits en la campanya de 2012 en què es van trobar les primeres mostres de la seua trama urbana.

Des del començament de segle XX és conegut este paratge per haver-s’hi trobat un dels més famosos tresors de plata d'època bàrquida i, des de començament dels anys setanta, per les escultures en pedra d'època orientalitzant, segles VI i V abans de Crist, que va realitzar la direcció del SEAV de la Diputació Provincial.

En esta necròpolis es van soterrar els habitants més benestants del Castellaret, per això l'interés de la Diputació de València a adquirir el poblat i la necròpolis, per tractar-se d’un dels conjunts més importants del món ibèric.

Fins al moment no havia sigut possible la seua localització. L'excavació en profunditat i en extensió havia permés arreplegar quantitats ingents de ceràmica ibèrica i d'importació grega dels segles VI al I abans de Crist, però entre terres probablement lliscades pel vessant.

El primer recinte murallat

En esta campanya ja s'ha trobat el primer recinte emmurallat, amb tres llenços de pedra seca en el primer nivell, un dels quals forma mitgera amb un segon recinte.

Amb més d'un metre d'alçada de sòcol, la resta s'alçava fins a la sostrada amb atovons, amb restes clares d’estos. S'ha datat en el segle III-II abans de Crist.

Un tercer nivell conté una nova trama urbana, davall de la primera —naturalment—, i datada, provisionalment, en els segles IV i V; dues àmfores d'adscripció greco-púnica, més ceràmiques àtiques de figures roges i negres que ens remeten als segles IV i V.

Almussafes s’ha sumat al Pla d’Eficiència Energètica per a Enllumenat Públic impulsat per la Diputació de València amb el qual preveu estalviar el 2013 vora 25.000 euros en la factura anual de l’electricitat per mitjà de la instaŀlació de llums led en els sistemes d’iŀluminació viària.

L’Ajuntament informa que la substitució de les actuals peretes per les LED d’una forma directa «rebaixarà notablement la despesa en enllumenat públic del nucli urbà, concretament, 25.000 euros menys del cost total». Fonts municipals han explicat que «es canviaran prop de 600 punts de llum de totes les vies del nucli antic, que passaran de 150 quilowatts a 55, a excepció de la ronda i del carrer Major». El cost de l’operació, valorada en 119.937 euros, el sufragarà íntegrament la Diputació provincial. Un total de 211 municipis de la província s’ha acollit ja al Pla d’Eficiència Energètica per a l’Enllumenat Públic de la Diputació. 

Les brigades forestals de la Diputació de València i l’empresa pública de l’Ajuntament d’Enguera, Elèctricas La Enguerina, han dut a terme treballs de silvicultura i neteja de muntanya al llarg de la línia elèctrica propietat de l’entitat de la Canal.

L’empresa distribuïdora i comercialitzadora d’energia d’Enguera és propietària de més de 35 km de xarxa de mitja tensió al llarg de la serra d’Enguera. Esta línia, en el seu origen, abastia d’energia els llogarets de Navalón de Arriba i Navalón de Abajo i distints caserius de la zona, però hui amplia la seua comesa servint d’alimentació energètica als càmpings i albergs de la zona, sent un motor de desenvolupament d’este àrea rural. Per a això travessa gran part de la serra d’Enguera i els MUP de La Redonda, Los Altos i Navalón, zones molt sensibles al risc d’incendis. L’empresa impulsada per l’Ajuntament d’Enguera està a punt de finalitzar un pla de tala, neteja i retirada de restes per a biomassa de la zona afectada pel vol de la línia elèctrica que suposa una gran millora en la prevenció d’incendis.

Brigades forestals de la Diputació

La Diputacióde València, a través dels treballs que desenrotllen les seues brigades forestals combinats en estes zones amb altres actuacions, servix de complement i suport a la lluita contra incendis. Com a exemple, a Enguera i en molts trams paraŀlels a la línia elèctrica, les brigades de la Diputació han netejat una faixa auxiliar recolzada en la carretera CV 590 de més de 6 km. Estos treballs es reprendran en esta carretera una vegada s’incorpore la brigada de la Diputació en els pròxims mesos.

Totes estes labors es veuen complementades amb les zones netes de tots els camins del parc eòlic que sumen més de 12 km de suport tallafocs al ponent del terme municipal, l’obertura de faixes auxiliars en la muntanya de Navalón amb quasi 4.000 has protegides per part de la Conselleria d’Infraestructures i Territori, on s’han completat amb la xarxa de camins existents, junt amb les carreteres d’accessos als caserius i l’obertura de nous tallafocs, unes quadrícules d’àrees forestals de no més de 400 ha.

L’aportació del projecte Life de la UE

Si a tot açò se suma la iniciativa del Projecte Life, amb el qual s’està a punt de concloure l’ordenació de la muntanya d’Enguera per a l’aprofitament de la biomassa, suposa la major inversió en la lluita contra els incendis forestals dels últims decennis. Segons declaracions de l’alcalde d’Enguera, Santiago Arévalo, «este últim projecte es realitza amb un objectiu final doble: la generació d’ocupació a través d’un recurs sostenible de les nostres muntanyes i el suport amb la gestió ben portada de les nostres muntanyes a la lluita contra els incendis». Arévalo afig que «el desenvolupament d’este projecte tampoc seria possible si se’ns crema la muntanya, per això la coŀlaboració de totes les institucions i també de l’empresa pública Eléctricas La Enguerina en la lluita contra els incendis forestals és molt important i necessària».

La posada a punt del bosc

Els treballs de silvicultura en un bosc (aclarides, podes, tales selectives, etc.) pretenen controlar per mitjà de l’extracció i retirada o eliminació de biomassa, el creixement, composició i qualitat dels nostres boscos. Tots estos treballs es deuen orientar a renovar la coberta vegetal dels boscos i, encara sent conscients que es poden generar uns xicotets impactes, el correcte exercici de l’activitat forestal sostenible hauria de mitigar els impactes negatius potencials, de tal manera que els valors del bosc es poden mantindre a perpetuïtat, ha explicat el tinent d’alcalde, José Simón.

Hui en dia el bosc ha de continuar sent una font de recursos aprofitables, no sols com a mera exposició al delit visual paisatgístic, «el bosc, orientat al turisme, a la producció d’energia i a la indústria ha de ser un pilar de suport i de generació d’ocupació per a les nostres comarques d’interior», comenta Santiago Arévalo. El projecte de l’Ajuntament d’Enguera està orientat a conéixer què podem extraure de la muntanya de manera sostenible, amb quina capacitat potencial compta i quin seria el model d’empresa a implantar en el seu territori.

Imelsa ha de continuar

Però mentres tot açò és portat a la pràctica, els treballs silvícoles executats per les administracions deuen continuar amb les faixes auxiliars en camins i carreteres dutes a terme per la Diputació de València a través de l’empresa pública Imelsa, la neteja a tala rasa de les àrees afectades per les línies elèctriques realitzades per les empreses subministradores, els treballs de neteja d’àrees recreatives i treballs d’obertura de zones de discontinuïtat forestal realitzats per la Generalitat Valenciana, han de continuar.

«A pesar dels esforços, no estem lliures de patir un incendi forestal i això a més del bosc cremaria totes les aspiracions d’estos territoris de l’interior valencià», finalitzà Arévalo.

El Patronat Provincial de Turisme València, Terra i Mar patrocina la XX Muestra del Embutido Artesano y de Calidad de Requena, que se celebra en el recinte firal de Requena del 8 al 10 de febrer.

L’acte d’inauguració, celebrat este matí, ha comptat amb la presència del diputat de Turisme, Ernesto Sanjuán; l’alcalde de Requena, Javier Berasaluce, i el vicepresident i conseller d’Agricultura, José Ciscar.

En el transcurs de l’acte, el diputat de Turisme ha assenyalat que «la continuïtat i el constant augment en qualitat de la fira permeten afirmar que es tracta d’un esdeveniment totalment consolidat, que ens oferix una magnífica oportunitat per a conéixer i degustar la gastronomia de la zona i els productes tradicionals i autòctons de Requena».

«La Diputació de València i el Patronat Provincial de Turisme coŀlaborem en esta fira, patrocinant-la un any més, per a recolzar els nostres comerços i els nostres professionals», ha afegit Sanjuán.

D’una altra banda, l’alcalde de la localitat, que ha ressaltat la importància de la construcció del nou recinte firal per a Requena, ha agraït a la Diputació de València «la important coŀlaboració econòmica per a la posada en marxa de la Muestra del Embutido i per a promocionar la nostra gastronomia».

Segons Ciscar «la Muestra del Embutido és una referència no sols en la comarca sinó en tota la Comunitat València i posa de manifest la potència del nostre sector agroalimentari, sector que està creant llocs de treball».

Productes autòctons de Requena

La XX Muestradel Embutido Artesano y de Calidad té com a objectiu principal promocionar i acostar la gastronomia de la zona i els productes tradicionals de Requena a consumidors de tota la Comunitat Valenciana.

Els visitants podran degustar qualsevol classe d’embotits: llonganisses, salsitxons, xoriços, sobrassades, botifarres de ceba, perros, güeñas, embotit de gerra, etc..
 

A més dels embotits, es podrà disfrutar d’altres productes típics de Requena, com ara brioxeria o vins de diferents cellers oberts al públic durant els dies de la fira.

Activitats

La fira coincidix enguany amb la celebració de les I Jornadas Gastronómicas de Requena que tenen com a objectiu promocionar i posar en valor l’embotit i els productes artesanals de Requena.

A més, la mostra gastronòmica compta amb un ampli programa d’activitats entre les quals destaquen l’exposició «Embutir Requena: 20 años de Muestra i más de 500 de tradición», cicle de conferències, tastos de vi, mostres folklòriques, actuacions musicals i teatre d’humor.

L’estand del Patronat Provincial de Turisme mostra i promociona l’oferta turística de la província de València a través de les guies i publicacions turístiques editades per València, Terra i Mar.

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, ha visitat este migdia el municipi de Quesa per a comprovar, entre altres obres, l'estat dels treballs de condicionament que es realitzen actualment en la carretera CV-580 en l’accés a la localitat, subvencionats per la corporació provincial amb prop d'un milió d'euros i que podrien finalitzar «en tres o quatre mesos» —segons ha avançat Rus.

Els treballs, emmarcats en el Pla de Carreteres de la Diputació i adjudicats per un pressupost de 987.308,48 euros, «eren necessaris pel perill que suposava el traçat amb corbes perquè la seguretat de les persones és el més important a l'hora de prioritzar inversions» —ha manifestat.

Rus ha agregat que «des de la Diputació ens hem proposat realitzar moltes inversions xicotetes (pròximes al milió d'euros), però focalitzant-les on siga més necessari, com ha succeït en este cas, i en els pobles més xicotets, que són els que menys recursos tenen, perquè tinguen les seues necessitats cobertes».

Millora de carrers i de la Unión Musical

El responsable provincial ha aprofitat la seua visita al municipi per a visitar el mercat medieval instaŀlat a Quesa i conéixer altres actuacions realitzades en la localitat amb ajuda de la corporació provincial.

Rus, acompanyat per l'alcalde de la localitat, Jesús Miguel Requena, i els diputats provincials d'Infraestructures, Isidro Prieto, i Administració General, Carlota Navarro, ha recorregut diversos carrers condicionats gràcies a un conveni de coŀlaboració entre ajuntament i Diputació l'any 2009 amb una inversió de 200.000 euros per a renovar el sistema de clavegueram i procedir a la seua pavimentació posterior.

Alfonso Rus i l'alcalde han inaugurat posteriorment les obres de millora i condicionament acústic del local musical cedit pel consistori a la Unión Musical de Quesa, subvencionades també per la institució provincial amb 25.000 euros.
 

La banda, que l'any que ve celebrarà el seu centenari, està integrada per 32 músics en actiu i 30 educands de la seua escola de música.

El president, després de firmar en el Llibre d'Honor de l'Ajuntament, ha insistit en l’afirmació que «ara més que mai, la Diputació ha d'estar al costat dels municipis, especialment dels més xicotets. Este és un any complicat, però les inversions provincials seran les mateixes perquè ens apretarem el cinturó».

L'alcalde de Quesa, per la seua banda, ha agraït la visita de la corporació al municipi i ha destacat «el tarannà dialogant del president i el seu interés per conéixer a peu de carrer els problemes per a solucionar-los».

A la visita han assistit també membres de la corporació municipal local i nombrosos alcaldes de la comarca.