El Magnànim, l'editorial de la Diputació de València, recopila el conjunt de la producció ausiasmarquiana, que representa un gran pas endavant per a la poesia del seu temps, ja que s’allunya dels models de la poesia occitana, considerats encara com els mes «desitjables» entre els versificadors del segle XV i que havien donat a la mateixa València representants com Jordi de Sant Jordi.

 L’obra poètica d’Ausiàs March assoleix un alt grau d’originalitat en tant que s’humanitza i es fa més personal, més íntima, i reflecteix –encara que fragmentàriament–, la seua trajectòria existencial. Certament, superarà els entrebancs del formalisme excessiu imposat pel trobadorisme i s’acostarà a unes posicions equiparables, en certs aspectes, a les «novetats» de la poesia italiana del Renaixement: malgrat el seu medievalisme, és evident també un canvi de sensibilitat que serà la clau de l’èxit que tingué ja l’obra de March entre els lectors del segle XVI, per tal com la trobaven més a prop de les seues preferències «modernes».

Ausiàs March degué nàixer al voltant del 1400, segurament a València. Al servei del rei Alfons el Magnànim, va participar en diverses campanyes militars a terres italianes (Sardenya i Còrsega), i se li concedí una àmplia jurisdicció al seu feu de Beniarjó (la Safor) i a les alqueries de Pardines i Vernissa, a més del càrrec de «falconer major de la casa del senyor rei». Quan tenia poc més de quaranta anys, es va casar amb Isabel Martorell, germana de l’autor del Tirant lo Blanch, que morí dos anys més tard. Després es tornà a casar, aleshores amb Joana Escorna. El poeta va faltar a València, a la seua casa del carrer Cabillers, el 3 de març de 1459.

La recopilació és obra de Vicent Josep Escartí Soriano (Algemesí, 1964), catedràtic de Literatura Medieval i Moderna a la Universitat de València. Ha publicat nombrosos estudis sobre la cultura i literatura i ha tingut cura d’edicions de textos valencians antics, literaris i historiogràfics. Darrerament ha publicat el volum “Jaume I en la memòria d’un poble” (València, 2021) i el “Dietari de Jeroni Sòria” (2024).

La Diputació de València ajudarà l'Ajuntament de Sueca a habilitar l'antic edifici de Correus per a les dependències de Servicis Socials. L'àrea de Cooperació Municipal que coordina la vicepresidenta primera, Natàlia Enguix, ha acceptat la sol·licitud del consistori en la qual proposa activar el projecte amb els romanents d'altres actuacions incloses en el Pla d'Inversions 2022-23 i l'anul·lació d'instal·lacions solars fotovoltaiques en la ludoteca i el CEIP Cervantes. Els treballs en l'antiga seu de Correus han d'estar acabats abans del 12 d'agost d'enguany.

En opinió de Natàlia Enguix, responsable de Cooperació i del nou Pla Obert, el principal programa inversor de la institució, “modificacions com esta que ens va proposar l'Ajuntament de Sueca demostren que la nostra intenció és facilitar els tràmits als municipis perquè puguen executar els seus projectes amb els fons provincials i que no hagen de retornar ni un sol euro a la Diputació”. En este sentit, “estem ajudant al fet que es puguen completar les actuacions pendents d'anteriors plans, i hem introduït canvis en el Pla Obert per a eliminar els terminis i la pressió sobre els tècnics locals”, afig Enguix.

En el cas de Sueca, les baixes en l'adjudicació d'obres com la reforma i condicionament dels carrers de la Vall i Sant Miquel, així com el romanent de la substitució de la gespa natural i regs del camp de futbol Antonio Puchades, s'han sumat a l'anul·lació de les plaques fotovoltaiques generant un crèdit de 54.000 euros en el marc del Pla d'Inversions 2022-23. Esta quantitat serà la que destine el consistori que dirigix Julián Sáez a les noves dependències dels Servicis Socials de Sueca.

“No es tracta només d'assignar als municipis una quantitat econòmica i anunciar una pluja de milions”, apunta la vicepresidenta Enguix, qui considera que el gran programa inversor de la Diputació “necessitava canvis per a eliminar burocràcia i no obligar els alcaldes i alcaldesses a decidir a què destinaven els diners amb uns terminis determinats”. “Això és precisament el que hem fet amb el Pla Obert, un pla quadriennal que ha acabat amb la pressió per als ajuntaments i que només enguany disposa de 105 milions d'euros per a donar resposta a les sol·licituds que ens vagen presentant en qualsevol moment”, remata Enguix.

Per part seua, el president de la Diputació, Vicent Mompó, destaca “el bon ritme d'execució del Pla Obert, que en menys d'un any ha donat llum verda a 376 projectes de municipis de totes les comarques, amb una inversió global d'una mica més de 57 milions d'euros”. “Varem començar la legislatura amb l'obsessió de ser una institució més pròxima als ajuntaments, disposada a acompanyar-los econòmica i tècnicament en tots els processos, i el Pla Obert és un exemple clar d'eixa proximitat amb la qual continuarem treballant”, afig Mompó.

Sueca, a la Ribera Baixa, té una assignació de 2.607.000 euros en el Pla Obert, més de mig milió d'euros addicional respecte als plans d'inversió provincials de la passada legislatura. L'ajuntament va disposar d'1.060.000 euros en el Pla d'Inversions 2022-23, al qual corresponen els romanents amb els quals es durà a terme l'última de les obres. A més de les partides del Pla Obert, Sueca ingressarà este mes altres 457.000 euros pertanyents a la primera entrega de la Diputació al Fons de Cooperació Municipal 2025 en el qual participa al costat del Consell, que pot destinar-se tant a inversió com a despesa corrent.

El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) obri una exposició de retrats realitzats pel pintor valencià Rafael Armengol. Fins al pròxim 29 de juny, la Sala Parpalló del museu de la Diputació de València reunix un conjunt de 88 obres que l'artista de Benimodo ha pintat al llarg de la seua dilatada carrera i que donen forma a una retrospectiva nova del costat més íntim i familiar d'Armengol.

Comissariada pel cap d'exposicions del museu, Amador Griñó, l'exposició ‘Cara a cara. Rafael Armengol (Retrats)’ permet disfrutar de cada una de les etapes i els descobriments tècnics de l'artista des de 1958 fins a 2024, i dibuixa al pintor des del seu costat artístic, però també des de la seua part humana, en descobrir a la seua gent més pròxima a través dels seus retrats. La majoria són obres realitzades des de la confiança per a amics i familiars, on aconseguix traslladar al llenç de manera delicada les fesomies i caràcters dels retrats, sempre vistos amb estima i respecte, on es plasma l'esforç i l'experimentació que caracteritzen al pintor.

“Esta mostra és un deute que tenia amb el meu públic perquè coneguen la realitat de tota la meua obra. El retrat sempre ha sigut un repte per a mi, perquè requerix aconseguir la màxima perfecció, cada element ha d'estar al punt, i fins que no aconseguisc dialogar amb el retrat no el done per finalitzat”, ha expressat Rafa Armengol.

El diputat de Cultura de la Diputació, Paco Teruel, que ha destacat la importància que té per a Benimodo la figura del pintor, s'ha referit a Armengol com “un artista únic i amb una consolidada trajectòria que ha donat lloc a una obra especial i recognoscible, la qual cosa li va valdre en el 2004 el Premi Alfons Roig d'arts plàstiques que concedix l'àrea de Cultura de la Diputació de València”. Teruel recorda que la Diputació de València conserva obres de les primeres èpoques del pintor, “un artista imprescindible que ha exposat en innombrables museus i galeries d'art i que té ja un lloc destacat en la història de l'art”, apunta.

El color i la seua percepció

Al llarg de la seua carrera, l'obra de Rafa Armengol -carregada d'ironia i doble sentit- es fonamenta, d'una banda, en una investigació constant sobre la percepció del color i la seua reproducció en els mitjans de comunicació de masses i, d'altra banda, en un coneixement profund de la història de l'art, on presa els referents que reinterpreta. Però a més d'eixa obra més coneguda, amb sèries icòniques com La matança del porc o Torre de Babel, hi ha una producció que ha passat pràcticament desapercebuda per la seua vocació íntima, i que esta exposició contempla i acosta al públic.

“Gràcies a esta mostra podem veure tota l'evolució pictòrica d'Armengol, que també és una part molt rellevant de l'evolució de la pintura contemporània valenciana”, ha explicat el comissari de l'exposició, Amador Griñón. Per part seua, el director del MuVIM, Rafael Company, ha subratllat “la contribució que fa el museu al fet que els jóvens artistes coneguen la figura de Rafa Armengol”.

La mostra, que agrupa les obres per afinitat, vincles familiars o amistats, sense seguir un orde cronològic, il·lustra també la vida íntima i personal de Rafa Armengol amb una sèrie de pintures que al llarg de les dècades l'artista ha dedicat a la seua parella, Marisa, i que donen forma a una història plena de càrrega emocional. També plasma la seua amistat amb Vicent Andrés Estellés, a qui va dedicar una part important de la seua producció. En els dos casos les obres van acompanyades de textos literaris que marquen este punt d'emoció i familiaritat.

La Diputació de València, a través de la col·laboració de les àreas de Turisme i Desenvolupament Rural, que encapçalen els diputats Pedro Cuesta i Avelino Mascarell respectivament, ha participat en la primera sessió tècnica amb responsables polítics, empresaris i tècnics de turisme d'ajuntaments i mancomunitats de El Alto Turia, la Serranía i Utiel-Requena, celebrada en Aras de los Olmos, per a impulsar l'astroturismo en estes comarques com a via per a frenar la despoblació mitjançant l'atracció de visitants i la generació d'ocupació.

La iniciativa, proposta inicialment per l'associació AstroAras i que compta també amb les aportacions del Centre d'Innovació Territorial RuralTEC, ha possibilitat la creació de grups de treball per a sumar sinergies en el desenvolupament d'experiències turístiques d'observació estel·lar en estes comarques i, al mateix temps, millorar la resposta a l'arribada de visitants a estes zones amb motiu d'esdeveniments astronòmics.

El diputat de Turisme de la Diputació, Pedro Cuesta, ha explicat que l'objectiu de la corporació provincial és “complementar les iniciatives turístiques del programa Fem Poble -impulsat per les àrees de Turisme i Desenvolupament Rural de la Diputació- amb el desenvolupament d'este producte turístic cultural i sostenible, per a evitar l'èxode poblacional en els municipis d'interior inclosos en espais Starlight, mitjançant l'arribada de visitants, la generació d'ocupació i, amb això, la revitalització de l'economia local”.

“És una manera de transformar els recursos naturals, com són estos cels tan nets i espectaculars, en oportunitats turístiques sostenibles de qualitat”, ha agregat.

Fem Poble

Els servicis de Turisme i Desenvolupament Rural de la Diputació de València impulsen conjuntament des de 2022 el programa Fem Poble, amb el qual busquen aportar valor als recursos dels municipis en risc de despoblació de la província per a fomentar la creació de productes turístics que activen la seua economia local i, en conseqüència, la seua projecció territorial.

Per a això es busca activar la col·laboració públic-privada en la dinamització turística d'estes poblacions, respectant sempre els principis de sostenibilitat i la capacitat de càrrega turística de cada una d'elles.

El treball del programa provincial ha donat lloc a l'edició del Catàleg d'Experiències Turístiques ‘Fem Poble’, que reunix prop d'un centenar d'experiències turístiques de municipis en risc de despoblació a la província per a venda directa d'estes al públic, mitjançant la comercialització d'estos productes turístics locals en tots els circuits, certàmens i esdeveniments del sector turístic.

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, ha visitat este matí Tavernes de la Valldigna per a supervisar els treballs de retirada de canyes que va arrossegar la dana fins a la platja. Unes tasques del dispositiu especial de neteja de platges de la Diputació que s'han intensificat de cara a la Setmana Santa. “El Govern ha llevat el més gros, ara estem treballant en el que no s'ha acabat de fer com és necessari; hem retirat a les platges de diferents municipis de la Safor més de 2.500 tones de canyes i encara no hem acabat”, ha explicat Mompó.

Igualment, ha destacat, “ens vam comprometre a tindre les platges netes per a Setmana Santa¸ ja vam dir que anava a ser complicat, mai estarà com volguérem; això necessita d'un procés més llarg i de moltes passades”.

En tot cas, ha assegurat el president, “la Diputació sempre està al costat dels pobles i en este cas l'exemple és Tavernes; la Diputació està assumint competències impròpies, com estan fent els ajuntaments, precisament per a ajudar-los”. Ara bé, ha subratllat Mompó, “reivindiquem este gasto al Govern perquè encara que el tenim pressupostat, volem arribar a altres treballs, també impropis, que ens reclamen tots els municipis”.

De la quinzena de municipis adherits al servici de neteja de platges de la Diputació van resultar afectats per l'acumulació de canyes procedent de la riuada Sueca, el Mareny de Barraquetes, Tavernes de la Valldigna, Xeraco, Gandia- l’Auir i Rafalcaid, Daimús, Guardamar de la Safor, Bellreguard, Miramar i Piles.

La Diputació va començar els treballs de retirada el 15 de gener. Concretament, a Tavernes es van iniciar el 24 de març i s'han prolongat durant tres setmanes. En este temps, es va produir un altre temporal que va tornar a traure quantitats importants de canyes, de grandària considerable. “Enguany el manteniment de les platges està sent complicat perquè les pluges de febrer i març han afectat les zones que ja havien sigut afectades per la dana, i els treballs de retirada de la qual de canyes estaven ja en la seua fase final”, ha esgrimit el diputat de Medi Ambient, Avelino Mascarell, que ha acompanyat al president en la seua visita a Tavernes.

Per part seua, el regidor de Servicis Públics de Tavernes, José Enrique Cuñat, ha detallat que Mascarell “li va dir que la platja estaria llesta per a Pasqua i així ha sigut”. “És molta faena del Ministeri i la Diputació, les dos administracions s'han portat molt bé amb Tavernes, hem d'anar tots de la mà”, ha subratllat l'edil.

Per a l'extracció de canyes a la platja de Tavernes, s'han utilitzat dos tractors amb pala i forca, un d'ells portava incorporat a més una ferramenta per a traure les canyes soterrades, i un remolc de grans dimensions.

La passarel·la de la Diputació de València que permetrà creuar a peu o amb bicicleta l'autovia A-38 entre els termes de Sueca i Fortaleny es troba ja en ple procés de muntatge, que s'està duent a terme en una campa confrontant a la qual serà la seua ubicació definitiva a l'entorn del pont d'Alfons XIII.

El president de la Diputació, Vicent Mompó, ha visitat este divendres les obres d'esta nova infraestructura, des d'on ha destacat “el desplegament sense precedents d'esta institució per a millorar la xarxa provincial de carreteres”, subratllant que “les actuacions en les quals ja es treballava, com és la intervenció sobre la zona entre Sueca i Fortaleny, no s'han vist alterades en cap cas per l'activitat de reparació dels danys de la dana”.

Mompó, que ha estat acompanyat per la diputada de Carreteres, Reme Mazzolari, els alcaldes de Sueca, Julián Sáez, i Fortaleny, Toni Sellés; així com primers edils i regidors de diversos ajuntaments de la comarca de la Ribera, ha anunciat que “els treballs d'acoblament estaran finalitzats en un termini aproximat d'un mes, quedant l'obra plenament operativa per al mes de juny”.

Durant la visita, el personal tècnic de l'àrea de Carreteres de la Diputació, al costat de responsables del muntatge del nou pont, han detallat l'estat de les tres fases en què s'ha dividit la intervenció provincial sobre esta zona, que van començar amb la rehabilitació del pont d'Alfons XIII, avancen ara amb la instal·lació de la infraestructura sobre l'autovia, i culminaran amb la construcció d'un carril ciclopedestre que connecta amb Fortaleny.

“D'esta manera -assenyala Vicent Mompó- es facilita el trànsit de persones, ja siga a peu o amb bicicleta, entre dos poblacions que estan separades per tot just 3 quilòmetres, la qual cosa constituïx una distància perfecta per a promoure hàbits saludables en la població amb totes les garanties de seguretat”.

Esta actuació tindrà continuïtat amb la construcció d'un nou carril cicle-per als vianants fins a Fortaleny. La litación d'estes obres, que compten amb un pressupost d'1.172.155,28 €, es publicarà abans de l'estiu i l'inici de les mateixes està prevista per a l'inici de 2026. El projecte, a més, contempla l'ampliació de la carretera CV-511 d'accés a Fortaleny i la il·luminació completa de tot el tram entre Sueca i Fortaleny, incloent-hi el pont d'Alfons XIII i la passarel·la en execució.

L'alcalde de Sueca, Julián Sáez, ha ressaltat “la importància d'una obra que permetrà millorar la comunicació entre dos pobles germans i molt pròxims, i que a més fomentarà la mobilitat sostenible i saludable, respectuosa amb el medi ambient”.

Per part seua, Toni Sellés, alcalde de Fortaleny, ha volgut agrair a la Diputació “el continuar amb este projecte, no paralitzar les obres malgrat tot el que ha passat amb la dana. Es tracta d'una actuació que veníem demanant des de fa molt temps i que permetrà als veïns gaudir d'un entorn privilegiat”.

Millora de la connexió entre Corbera i Polinyà de Xúquer

La visita del president Mompó a la comarca de la Ribera ha fet parada en la carretera CV-508, en la qual la Diputació de València ha iniciat ja les obres per a ampliar la plataforma d'un tram de més de 3 quilòmetres d'esta via que connecta els municipis de Corbera i Polinyà de Xúquer.

La diputada de Carreteres, Reme Mazzolari, ha explicat que “es tracta d'una reivindicació històrica dels habitants i alcaldes d'estos municipis, que beneficiarà directament en el dia a dia a uns 5.000 veïns de Corbera i Polinyà, en una zona que a més del trànsit regular de vehicles, amb especial rellevància del transport escolar, genera també trànsit agrícola i industrial”, i ha avançat que “es preveu que a la fi d'any puguen estar finalitzats els treballs”.

Amb un pressupost de 3,68 milions d'euros, i un termini d'execució de 9 mesos, l'actuació derivarà en una nova plataforma de 6,6 metres d'ample, amb una renovació integral del ferm, així com un reforç del drenatge i la reposició de la conducció d'aigua potable. En l'aspecte de la seguretat viària, s'eliminaran corbes perilloses i es millorarà la visibilitat en interseccions, a més d'instal·lar barreres de protecció i senyalització adaptada.

L'alcalde de Polinyà de Xúquer, Óscar Navarro, ha subratllat “la rellevància de la millora de la seguretat en una carretera per la qual es desplacen al voltant de 15.000 alumnes cada any amb autobús cap a l'institut d'Albalat de la Ribera, així que ells i les seues famílies seran un dels grups més beneficiats”; mentres que l'alcaldessa de Corbera, Mentxu Balaguer, ha mostrat la seua “satisfacció perquè a la fi s'atén una llarga reivindicació dels veïns i conductors que transiten per esta carretera”.

Reparació de l'accés al Pont de la Corbella de Llaurí

El repàs de les actuacions de la Diputació a la comarca de la Ribera, ha finalitzat amb una visita a Llaurí, on l'ajuntament del municipi ha pogut dur a terme, gràcies a l'ajuda de la Diputació, una actuació d'emergència per a reparar el camí d'accés al Pont de la Corbella, el qual va resultar danyat en un episodi de pluges torrencials que es va produir al novembre de 2022, data des de la qual romania tancat al trànsit.

El cost de l'obra, sufragat íntegrament per la institució provincial, ha ascendit a 193.000 euros, i l'actuació ha consistit en el reforç del talús de sosteniment del camí, mitjançant la construcció d'un mur d'escullera encastat en el terreny.

Durant la visita, el president Vicent Mompó i la diputada Reme Mazzolari, han estat acompanyats per l’alcaldessa de Llaurí, Anna Maria González, i membres de la corporació municipal.

La vicepresidenta primera de la Diputació de València, Natàlia Enguix, portarà al ple d'abril (dimarts 15, 11.00 hores) una proposta per a suspendre els terminis d'execució i justificació del Pla d'Inversions 2022-23 a causa de la dana. D'esta manera, es preveu aprovar una suspensió extraordinària del termini d'execució de les obres incloses en el pla, que passarà del 12 d'agost de 2025 al 30 de setembre de 2026. La intenció d'esta mesura, en la qual coincidixen el president, Vicent Mompó, i la vicepresidenta Enguix, responsable de Cooperació, és “prorrogar l'últim pla de l'anterior legislatura, que encara té 70 milions d'euros pendents d'adjudicar o certificar, per a facilitar els processos als ajuntaments i que no hagen de renunciar a un sol euro de les ajudes”.

L'estat d'execució de l'últim pla inversor posat en marxa per l'anterior govern provincial s'explica en xifres: sobre la taula hi ha un total de 1.008 projectes en procés de adjudicació o justificació, que es traduïxen en 70.784.725 euros que no han pogut ingressar els ajuntaments que van presentar estes actuacions en el marc del Pla d'Inversions 2022-23. “El nivell d'execució era baix abans d'arribar la dana, amb més de la mitat del pla sense adjudicar o justificar”, afirma Natàlia Enguix, qui explica que “el problema va créixer amb els devastadors efectes de la riuada, tant en els municipis afectats amb danys en infraestructures, equipaments i servicis públics, com en els no afectats, per falta d'empreses a les quals adjudicar les obres o per l'encariment de les matèries primeres i els costos d'execució”.

El pla 22-23, amb un total de 148,8 milions d'euros en projectes aprovats i una mica més de 123 milions d'euros com a import finalment adjudicat, registra en data de hui 55.350.545 euros abonats per part de la Diputació per obres finalitzades, mentre que les actuacions en procés de documentació i adjudicació superen els 31 milions d'euros i les no certificades sumen 39 milions, amb 558 projectes incomplets que van des dels 148 euros que encara ha de certificar Alboraia per l'execució de la segona fase de les piscines municipals, fins a l'1.365.000 euros que ha de certificar Picassent per la reurbanització dels carrers Jaume I i Calvari.

450 projectes en 163 municipis

Del miler de projectes pendents del Pla d'Inversions 22-23, un total de 450 es troben encara en fase de documentació o adjudicació. D'ells, 429 corresponen a 163 ajuntaments de les 15 comarques valencianes i 21 a 11 mancomunitats de la província. “Amb estes xifres, el més oportú és suspendre el termini d'execució i el de justificació i donar un marge de més d'un any als ens locals perquè puguen completar els processos i reben els diners aprovats per la Diputació per a eixos projectes”, apunta Enguix, qui aposta per “oferir totes les facilitats als municipis perquè les ajudes es traduïsquen en millores per a les seues veïnes i veïns, i no en l'anunci d'una pluja de milions sense preocupar-se que els diners arriben al seu destí, que són les nostres comarques”.

En la mateixa línia, el president Mompó destaca “la proximitat amb els alcaldes i alcaldesses per la qual estem apostant des del primer minut de la legislatura, amb la intenció de conéixer les seues necessitats i ajudar-los en tot el possible”. Per a això, “l'àrea de Cooperació que coordina la vicepresidenta Enguix ha posat en marxa un Pla Obert que elimina terminis i pressió per als ajuntaments, en el qual portem prop de 400 projectes aprovats i 60 milions invertits, més altres 100 milions que estan pressupostats enguany per a atendre les sol·licituds dels municipis en qualsevol moment”.

La mateixa Natàlia Enguix incidix en el caràcter quadriennal del Pla Obert com “un dels grans encerts del nou programa inversor, que flexibilitza els processos i permet als municipis fer front a necessitats sobrevingudes, com va ser la pandèmia fa uns anys i ara ha sigut la dana”. “La qüestió dels terminis era una de les coses que hem corregit d'anteriors plans, ja que generaven problemes als ajuntaments a l'hora d'adjudicar i executar les obres, havent de recórrer a pròrrogues quan no a renunciar a les ajudes”, afig Enguix.

L'eliminació de terminis en el principal programa inversor de la Diputació no ha sigut l'única mesura adoptada per l'equip de govern que encapçalen Mompó i Enguix. El president destaca igualment els canvis en l'estructura interna impulsats recentment per a reforçar l'assistència tècnica, especialment als municipis afectats per la dana, departament que passa a coordinar el diputat Ricardo Gabaldón, alcalde d'Utiel, qui al seu torn cedix l'àrea de Personal a la vicepresidenta segona, Reme Mazzolari.

Afectats per la dana

Entre els municipis afectats per la dana, destaquen els sis projectes sense executar del Pla d'Inversions 22-23 a Utiel, amb un pressupost global aprovat de 740.000 euros, seguit de Carlet amb 600.000 euros pendents de l'execució de tres projectes. Altres ajuntaments amb greu afectació a causa de la riuada són Chiva, que té en adjudicació els treballs de renovació del sòl i el mobiliari urbà dels parcs infantils (580.000 euros); Sedaví, que té en l'aire cinc projectes per un total de 520.000 euros; Alaquàs, amb tres projectes en procés d'adjudicació que superen els 560.000 euros; i Albal, amb dos projectes pendents, un d'ells la reurbanització dels carrers de l'Eixample amb un cost de 457.000 euros.

També tenen subvencions pendents d'adjudicació Aldaia, amb dos projectes i 360.000 euros a compte del Pla d'Inversions 22-23; Alginet, amb quatre actuacions i 280.000 euros; i Benetússer, que encara no ha pogut executar la reurbanització del carrer Nuestra Señora del Socorro i el reasfaltat del carrer Senyera (180.000 euros).

Per comarques, la Ribera Alta (51) i l'Horta Nord (50) són les que més projectes tenen del pla 22-23 en procés de documentació i adjudicació, seguides de prop per la Serranía (46) i la Vall d'Albaida (43). En l'extrem oposat, la Canal de Navarrés només té quatre actuacions per concretar i el Valle de Ayora-Cofrentes cinc. Per municipis, Villar del Arzobispo (10) és el que presenta més obres sense adjudicar, per les nou actuacions pendents a Requena, les huit de la Pobla de Vallbona, Aras de los Olmos i la Puebla de San Miguel i les set de Foios.

Entre els ens comarcals i intercomarcals, els 21 projectes que no s'han finalitzat pertanyen a la Mancomunitat Camp de Túria (5); la Mancomunitat Albalat-Polinyà (3) i la de la Vall d'Albaida (3); la Mancomunitat Ribera Alta (2) i la Mancomunitat de la Serranía (2); i una actuació pendent aprovada en el seu moment a les mancomunitats de la Baronia, la Costera-Canal, El Tejo, Tierra del Vino, Alcàntera i l'Horta Nord.

Projectes i modificacions

Entre les obres i subministraments sense executar trobem actuacions urbanístiques, adequació d'instal·lacions públiques per a diferents usos, renovació i ampliació de zones verdes i instal·lacions esportives, reparació de camins, equipament, millores en l'eficiència energètica dels servicis, etc. Projectes de tot tipus que no han arribat a concretar-se per problemes amb els terminis, per l'encariment dels costos d'execució o per la dificultat per a trobar proveïdors i empreses qualificades disponibles, entre altres motius.

En resposta a esta situació, l'àrea de Cooperació Municipal que coordina Natàlia Enguix està concedint totes les facilitats als ajuntaments perquè puguen executar les actuacions pendents i no perden les subvencions aprovades en el marc dels anteriors plans d'inversió. “La pròrroga del pla 22-23 és l'última mesura que hem pres perquè els municipis disposen de més temps per a acabar els processos i no haver de renunciar a les ajudes”, apunta Enguix, “però no és l'única, ja que en estos últims mesos, en paral·lel al desenvolupament del nou Pla Obert, hem donat llum verda al canvi de projectes que ja no eren prioritaris o amb sobrecostos per als ajuntaments per uns altres més necessaris i que es podran materialitzar”.

En la mateixa línia de contribuir a la major execució possible de l'últim pla de l'anterior equip de govern, Cooperació està aprovant decrets com el de Sueca, que permet destinar a una nova obra, en este cas l'habilitació de l'antic edifici de Correus per a Servicis Socials, els romanents del pla 22-23 que resulten dels projectes no executats i de les diferències en el cost definitiu d'adjudicació dels treballs.

La Universitat de Valéncia (UV) ha reconegut el treball de la Diputació en la transferència del coneixement a les comarques, en l'acte celebrat este dilluns per a commemorar el 525 aniversari de la UV. Durant la seua intervenció en l'obertura de l'acte en La Nau, la vicepresidenta primera de la Diputació de València, Natàlia Enguix, ha destacat el poder transformador de l'educació, així com “les aliances, el suport i la col·laboració constant amb la universitat de les institucions que creen en eixe poder de l'educació i la investigació, entre les quals es troba la Diputació”.

En un acte en el qual han participat la ministra de Ciència, Diana Morant, l'alcaldessa de València, Mª José Catalá, i la rectora de la UV, Mavi Mestre, Enguix ha agraït el treball que exercix la Universitat i “la seua aposta per l'educació pública i de qualitat”, i ha posat en valor els reconeixements entregats per la UV, que simbolitzen “una aliança estratègica basada en els valors compartits del bé comú, el desenvolupament sostenible i l'impuls de la innovació i la cultura”.

Entre les institucions reconegudes destaquen diferents ajuntaments de la província i la pròpia Diputació, que ha rebut menció especial per eixa col·laboració continuada amb la universitat per a comarcalitzar la formació acadèmica. El reconeixement l'ha arreplegat el diputat responsable d'Educació, Paco Comes, de mans de la rectora. En l'àmbit cultural, la UV ha reconegut també al Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), de la corporació provincial. El diputat de Cultura, Paco Teruel, i el director del museu, Rafa Company, van arreplegar la distinció divendres passat.

Una relació sòlida

La vicepresidenta Enguix ha recordat que la Diputació “ha acompanyat a la Universitat en el seu creixement i consolidació, aportant recursos, recolzant projectes estratègics i, sobretot, compartint la visió de construir una societat més justa, formada i igualitària”. Esta col·laboració “s'ha traduït en iniciatives amb un impacte real en la ciutadania, des de programes d'investigació vinculats al territori fins a projectes culturals, educatius i socials que acosten la universitat a cada racó de la província”, ha afegit la responsable provincial en nom de la corporació que presidix Vicent Mompó.

El mateix Mompó, qui no ha pogut assistir a l'acte commemoratiu per qüestions d'agenda, ha volgut felicitar la UV pel mig segle llarg d'història i ha incidit en la “relació històrica, sòlida i profundament significativa entre la Universitat i la Diputació, que té la formació i l'educació de qualitat com a principis rectors de la seua línia d'actuació”.

En paraules de Natàlia Enguix, representant de la corporació provincial en l'acte celebrat en el Claustre de la UV, “el coneixement no pot limitar-se a les quatre parets d'una facultat, ha de recórrer les nostres comarques i arribar a ciutats i pobles, convertint-se en una ferramenta de transformació per a millorar la vida de les persones”. En este sentit, Enguix considera que la Universitat “és clau en la transferència de coneixement, amb projectes que de la mà de l'administració local afavorixen la territorialització, impulsen la innovació i donen resposta a les necessitats reals de les persones”.

“Des de la Diputació pensem enfortir eixos vincles, perquè tenim molt clar que quan la Universitat i les institucions caminen juntes guanya tota la societat”, ha assegurat la vicepresidenta Enguix. “Continuarem caminant junts per a construir el futur des del coneixement, ajudant a una universitat cada vegada més oberta, compromesa i arrelada en la seua terra”, ha conclòs.