El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, acompanyat per la vicepresidenta primera, Natàlia Enguix, i el diputat de Medi Ambient, Avelino Mascarell, ha visitat este divendres a Terrateig una de les zones de treball de regeneració forestal que està coordinant la institució provincial en la superfície afectada pel conegut com a ‘incendi de Montitxelvo’ que va tindre lloc al novembre de 2023.

Mompó ha anunciat, davant l'alcaldessa de Terrateig, Silvia Ferrer, i els alcaldes de Montitxelvo i Castellonet de la Conquesta, Jesús Bataller i Juan Espinosa, que “segons les previsions de les empreses que estan duent a terme els treballs, a la fi de març hauran conclòs les labors en huit de les nou zones d'actuació; i la que resta ho farà al maig”. “L'objectiu que ens marquem va ser clar i continua guiant la nostra actuació: retornar a estos municipis la seua riquesa paisatgística i mediambiental, recuperar l'essència del seu entorn natural i garantir que la tragèdia de l'incendi no marque el destí de la zona, sinó la seua capacitat de renàixer”.

Així mateix, el president Mompó ha explicat que és necessari “respectar el procés natural perquè la regeneració no siga artificial, la qual cosa a vegades provoca que els temps no siguen tan ràpids com ens agradaria”. En paraules del màxim responsable provincial, “podem començar a somiar no sols amb recuperar la zona, també amb millorar este territori que és el bé més preuat que tenim els municipis, aprofitant les necessitats urgents després de catàstrofes que no podem evitar i que ningú desitgem”.

Per part seua, la vicepresidenta primera, Natàlia Enguix, ha destacat la importància de la col·laboració institucional a l'hora de “actuar amb major eficàcia i rapidesa pel bé de les persones, com es posa de manifest en situacions extremes com este incendi o més recentment la dana”. Coincidix amb Enguix el president, que aposta per “una Diputació útil que col·labora amb altres institucions, com en este cas amb la Generalitat en assessorament tècnic i els ajuntaments que han facilitat les autoritzacions, sense càlculs polítics i treballant pel bé comú”.

Anàlisi tècnica i contractes d'emergència

El diputat de Medi Ambient, Avelino Mascarell, que també encapçala l'àrea provincial de Desenvolupament Rural, incidix en “l'impacte d'este succés en uns municipis que ja venien abordant el repte de la lluita contra la despoblació, i ara se'ls ha sumat el de la recuperació ambiental, després d'arrasar el foc gran part del seu entorn natural”. Els alcaldes, per part seua, han aplaudit la decisió de començar la regeneració pels accessos i han destacat la rapidesa fruit de la col·laboració entre administracions: “no s'ha perdut ni un minut”.

El mes de juliol passat, el president Mompó firmava el decret que va permetre adjudicar els treballs d'actuacions immediates de regeneració forestal i ambiental a nou empreses del sector mediambiental coordinades per l'àrea de Medi Ambient. D'esta manera, s'iniciava el procés d'intervenció per a recuperar la coberta vegetal i el valor paisatgístic de la zona afectada, una vegada conclòs l'anàlisi tècnica de danys que establia l'estratègia d'actuació.

Per a l'elaboració d'este document s'ha treballat de manera coordinada amb els ajuntaments afectats i la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, com a Administració forestal. Així, les actuacions programades partixen del ‘Informe sobre l'Impacte de l'Incendi Forestal de Montitxelvo’, emés per la Fundació CEAM, dependent de la Generalitat Valenciana, i que realitza una profunda anàlisi de l'impacte del foc en les més de 2.300 hectàrees que van cremar en l'incendi.

Actuacions en huit municipis

Les labors de restauració ambiental postincendi s'estan duent a terme en els térmens municipals d'Ador, Aielo de Rugat, Alfauir, Castellonet de la Conquesta, Llocnou de Sant Jeroni, Montitxelvo, Terrateig i Vilallonga, a les comarques de la Vall d'Albaida i la Safor.

En tots els casos, l'objectiu final és la recuperació de la coberta vegetal i el valor paisatgístic de la zona afectada. Per a això, s'incidix en la “prevenció dels fenòmens erosius a fi de mantindre el sòl que serà el suport de la pròxima coberta vegetal; el foment de la recuperació de la fauna silvestre i la flora autòctona; la disminució del flux superficial d'aigües a fi d'evitar danys en zones exteriors a la muntanya; i la defensa de les masses forestals de les plagues i malalties”.

Per a això, s'està millorant la transitabilitat dels camins forestals, i també es baixen els arbres cremats fomentant el seu aprofitament per a la construcció de barreres antierosió en els vessants. De manera paral·lela, s'estan construint dics i restaurant la maçoneria de bancals quan existix risc d'erosió o enfonsament. D'altra banda, les actuacions inclouen el tractament o extracció de peus que suposen un risc fitosanitari i la construcció d'infraestructures per al foment de la fauna silvestre.

Per part seua, els ajuntaments s'estan encarregant de les autoritzacions de la propietat de les parcel·les forestals i de la mateixa Generalitat, com a administració competent en matèria de planificació i gestió forestals. Compten amb el suport dels servicis tècnics de la Diputació per a la identificació de titulars dels terrenys, redacció i enviament de comunicacions, publicacions d'edictes i preparació de la documentació necessària.

L'Escola de Viticultura i Enologia Félix Jiménez de Requena, dependent de la Diputació de València, ha celebrat el Dia de l'Arbre de la Comunitat Valenciana amb els centres escolars de Requena realitzant un taller de plantació d'espècies autòctones.

Esta activitat, que ha comptat amb els estudiants de l'escola Félix Jiménez com a monitors, s'ha realitzat -amb la col·laboració d'agents mediambientals- a la Cañada Real de San Juan, en la pedania del Rebollar, on s'està desenvolupant un treball de recuperació d'esta zona de domini públic. L'activitat, que ha comptat amb la participació d'alumnes dels col·legis Alfonso X El Sabio, Lucio Gil Fagoaga, Las Higuerillas i Serrano Clavero, s'ha centrat en la plantació de pins, alzines, lledoners i altres espècies autòctones; prèviament al taller, els agents mediambientals han visitat els col·legis per a explicar les tècniques de treball per a la plantació així com les mesures de seguretat.

Professors dels cicles de Formació Professional de Tècnic en Aprofitament i Conservació del Medi natural (grau mitjà) i Tècnic en Gestió Forestal i del Medi natural (grau superior) de l'escola de Requena han destacat que esta activitat, en la qual participa el centre des de fa anys, “està dirigida a fomentar la sensibilització ambiental dels xiquets així com promoure la conservació de la natura i que s'identifiquen amb el seu entorn”.

30.1.2025
La Diputació de València està duent a terme les obres d'emergència per a la reparació de l'estructura sobre el riu Magre, situat en el PK 7+750 de la CV-431 en el terme municipal de Requena, després dels greus danys ocasionats per la DANA del passat 29 d'octubre de 2024.

Les intenses pluges i el cabal del riu Magre van provocar el descalce de la fonamentació existent, a causa de l'erosió, ampliació del llit del riu i l'erosió en els estreps, tallant el pas del trànsit.

Detalls de l'estructura original i dls danys

El pont estava construït mitjançant una estructura isostàtica de dues obertures de 14 metres de llum i 9,50 metres d'ample, format per un tauler sostingut per 5 bigues prefabricades de formigó pretesat tipus doble T d'1 metre de cant, recolzades sobre els estreps i pila central formada per 3 fustos circulars de formigó armat. L'estructura tenia un gàlib de 4,35 metres. No obstant això, la força de l'aigua va comprometre tant l'estabilitat com també l'accés en condicions de seguretat per als usuaris de l'estructura, segons es pot veure a la fotografia.

Treballs de reconstrucció: ampliació de l'estructura

L'Àrea de Carreteres de la Diputació de València, per a reconstruir l'estructura i garantir una solució duradora, va adjudicar aquesta obra d'emergència a l'empresa Dragados S.A., amb un pressupost d'1.980.000 euros (IVA inclòs); i va adjudicar a l'Oficina Tècnica TES S.L. els treballs d'assistència tècnica de Direcció d'Obra i Coordinació de Seguretat i Salut. Les obres van començar el passat 8 de novembre i tenen una duració prevista de 12 mesos.

Com a primera mesura urgent, per a garantir la utilització de la carretera pels usuaris, s'ha implementat un desviament provisional de trànsit en aquest punt, mitjançant la instal·lació de 10 marcs de formigó armat de 2x2 m cadascun en el llit del riu, amb la finalitat de no obstruir el flux de l'aigua, i el posterior farciment amb terres compactades i llastos per a crear un vial alternatiu de 6 m d'ample. Una vegada col·locades la senyalització provisional i l'abalisament per a guiar als conductors, es va obrir al trànsit el passat 20 de desembre.

Un cop fet el desviament provisional, s'ha procedit a iniciar els treballs de reconstrucció en l'estructura, l'objectiu de la qual és l'ampliació d'aquella amb una altra obertura, de 14 m de longitud, mitjançant la mateixa tipologia de l'estructura existent, a fi d'integrar-la amb l'entorn.

Per a això, recentment han començat els treballs d'execució de la fonamentació, mitjançant l'execució de 10 pilots CPI-4 de 80 cm de diàmetre a 14 metres de profunditat. La perforació es realitza mitjançant la introducció d'una camisa d'acer, al mateix temps que s'extrauen les terres pel seu interior. Una vegada realitzada l'excavació, s'introdueix l'armadura i es formigona per l'interior de la canonada, mitjançant un tub tremie. Quan s'acaba de formigonar, s'extrau la camisa d'excavació.

Col·locació de calaixos de formigó i excavació de terres per a preparació d'esplanada	Farciment de terres mitjançant aportació de material de pedrera i aportació de llastos i compactació
Obertura al trànsit del desvíament provisional	Hissat i col·locació de l'armadura
Col·locació del tub tremie per a la formigonada	Formigonada del pilot

En els propers dies, està prevista l'execució de la fonamentació projectada. Una vegada executada, es començaran a fer treballs en el nou estrep i en la col·locació de les bigues que conformaran la nova obertura del pont.

30.1.2025

Emmarcada dins de les actuacions d'emergència de reparació i reconstrucció de les infraestructures afectades per la DANA del passat 29 d'Octubre, la Diputació de València contínua avançant en les actuacions de reconstrucció de l'estructura sobre el riu Bunyol en el PK 4+075 de la CV-425, en el municipi que dona nom a aquest riu.

Els danys patits per l'estructura van causar el tall de la CV-425, via de connexió amb Bunyol de la resta de pobles de la Foia, com són Macastre, Alborache, Dos Aguas, Yátova i Millares. Aquesta carretera és una infraestructura clau per al transport públic i de mercaderies, ja que es tracta de la via utilitzada per a accedir a centres educatius, així com a l'abocador de Dos Aguas.

La immediata actuació de la Diputació va permetre habilitar un pas provisional sobre el riu Bunyol en un temps rècord. El passat 25 de novembre, en col·laboració de la Unitat Militar d'Emergències (UME) que va muntar una estructura provisional, es va obrir al trànsit aquest desviament que tornava a posar en servei aquesta carretera.

Una vegada restablit el servei, es treballa en l'actualitat en la reparació de l'estructura de la CV-425. Està previst que les obres de reparació d'aquesta estructura concloguen el mes d'abril, quedant per a una última fase el desmantellament del desviament de trànsit que hui dia es troba en servei. L'actuació es completa amb l'execució d'uns murs d'escullera a l'entorn de l'estructura que la protegiran enfront de possibles nous episodis d'avingudes del riu Bunyol.

Les obres, que està duent a terme l'empresa constructora Rover Infraestructures S. A., compten amb un pressupost de 2.120.000,00€.
Aquestes actuacions d'emergència tindran continuïtat amb la pròxima execució de les obres d'ampliació de la plataforma i connexió ciclopedestre en la carretera CV-425, entre Bunyol i Alborache, que s'iniciaran en els pròxims mesos.

 

30.1.2025

Emmarcades dins de les actuacions d'emergència de reparació i reconstrucció de les infraestructures afectades per la DANA del passat 29 d'octubre, les obres de reconstrucció de l'estructura sobre el riu Bunyol, en el km 5,880 de la carretera CV-427, continuen a bon ritme.

La CV-427, que discorre entre Yátova i Bunyol, està situada al sud d'aquest municipi, i en aquest tram és utilitzada com a circumval·lació que connecta les zones est i oest del sud del nucli urbà.

En les proximitats de Bunyol, la carretera creua sobre el llit del riu amb eixe mateix nom, i a tal fi existeix una antiga estructura composta per fàbrica de cadirat que disposa de tres obertures per al pas de les aigües. Aquest pont, va patir a la fi d'octubre danys molt importants en el ferm, així com en un dels seus paraments de cadirat i en el material de farciment interior de l'estructura.

Actualment, s'està procedint a la reconstrucció del parament vertical de pedra danyat, així com al farciment de l'interior.

Posteriorment, serà reposat el ferm i les barreres de seguretat en els marges de la plataforma.
Finalment, l'obra es completarà amb el condicionament del llit del riu al voltant de l'estructura i la protecció dels seus elements de fonamentació enfront de possibles futures avingudes.
Les obres, que estan sent executades per l'empresa constructora Rover Infraestructures S. A., compten amb un pressupost de 980.000,00€, i està previst que concloguen el mes d'abril.

El Museu de Prehistòria de la Diputació de València comença 2025 amb el reconeixement al disseny de la seua exposició ‘Orígens’ i el premi a l'ambiciós catàleg digital ‘Moneda Ibèrica’, creat en col·laboració amb la Universitat de València. “Tant l'exposició com el catàleg digital de monedes arrepleguen el treball realitzat per l'equip del Museu de Prehistòria durant quaranta anys”, ha destacat el diputat de Cultura, Paco Teruel, qui ha felicitat el personal del museu per la seua labor, amb la seua directora, María Jesús de Pedro, al capdavant.

La mostra temporal ‘Orígens’, que podrà visitar-se fins a finals del mes de maig, exposa gran part de la col·lecció d'objectes recuperats en les excavacions realitzades en El Mas de Menente i la Mola Alta de Serelles, dos jaciments alcoians. Una exposició innovadora que ha rebut el Premi ‘EMPORIA, al millor muntatge d'una exposició efímera no itinerant’, atorgat per ‘Veredictas Internacional’. El disseny d'esta mostra, realitzat per Rocamora Arquitectura Espanya, seguix un recorregut que s'articula en tres espais: una primera part introductòria, una sala central amb la mostra de les col·leccions i una recreació virtual i immersiva del paisatge dels jaciments.

Organitzada pel MUPREVA, en col·laboració amb l'Institut Universitari d'Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric de la Universitat d'Alacant, la mostra ‘Orígens. El Mas de Menente i la Mola Alta de Serelles al Museu de Prehistòria de València’ va ser inaugurada a principis del passat mes de desembre, endinsant al públic visitant en aspectes historiogràfics i de la investigació, traçant un fil de connexió entre l'arqueologia desenvolupada a Alcoi en la dècada de 1920 i els estudis sobre l'Edat del Bronze que en l'actualitat es realitzen en l'àmbit valencià.

“L'exposició ens parla dels inicis de la vida de la institució, de la notable tasca duta a terme pel Museu des d'aquell moment, i també del que ha suposat la renovació d'idees i la revisió dels materials a partir de les noves investigacions efectuades per la Universitat d'Alacant”, ha puntualitzat Paco Teruel.

Moneda ibèrica

D'altra banda, la Societat Numismàtica Americana (ANS), l'entitat més reconeguda a nivell mundial en este àmbit, ha atorgat el Premi 'Collier 2024' de Numismàtica Antiga a ‘Moneda Ibèrica’, un catàleg digital centrat en monedes antigues de la Península Ibèrica i el sud de França creat pel Museu de Prehistòria de la Diputació i la Universitat de València.

El treball, desenvolupat pel conservador del Museu de Prehistòria, Manuel Gozalbes, i per Pere Pau Ripollès Alegre, per part d'UV, arreplega “quasi quatre dècades de valuosa investigació entre les dos entitats”. Segons Gozalbes, en ell “podem trobar 100.000 monedes amb imatges, 4.000 tipus de monedes i milers de referències bibliogràfiques, oferint així un recorregut per la cultura grega, púnica, ibera i celtibera des del segle VI a l'I a.C”. L'entrega del reconeixement serà el 18 de març a la ciutat de Nova York.

150.000 visites al MUPREVA

El Museu també ha comptat amb el reconeixement del públic. Un total de 149.905 visitants van recórrer en 2024 les seues exposicions o van participar en les diverses activitats organitzades en les seues instal·lacions del Centre Cultural la Beneficència. “Això demostra que la qualitat és reconeguda pel públic i ens anima a continuar treballant en propostes que portarem a múltiples punts de la província de València”, ha conclòs Teruel.

La Diputació de València avança en la reparació de les comunicacions per carretera que es van veure afectades pel pas de la dana, tant en el nucli poblacional de Sot de Chera com en la CV-395, que connecta este municipi de La Serranía amb la localitat veïna de Chera.

La diputada de Carreteres, Reme Mazzolari, ha mantingut una trobada amb l'alcalde, Tomás Cervera, en la qual han analitzat els treballs ja conclosos i han abordat els terminis previstos per a concloure les obres que s'estan executant en este moment. Tots ells s'emmarquen a l'entorn del riu Reatillo, també conegut com a riu Sot, el qual circula en paral·lel a la carretera i travessa el nucli habitat del municipi.

En este aspecte, Mazzolari ha anunciat que “una vegada finalitzada la intervenció sobre el nucli urbà, que era de màxima urgència perquè tenia el poble dividit en dos parts incomunicades entre elles, s'estan redoblant esforços per a la recuperació de la CV-395, una carretera vital per a la població que ha de desplaçar-se habitualment a Chera i a Requena”.

Així mateix, la també vicepresidenta segona de la Diputació ha anunciat que el personal tècnic de l'àrea de Carreteres està estudiant la possibilitat fer més ample i adequar el pont que travessa el riu Túria “una infraestructura que suposa la connexió natural del municipi en direcció Est, i per tant clau, tant per a la població com per a facilitar el pas de vehicles d'emergència en cas de necessitat”, i ha recordat que “la pròpia orografia de Sot, en la qual el riu passa pel centre del poble, el convertix en especialment vulnerable”.

Per part seua, l'alcalde de Sot de Chera, Tomás Cervera, ha destacat el problema diari que suposa per al municipi tindre la carretera destrossada: “part del personal del municipi i els subministraments que rep el poble solen vindre des de Requena: s'han buscat vies alternatives, però necessiten una actuació perquè el pas dels vehicles siga viable”. A més, ha explicat l'alcalde, “és molt important per al poble disposar d'una doble via d'eixida del municipi, sobretot per si ocorreguera alguna emergència; ara tenim garantida l'eixida per Chulilla, però necessitem tindre una altra estable cap a Chera i Requena”.

Restabliment de la comunicació amb Chera

Amb 4,1 milions de pressupost i un termini d'execució previst de 14 mesos, la intervenció sobre la CV-395 suposa, en les parts amb major afecció, “la pràctica reconstrucció de diversos trams que literalment desaparegueren per l'avinguda d'aigua procedent del Reatillo”, confirma Reme Mazzolari, qui incidix en què “el canvi d'orografia del riu a conseqüència de la força de l'aigua suposa un desafiament afegit, perquè implica abordar a fons noves solucions adaptades al curs actual del llit, amb especial atenció a les zones de drenatge”.

Així, les principals actuacions d'emergència se centren, a més de la pròpia reconstrucció de la carretera, en l'adequació de sistemes de contenció i en estabilització de talussos. La secció projectada per a la CV-395 té un ample de 5-6 metres per a dos carrils, així com els seus corresponents vorals i bermes.

Reconnexió dins del nucli urbà

La primera intervenció de l'àrea de Carreteres a Sot de Chera després de l'episodi de pluges va servir per a recuperar la comunicació, tant per a vianants com per al trànsit rodat, entre les dos zones del municipi que estan delimitades pel llit.

Així, atés que van col·lapsar el pont i la passarel·la que travessen el riu, el personal tècnic de la Diputació va articular una solució temporal d'emergència ja executada que possibilita el pas per als vianants a través d'una infraestructura a mode d'escala.

Així mateix, s'ha recuperat també el pas del trànsit rodat gràcies a la instal·lació d'un gual inundable que permet el pas de vehicles, a l'espera de la reconstrucció definitiva del pont afectat, la qual durà a terme la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori; segons la distribució d'actuacions acordada entre Diputació, Generalitat i Ministeri de Transports.

3.2.2025
La carretera CV-611 constitueix la connexió viària entre els municipis de Benigànim, La Pobla del Duc i les carreteres CV-610, CV-60 i CV-612 de Bellús a Quatretonda per Benigànim, per la qual cosa resulta un eix vertebrador a la comarca de la Vall d'Albaida.

Dijous passat, 30 de gener de 2025, el Servei de Projectes de l'Àrea de Carreteres va acudir a l'Ajuntament de Benigànim a atendre la ciutadania per a exposar el projecte de Condicionament de la carretera CV-611 en el tram de la CV-610 a Benigànim (CV-612), clau Ac-585.

L'actuació pretén millorar la mobilitat en la CV-611 i la connectivitat amb les carreteres autonòmiques CV-610 i CV-60, al mateix temps que augmenta els nivells de la seguretat viària, i té una longitud que supera els 3Km i un pressupost actualitzat de 2.848.667,12 €.

Actualment, la carretera presenta un ample de 6,5 m, sense vorals i amb interseccions en "T", donant com a resultat una deficient funcionalitat i seguretat.

L'actuació, que es desenvolupa entre els PK 0+000 i 2+900, inclou el condicionament del traçat i la rehabilitació del ferm, i dota a la plataforma d'una secció 6/8, amb carrils de 3m, vorals d'1 m i bermes de 75 cm d'ample. Es millora també el drenatge longitudinal i transversal.

Es projecten dues rotondes, que substitueixen a les interseccions actuals en "T": en el PK 2+150, mitjançant glorieta de 15m de radi exterior amb l'antiga CV-611 d'accés a la població; i en el PK 2+790, mitjançant glorieta de 25m de radi exterior de connexió amb la carretera CV-612. Aquestes dues rotondes, juntament amb l'executada anteriorment en l'enllaç amb la carretera autonòmica CV-610, permetran regular els girs a esquerra millorant així la seguretat viària. Addicionalment s'amplien dos passos a distint nivell mitjançant marcs de formigó en els PK 2+307 i 2+507, mantenint la connectivitat actual.

L'actuació abasta una superfície de 62.420,93 m² i regularitza el domini públic viari, per la qual cosa es veuen afectades un total de 106 parcel·les privades destinades a ús agrícola amb una superfície total de 29.711 m², i l'expedient d'expropiació està en curs.
Des del Servei de Projectes es va preparar un panell divulgatiu, que va servir com a suport a l'explicació de l'actuació, per part de la Direcció del Projecte, i que va comptar amb la col·laboració de l'Autor del Projecte.
 

Aquesta exposició pública, amb una nombrosa participació per part de la ciutadania, va servir com a acostament entre l'administració i les persones beneficiades, i també per a resoldre els dubtes de les persones afectades respecte a l'actuació a realitzar, i conéixer de primera mà la raó de ser de l'afectació a les seues parcel·les.