El BOP núm. 18, de 28 de gener de 2025, publica la resolució d'aprovació de la justificació de la subvenció concedida i la declaració de manera definitiva de la pèrdua total de dret de cobrament de la subvenció concedida dins de la convocatòria amb destinació a entitats locals per a jaciments arqueològics visitables 2024 (segona remesa).

La Diputació de València, a través de la Institució Alfons el Magnànim, la seua editorial pública, publica la poesia completa d'un dels autors més traduïts i reconeguts de les lletres valencianes. Es tracta de Joan Navarro (Oliva, 1951), l'obra de dècades del qual es reunix en “Salvatge! Poesia completa 1974-2024”.

El poeta i traductor començà la seua obra poètica en els anys setanta del segle XX, en un context en què les revoltes culturals d’Occident propugnaven un canvi radical que permeteren una transformació social. Amb la seua primera obra “Grills esmolen ganivets a trenc de por” (1974) Navarro aconseguí el premi de poesia Vicent Andrés Estellés i començà una ampla producció poètica que li va permetre obtindre diversos guardons, entre altres el premi Carles Salvador, el de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia, o l’Ausiàs March de poesia.

Salvatge! Poesia completa 1974-2024, amb textos introductoris de Pere Císcar i Jordi Marrugat, es convertix en la culminació d’una obra poètica que en alguns casos ha estat traduïda a l'alemany, l'anglés, el castellà, l'eslové, l'èuscar, el francés, l'hebreu, l'italià, el japonés i el portugués i que li ha permés a Joan Navarro obtindre un total reconeixement de l’àmbit valencià de la creació poètica.

4.2.2025

El projecte d'aquest últim tram completa l'itinerari ciclopedestre Sueca-Fortaleny, que fins ara discorre en part per trams provisionals.

El projecte aprovat definitivament: “Construcció de l'itinerari ciclopedestre entre Sueca i Fortaleny, CV-509 (AZ-366A2/P)” parteix des del pont d'Arturo Monfort (pont d'Alfons XIII), rehabilitat fa alguns anys per al seu ús com a via ciclopedestre; discorre per l'antiga plataforma de la CV-509, de Sueca a Corbera, per a aplegar a la rotonda d'enllaç d'aquella amb la CV-511 (Fortaleny a Riola), i endinsar-se al costat d'aquesta en el nucli urbà de la població. El pressupost total de licitació és d'1.172.155,28 € i el termini d'execució està estimat en sis (6) mesos.

Es tracta d'una actualització pressupostària, realitzada en 2024 amb clau Az-366A2, del projecte inicial, redactat en 2020 pel Servei de Projectes i Planificació de l'Àrea de Carreteres, i que implementa, com a novetat, la il·luminació de l'itinerari ciclopedestre complet.

Després de la finalització de la passarel·la sobre l'A-38 i la construcció del projecte que ara s'aprova de manera definitiva, es materialitzarà la connexió ciclopedestre entre els municipis de Sueca i Fortaleny.

L'Oficina Tècnica de Projectes Europeus que va posar en marxa la Diputació de València a la fi de 2024 continua complint la seua funció de facilitar l'accés dels municipis als diferents programes de fons europeus. En esta ocasió, la corporació provincial està assessorant l'ajuntament de La Pobla de Vallbona amb la finalitat que el seu projecte de reordenació urbana tinga èxit en la convocatòria del programa europeu EDIL (Plans d'Actuació Integrats d'Entitats Locals), finançat amb fons FEDER 21-27.

D'esta manera, el diputat de Fons Europeus de la Diputació, Juan Ramón Adsuara, al costat dels tècnics de l'Oficina Tècnica de Projectes Europeus, ha mantingut una reunió amb l'alcalde de La Pobla de Vallbona, Abel Martí, per a analitzar la viabilitat i encaix de la proposta de projecte que presentarà l'ajuntament a la convocatòria del programa EDIL, el termini de presentació del qual acaba el 28 de febrer.

“El que estem fent és acompanyar i guiar a l'Ajuntament de la Pobla de Vallbona durant tot el procés, amb l'objectiu final que aprofiten esta oportunitat i puguen fer realitat un projecte que, sens dubte, millorarà la qualitat de vida dels seus habitants”, ha manifestat Juan Ramón Adsuara.

La idea és mantindre un segon encontre amb la proposta definitiva, perquè els tècnics de l'oficina puguen analitzar-la a fons i oferir un últim assessorament abans de presentar-la a instàncies europees, garantint així que la probabilitat d'èxit siga la major possible.

Projecte de reordenació del nucli urbà

El projecte de reordenació urbana que l'Ajuntament de la Pobla de Vallbona pretén dur a terme amb finançament europeu, té dos eixos fonamentals. D'una banda, el disseny i execució d'un refugi climàtic mitjançant l'adequació i millora d'una nova llar del jubilat.

D'altra banda, s'ha planejat una actuació integral molt demandada pels veïns del carrer Colón. Es tracta d'adequar la canalització d'aigües pluvials i construir un tanc de tempestes, amb la finalitat d'evitar les inundacions que tenen lloc cada vegada que plou amb una certa intensitat en la zona. Això provoca continus problemes als comerços i espanta a la població, amb el que la reforma millorarà el desenvolupament social i urbà de tot el barri de la Vila.

Oficina de Projectes Europeus

L'Oficina Tècnica de Projectes Europeus creada per la Diputació de València és una iniciativa clau per a impulsar la participació dels municipis de la província en els programes de finançament de la Unió Europea. La creació d'esta oficina representa un pas fonamental per a facilitar l'accés dels municipis i territoris valencians als fons europeus, secundant-los en la captació de finançament per a projectes que fomenten la cohesió territorial, la innovació i la sostenibilitat.

D'esta manera, els municipis i la resta d'entitats locals de la província compten amb un equip de tècnics especialitzats, que els brinda assessorament i suport continu en la gestió de projectes europeus. Això inclou la busca de finançament, la capacitació en la gestió de fons europeus i el desenvolupament d'estratègies per a maximitzar les oportunitats d'èxit. Els ajuntaments poden reunir-se de manera presencial amb els tècnics, o bé contactar telefònicament o per correu electrònic.

El Palomar construirà un nou parc de més de 2.000 metres quadrats en l'entorn del col·legi públic i l'ermita, un projecte aprovat en el Pla Obert de la Diputació amb una inversió de 343.000 euros. L'alcalde, Jordi Vila, avança que la instal·lació comptarà amb “jocs infantils en la part dels desnivells, que aprofitarem per a integrar l'espai amb la pista de skate i amb noves zones per a practicar calistenia i de pícnic”. La vicepresidenta primera de la Diputació, Natàlia Enguix, posa en valor “l'ús que farà el consistori d'esta zona dotacional a les afores del poble per a completar l'oferta d'activitats dirigides a totes les edats, estant cobertes les necessitats del col·legi”.

La mateixa Enguix, coordinadora del Pla Obert d’Inversions que compta amb 350 milions d'euros per a municipis i mancomunitats al llarg de la legislatura, destaca “els projectes que té al cap l'alcalde del Palomar per a millorar la qualitat de vida de les seues veïnes i veïns, cas d'este parc i també de l'ampliació de l'ajuntament, un espai cultural per a albergar la Festa del Xop i la nova residència que té previst construir al costat de l'ermita, una vegada adquirits els terrenys”.

L'alcalde del Palomar apunta que l'obra del parc a prop del col·legi es licitarà en els pròxims mesos, “amb idea que puga estar en condicions de disfrutar-se a l'estiu”. Quant a les actuacions a l'ajuntament i la futura residència, Jordi Vila agraïx “la implicació que està tenint la Diputació amb ajudes directes que complementen les del Pla Obert i que contribuiran a desenvolupar el poble i millorar els servicis i la qualitat de vida de les persones que l'habiten”.

Projectes en marxa

El Palomar té assignats 805.000 euros en el Pla Obert de la Diputació de València, 163.000 més que en els plans d'inversions de la passada legislatura. Fins a la data, l'àrea de Cooperació Municipal que dirigix Natàlia Enguix ha donat llum verda a quatre sol·licituds de l'ajuntament de la Vall d'Albaida. Al juny de 2024 es va aprovar l'adquisició d'un robot neta piscines; un mes després el condicionament de l'aula de 0 a 2 anys en el col·legi públic; al desembre del passat any la compra d'un vehicle per al manteniment de parcs i jardins; i al gener de 2025 la construcció del parc entre el col·legi i l'ermita. El consistori disposa encara de la mitat de la dotació del programa per a futurs projectes.

La vicepresidenta Enguix explica que la gestió de municipis com El Palomar “demostra que no ens varem equivocar planificant un pla d'inversions a quatre anys, sense terminis tancats i amb totes les facilitats perquè els ajuntaments decidisquen els seus projectes i puguen executar-los sense pressions, amb temps suficient per a resoldre els problemes que puguen sorgir en els procediments”. “La nostra intenció és que les ajudes de la Diputació es queden en els municipis i que el Pla Obert es vaja desenvolupant de manera progressiva”, apunta Enguix, qui recorda que en el pressupost provincial de 2025 “hi ha una partida de 105 milions per a donar resposta a les necessitats dels municipis i mancomunitats”.

Per part seua, el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, destaca la proximitat de la institució amb els 266 municipis i les tres entitats locals menors de la província: “és un moment de contrastos entre aquells que tracten de tornar a la normalitat com més prompte millor i els que donen forma als pobles amb els quals han somiat per als seus veïns, cas del Palomar”. “Ens hem marcat el repte d'acompanyar a tots els ajuntaments en el camí que els toca recórrer”, conclou el màxim responsable provincial.

La Diputació de València ha incrementat este exercici el pressupost en matèria de salut mental, que ascendix a 4.305.000 euros, amb una part important de la dotació per a l'Hospital de Bétera i el seu model assistencial innovador, a pesar que, com recorda la diputada de Benestar Social, Imma González, “la salut mental no és una competència pròpia d'esta institució, que col·labora en tot el que està al seu abast amb la Conselleria de Sanitat i el Pla Valencià de Salut Mental i Addiccions 2024-2027.

La responsable provincial de Benestar ha avançat l'increment pressupostari durant el ple extraordinari celebrat este dimecres per a debatre la moció presentada pel grup socialista, que proposava un pla estratègic en matèria de salut mental per a la província. Imma González ha posat en valor “l'atenció que es presta a l'Hospital de Salut Mental de Bétera i el seguiment que es fa a pacients que van ser ingressats en residències després del tancament de l'antic psiquiàtric, així com la labor de prevenció de les addiccions i projectes específics vinculats amb l'Alzheimer i altres demències que es desenrotllen en l'àmbit provincial”.

El repàs a les actuacions que duu a terme la institució provincial en salut mental, malgrat no ser una de les seues competències, ha servit per a argumentar el vot contrari de l'equip de govern a la moció socialista. “No és una qüestió de voluntat, perquè tots estem d'acord en la importància de la salut mental i més encara davant situacions tràgiques; és qüestió de rigor institucional i de gestió eficaç, que cada institució desenrotlle les seues estratègies i programes en funció de les seues competències i col·laborem des de la resta d'institucions per a atendre més i millor a les persones”, ha explicat Imma González.

El grup Vox s'ha sumat al vot que ha fet decaure la proposta. En paraules de Sergio Herrero, “estem d'acord en l'esgotament del sistema, la saturació i que en alguns casos no es fa prou, però precisament en esta matèria s'ha aprovat un pla autonòmic que incrementa en 238 milions les partides que destinava el Govern del Botànic, i que el nostre grup ha recolzat”. “En este cas, senyor Bielsa, arriben vostés tard després d'haver governat durant huit anys les principals institucions”, ha enllegit el diputat de Vox al portaveu socialista.

Algun problema en parlar d'això?

El propi Bielsa, que ha defensat la moció presentada pel seu grup, ha llançat una pregunta retòrica que ha pujat el to del debat. “Algun problema en parlar d'això?” L'equip de govern no ha entés el missatge quan ha facilitat la convocatòria d'este ple extraordinari amb l'únic punt del dia proposat pel grup socialista. “Estem ací per a parlar les vegades que faça falta de salut mental i de qualsevol altre tema, però sembla que el senyor Bielsa no recorda en quina situació van deixar l'Hospital de Salut Mental de Bétera, i tampoc que durant l'anterior legislatura van intentar en diverses ocasions cedir-lo a la Generalitat. És possible que en eixe moment no li feren falta tants titulars al senyor Bielsa...”, ha respós Imma González.

El portaveu socialista ha insistit en una proposta que només ha comptat amb el suport de Compromís: “siguen més humils i no caiguen en la temptació de creure's perfectes. Mai abans es va fer tant per la salut mental com en temps del Botànic. Ara només tenim retallades amb el seu pacte indecent, la qual cosa aporta un motiu més per a manar-los a l'oposició”. Les paraules de Fernández Bielsa, en clau autonòmica, han servit per a insistir en la seua proposta en clau provincial: “sempre cal fer coses noves i toca moure fitxa en salut mental pel calat insuportable que pot tindre la tragèdia del 29 d'octubre”.

La responsable de Benestar, Imma González, ha insistit que “no té sentit iniciar un pla al marge de les autoritats sanitàries competents, sense base en l'evidència científica i sense atendre la necessitat real de la província”. En este sentit, González ha apostat per “treballar per la salut mental de les veïnes i veïns afectats per la dana amb fets, com està fent la Diputació des del primer moment restaurant infraestructures i servicis, ajudant al fet que les famílies puguen tornar a les seues cases en condicions dignes i assegurant que les carreteres i espais públics recuperen la funcionalitat i la seguretat”.

En la seua resposta, Bielsa ha admés que la Diputació “es legitima abordant este tema del qual parlem poc o res”, si bé ha tornat a arremetre contra “els negacionistes que afronten el ple com una confrontació”. “El conformisme no és un bon company de viatge”, ha conclòs el portaveu socialista, que ha rebut el suport del diputat de Compromís Pau Andrés, qui ha apuntat que “la dana ens ha recordat que som fràgils i necessitem de recursos compartits”. Andrés ha avançat que demanaran en pròxims plens que l'Hospital de Salut Mental de Bétera depenga de l'Hospital General.

L'escó 32

El president de la Diputació, Vicent Mompó, ha acomiadat una sessió en la qual “es posa una vegada més de manifest que esta institució no té cap problema en parlar de qualsevol tema, i menys d'una qüestió capital com és la salut mental”. En resposta a la petició del grup socialista de convidar a la presidenta de la Mancomunitat del Camp de Túria, Amparo Navarro, a ocupar l'escó 32 del parlament provincial, Mompó ha recordat que “el reglament impulsat pel seu grup arreplega que l'escó 32 no pot ser ocupat en un ple extraordinari”. Este escó dona veu als responsables locals que el sol·liciten per a debatre sobre un tema d'actualitat provincial o realitzar alguna proposta a la institución en els plens ordinaris.

La diputada de Benestar Social ha finalitzat la seua intervenció garantint el treball de la corporació en el seu àmbit competencial. “Seguim implicats en la constant millora de la salut mental de la província, incloent-hi la part de la reconstrucció en la qual estem bolcats, no sols per a recuperar el que teníem sinó per a tractar de millorar-ho, sense 'postureos' ni demagògia”. “Pot ser que hagen aconseguit el titular de premsa per a demà, però ací es posa de manifest la diferència entre els que treballen per a semblar i els que tractem de servir d'ajuda en la millora de la qualitat de vida dels habitants de la província”, ha conclòs González.

La Diputació de València i la Federació de Parcs Empresarials de la Comunitat Valenciana (FEPEVAL) impulsen el projecte innovador ‘Formworking’, un programa de formació especialitzada dirigit al personal directiu d'empreses locals per a enfortir les relacions entre el sector públic i el privat i desenvolupar econòmicament els pobles i ciutats del territori valencià. L'essència del projecte és “descentralitzar la formació i acostar-la a directius de les comarques, la qual cosa suposa democratitzar les habilitats impartides per professors vinculats a EDEM”, explica la vicepresidenta primera, Natàlia Enguix.

En opinió de la responsable provincial, “el Formworking és una ferramenta de transformació que possibilita la millora contínua en la capacitació de les persones que formen part del teixit empresarial i comercial de les nostres comarques”. En què consistix? “L'objectiu és crear un espai humà, inclusiu i eficient dins de cada empresa, i per a això se'ls faciliten les ferramentes per a fer front als reptes del futur, inclòs el de la reconstrucció després de la dana”, apunta Enguix.

La iniciativa s'ha posat en marxa amb una subvenció de 120.000 euros de la Diputació a FEPEVAL, coordinada per l'àrea de Cooperació Municipal que dirigix Natàlia Enguix. La responsable provincial destaca “la implicació que hem de tindre des de les administracions públiques amb el desenvolupament dels nostres municipis, garantint que tant els ajuntaments com les empreses tinguen el suport necessari per a generar riquesa i oportunitats laborals”.

La primera edició arribarà a tres municipis amb “ponents de primer nivell com Bernardo Perales, qui va liderar projectes per a Via Digital, Telyco i Telefònica des del seu lloc de director de planificació comercial del grup A-Z; i Pepe Crespo, soci-director de l'Institut de Prionomy, doctor en Enginyeria Gràfica per la UPV i llicenciat en Ciències de la Informació. Totes les empreses interessades en participar en les sessions formatives subvencionades per la Diputació poden inscriure's en: https://formworking.es/

Col·laboració públic-privada

En referència al projecte finançat per la Diputació, el president de FEPEVAL, Diego Romá, ha assegurat que el Formworking “és una bona eina per a generar coneixement, i un gran aliat perquè les administracions locals ajuden als seus autònoms, pimes i comerciants de manera eficient”. En paraules del representant empresarial, els ajuntaments “juguen un paper fonamental com a facilitadors, contribuint a reforçar les relacions entre el sector públic i el privat, amb un impacte positiu per a la modernització i el desenvolupament dels municipis”.

Romá destaca el “pas avant en la col·laboració públic-privada que suposa este projecte al costat de la Diputació. Els parcs empresarials són els últims barris dels municipis, desconeguts en molts casos, i tant els ajuntaments com la Diputació s'estan implicant per a canviar això, apostant per eines com el networking, acostant a les empreses entre si i fomentant les sinergies”. “És curiós que en zones empresarials on ningú coneix a ningú, encara que es treballe en un espai compartit, les dinàmiques de grup poden canviar-lo tot i impulsar la projecció de les empreses cap a dins i cap a fora”, afig el responsable empresarial.

Diego Romá ha repassat els quantiosos danys patits per les zones empresarials de la província a conseqüència de la dana, i junt amb les ajudes institucionals que reclama, especialment “les que haurien d'arribar des d'Europa”, reivindica “l'important paper d'eines com el Formworking en la formació d'autònoms i comerços en matèria de comunicació. Estes tècniques són més importants del que puga semblar, i als parcs empresarials en els quals funciona el networking, per exemple, s'ha funcionat molt millor després de la dana”, conclou el president de FEPEVAL.

Oliva, Sueca i Ontinyent

La vicepresidenta Enguix ha explicat de manera senzilla el Formworking subvencionat per la Diputació que presidix Vicent Mompó. “La idea és ajudar als ajuntaments a que es consoliden com a actors clau de la dinamització econòmica, posicionant-se com a aliats estratègics de les empreses del seu entorn. Per a això, FEPEVAL portarà les seues jornades a diferents consistoris, amb la idea de reunir en sessions de treball conjunt als responsables del sector empresarial i comercial de cada zona, que rebran formació especialitzada per part de professionals de reconegut prestigi del món empresarial i de la comunicació”.

Oliva, a la Safor, Ontinyent, a la Vall d'Albaida, i Sueca, a la Ribera Baixa, seran els tres primers municipis en acollir les jornades formatives de FEPEVAL i la Diputació. Les sessions seran dobles, amb un total de huit hores de formació, i tindran lloc el divendres 14 i el dimecres 19 de febrer a l'Ajuntament d'Ontinyent; els dijous 13 i 20 a l'Ajuntament d'Oliva; i el dilluns 17 i el dimecres 19 a l'Ajuntament de Sueca. Les habilitats directives i les sinergies seran el contingut principal de les sessions.

Natàlia Enguix ha assenyalat que el Formworking “estava previst començar a la fi del passat any, però la dana va establir altres necessitats urgents a les quals vam haver de donar resposta. Ara s'anirà desenvolupant el projecte de manera progressiva, i podem avançar que arribarà a més municipis en futures edicions, perquè com bé ha dit el president de FEPEVAL, este és només el començament d'una gran amistat, pel desenvolupament econòmic dels nostres municipis”.

La continua amb el desplegament del pla integral d'intervenció activat per procediment d'emergència per a la reparació de carreteres provincials afectades pel pas de la dana.

El president de la Diputació, Vicent Mompó, destaca que “el procés de reparació de carreteres i reconstrucció de ponts avança segons la planificació establida” i recorda que “els contractes es van activar a penes 48 hores després del temporal per a garantir una resposta el més àgil possible a un escenari que deixava en les primeres hores un panorama de municipis pràcticament incomunicats”.

En este sentit, Mompó indica que “la recuperació de la xarxa provincial de Carreteres és una de les prioritats dins de la resposta global de la Diputació a esta tragèdia”, assenyala que “el personal tècnic de la institució està contínuament reavaluant danys i possibles solucions” i anuncia que “la Diputació assignarà els recursos necessaris fins que la totalitat de la xarxa provincial estiga reparada”.

Per part seua, la diputada de Carreteres i vicepresidenta de la Diputació, Reme Mazzolari, recorda que “totes les obres s'estan duent a terme pel procediment d'emergència, amb pressupost procedent de romanents de tresoreria, per la qual cosa el full de ruta de l'àrea de Carreteres en la resta de comarques no es veurà alterada en cap cas; garantint així l'equilibri territorial en la gestió de la xarxa provincial”.

Comarques afectades

Les obres de reparació de carreteres que estan en marxa en estos moments estan situades majoritàriament a les comarques d'Utiel-Requena, la Ribera, la Hoya de Buñol-Chiva, Bétera-Serra i la Serranía, on l'aigua i els despreniments han provocat la deterioració de ferms, talussos i cunetes.

Així, la Diputació ha desplegat un pla integral d'intervenció que inclou la neteja i rehabilitació de vies, l'estabilització de talussos, l'execució de murs d'escullera i la col·locació d'elements de drenatge per a mitigar futures afeccions.

A la comarca d'Utiel-Requena, durant estes setmanes s'estan executant diferents obres sobre la CV-391 (Requena - el Remedio, per Villar de Olmos), la CV-395 (Requena - Villar del Arzobispo), la CV-444 (accés nord a Campo Arcís), CV-470 (Utiel – Mira, per Camporrobles) i CV-475 (los Isidros – Camporrobles, per Fuenterrobles i Jaraguas).

A la Ribera, esta setmana es finalitzarà la formigonada de berma i talús en la CV-522, una via en la qual també s'està actuant sobre el drenatge. També s'està duent a terme la formigonada de berma i talús en la CV-543, i es procedirà a l'enderrocament de l'antiga séquia en la CV-544, una via la cuneta de la qual també s'està esbrossant, igual que s'està fent en la CV-603.

A la comarca de la Hoya de Buñol-Chiva, una de les més afectades per la dana, estan en marxa els treballs de neteja de cunetes i arrossegaments a causa de l'erosió de talussos, igual que treballs de protecció i reparació de talussos (execució de murs d'escullera, preparació per a l'execució de micropilotes), ampliació de bermes i formació de cunetes de formigó en les carreteres CV-378, CV-381, CV-415, CV-424, CV-426, CV-429, CV-580, CV-427, CV-434 i CV-435.

Quant a la comarca del Camp de Túria, els treballs d'esta setmana han consistit en la continuació de la reconstrucció i formigonada de la cuneta del marge dret entre CV-374 i via de servici, la formigonada de la base de la part final de la cuneta del marge esquerre, col·locació de llast en mitjana, instal·lació de senyalització vertical i preparació per al desviament de trànsit per mitjana; mentres que en la CV-413 s'ha posat en obra la mescla bituminosa del desviament provisional.

Pel que respecta a la Serranía, els treballs en marxa sobre la CV-395 i la CV-377 consistixen en la neteja de cunetes i refinament de talussos, neteja d'obres de drenatge transversal, preparació i extracció d'escullera per a murs i treballs verticals d'estabilització de talús.

Reconstrucció de grans estructures

De manera paral·lela a les obres de reparació sobre les carreteres afectades, la Diputació de València continua amb la reconstrucció de ponts i pontons que van col·lapsar a causa del temporal.

Així, segons la distribució d'actuacions acordada entre Diputació, Generalitat i Ministeri de Transports, l'àrea provincial de Carreteres ha assumit els treballs sobre 29 grans estructures al llarg de tota la província.

En estos casos, els danys més comuns tenen a veure amb la pròpia estabilitat de l'estructura; i inclouen, entre altres aspectes, el col·lapse de piles, estreps i taulers; soscavació d'elements estructurals; aterramento de les seccions hidràuliques; trencament o desaparició de sistemes de contenció; la desaparició de terraplens d'accés a causa de l'eixamplament de llits; i l'eliminació del paviment sobre la pròpia estructura.

El Consorci Provincial de Bombers de València ha adjudicat l'adquisició de 850 equipaments de forestal i rescat per al seu personal amb la finalitat de dotar d'un vestuari més segur a la seua totalitat d'efectius professionals i voluntaris.

Amb esta inversió, pròxima a 615.000 euros i d'acord amb la normativa UNE de 15384 per a equipament forestal i a la nova UNE 16689 per a equipament de rescat, el Consorci porta avant el procés d'implantació del nou equipament, que s'iniciarà al llarg d'este any 2025.

“En un servici d'emergències, la uniformitat ha de ser sinònim de seguretat”, ha destacat el president del CPBV i diputat de Medi Ambient, Avelino Mascarell, qui ha explicat també que la configuració del contracte a tres anys “ens permet respondre amb rapidesa a les necessitats del cos de bombers, reposant equipament desgastat després d'intenses intervencions com la recent dana i dotant adequadament als nous efectius que s'estan incorporant al servici”.

El nou equipament dona resposta a la principal exigència de la nova normativa, que és l'alta visibilitat. El color i els materials milloren esta qualitat en la part superior de l’uniforme, tant en intensitat com en distància, això garantix una millora notable en visibilitat i seguretat dels bombers, especialment en les operacions nocturnes.

El president del Consorci comenta que “este contracte és fruit del treball conjunt entre els tècnics del Consorci i els sindicats, amb l'objectiu de trobar les solucions més adequades quant a seguretat, confort i durabilitat del material. S'han tingut en compte les característiques de cada tipus d'intervenció per a garantir que els bombers disposen d'un equipament adaptat a les seues necessitats reals”.

L'elecció d'este model respon a la voluntat de dotar de l'equipació més segura a tot el personal operatiu. Per a això, durant diversos mesos el Consorci ha estat testant els materials, especialment en els àmbits d'accidents de trànsit, rescat vertical i maniobres d'extinció forestal.

“Esta és una mostra més del treball continu que venim desenvolupant en el Consorci. La modernització de l'equipament suposa un avanç en la protecció del personal, però també en l'eficàcia operativa del cos de bombers, en assegurar que compten amb la indumentària adequada per a respondre amb rapidesa i seguretat a qualsevol situació d'emergència”, sentència Mascarell.

El municipi de Torres Torres, a la comarca del Camp de Morvedre, renovarà l'enllumenat en tot el nucli urbà i les seues tres urbanitzacions, amb una inversió de 328.000 euros finançada per la Diputació de València que permetrà instal·lar il·luminació led i disposar de telegestió. “És el primer projecte que presentem al Pla Obert i és important perquè millorarem l'eficiència energètica en tota la població i estalviarem en la factura de la llum”, assenyala l'alcalde de Torres Torres, Javier Peris.

L'alcalde destaca “la gran idea que ha tingut la Diputació en convertir el pla d'inversions en un programa a quatre anys; és el millor que han pogut fer pensant en els ajuntaments, que sempre anem apurats amb els terminis i amb la llengua fora per a arribar a temps amb la burocràcia. Ara disposem de temps per a planejar els nostres projectes i veure les necessitats, i les podem presentar i executar de forma relaxada”. Javier Peris ja té en marxa el projecte de l'enllumenat, i en ment la seua altra gran actuació de la legislatura, que és la construcció d'una depuradora en El Tochar.

La responsable del Pla Obert al qual fa referència l'alcalde de Torres Torres és la vicepresidenta primera de la Diputació, Natàlia Enguix, qui posa en valor “les actuacions d'eficiència energètica i millora del cicle integral de l'aigua que estan executant molts ajuntaments amb fons provincials; obres que poden no resultar tan cridaneres per a les veïnes i veïns, però que són molt necessàries per a l'habitabilitat i la qualitat de vida en els nostres municipis”. El Pla Obert és el principal programa inversor de l'ens provincial, amb 340 milions per als ajuntaments i 10 per a les mancomunitats en el període 2024-2027.

D'esta partida global, a Torres Torres li corresponen prop de 800.000 euros, 108.000 euros més que en els plans inversors de la passada legislatura. L'alcalde té clar el destí d'estes ajudes: “una vegada en marxa la renovació de l'enllumenat, destinarem la resta del Pla Obert a la depuradora de la urbanització El Tochar, per a evitar que s'aboquen residus al barranc i garantir les condicions sanitàries en una zona en la qual viuen prop de 200 famílies”. Els treballs de substitució de lluminària podrien iniciar-se el mes vinent, segons apunta l'alcalde.

Aigua i eficiència energètica

Les actuacions de millora d'infraestructures hídriques i les d'eficiència energètica són dos de les línies que incentiva l'àrea de Cooperació Municipal que coordina Natàlia Enguix. En la seua opinió, la gestió de municipis com Torres Torres “demostra que no ens varem equivocar planificant un pla d'inversions a quatre anys, sense terminis tancats i amb totes les facilitats perquè els ajuntaments decidisquen els seus projectes i puguen executar-los sense pressions”. “La nostra intenció és que les ajudes de la Diputació es queden en els municipis i que el Pla Obert es vaja desenvolupant de manera progressiva”, apunta Enguix, qui recorda que en el pressupost provincial de 2025 “hi ha una partida de 105 milions per a donar resposta a les necessitats dels municipis i mancomunitats”.

En el cas concret de Torres Torres, la futura depuradora del Tochar i la nova il·luminació led no són les úniques actuacions de desenvolupament sostenible subvencionades amb fons provincials. En anteriors plans, el municipi del Camp de Morvedre va adequar el sistema de captació del Pou del Pla; va substituir les canalitzacions als seus carrers; i va renovar les xarxes d'aigua potable al carrer Virgen i en El Tochar. “Hui dia tenim al 40% dels habitants del poble a les urbanitzacions, una tendència en creixement que fa necessari invertir cada vegada més en estes zones pensant en les persones que viuen allí”, indica Javier Peris.

Per part seua, el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, destaca la proximitat de la institució amb els 266 municipis i les tres entitats locals menors de la província: “ens hem marcat el repte d'acompanyar a tots els ajuntaments en el camí que els toca recórrer, ajudant-los a recuperar el perdut o a executar els seus projectes de futur”.