El Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació du a terme des de fa més de deu anys una campanya d'excavacions en els jaciments de l’Arbocer i l’Altet de Palau, a la Font de la Figuera, que han permés descobrir un assentament de l'Edat del Bronze.

Durant el mes de juliol s'ha dut a terme una nova campanya d'excavació en el poblat de l'Altet de Palau, on s'han descobert nous espais d'habitació i comunicació entre departaments: estades grans amb murs de pedra revocats amb lluït, sòls d'habitació amb estructures de combustió, bancs i enllosats de pedres planes, ceràmica, pesos de teler de fang, una polsera i dos punxons metàŀlics, molins de pedra, dents de falç de sílex i nombroses restes de fauna.

 

La conservadora del Museu de Prehistòria Maria Jesús de Pedro ha sigut l'encarregada de dirigir aquesta campanya i ha comptat amb els seus coŀlaboradors habituals Pablo García Borja, Carmen Tormo Cuñat, Víctor Chaos López i Mario Sanz Tormo. Els treballs s’han centrat en els sectors nord i nord-est del jaciment, i tenen una extensió de vora 80 m2.

 

Deu anys d'excavacions
Les campanyes fetes des del 2005 han permés descobrir l'assentament de l'Edat de Bronze, amb espais d'habitació de planta quadrangular, distintes àrees de treball (de moltura, de magatzem o de metaŀlúrgia), una muralla de grans dimensions amb bastions rectangulars, un carrer central que articula els departaments i estructures excavades en la roca a manera de cubetes amb una cronologia de mitjan 2n miŀlenni aC, avalada per la presència de bronzes entre les troballes metàŀliques, les tècniques de construcció emprades, la ceràmica, els pesos de teler i altres elements de la cultura material, i confirmada per les anàlisis de C-14 efectuades sobre grans d'ordi, que donen com resultat datacions al voltant del 1400 aC, és a dir, del Bronze tardà o recent.

 

Quant a les seues bases econòmiques, l'agricultura estaria centrada en el cultiu d'ordi vestit, i els ramats d'ovelles i cabres serien nombrosos, i també hi haurien alguns gossos i porcs. Bous i cavalls farien faenes de càrrega, i la caça de cérvols i conills complementaria la dieta de carn.

 

Respecte a la vegetació, als voltants del jaciment hi haurien espècies arbòries com la carrasca i el pi, utilitzades en la construcció, roures, freixes i salzes, i també matolls de brucs, llegums i ginebres.

 

Aquestes campanyes van començar arran de la trobada d'un conjunt metàŀlic format per destrals, polseres, anells, punxons i un punyal de bronze, i formen part del Programa d'Excavacions Arqueològiques de la Diputació. 

Noves línies d'actuació
A dia de hui, amb més de tres quartes parts del poblat ja excavades, són prioritàries les mesures de consolidació i protecció de les estructures per raó de la seua fragilitat, malgrat el seu bon estat de conservació. Per això el Museu de Prehistòria, com ja ha fet en altres jaciments de la província, com la Lloma de Bexti de Paterna, té previstes actuacions encaminades a preservar un llegat arquitectònic interessant, de gran valor arqueològic i patrimonial, i a garantir l’ús públic futur amb una senyalització adequada, plafons informatius, visites guiades, etc.

La continuació dels treballs d'excavació és determinant per a l'estudi del poblament del 2n miŀlenni aC en les comarques del Vinalopó, la Costera i La Vall d'Albaida, una zona de gran interès com a encreuament de cultures en contacte amb els poblats de l'Edat del Bronze de l'Alcoià, el món argàric del Cabezo Redondo de Villena o els poblats del Corredor d'Almansa, entre els quals està el Cerro del Cuchillo, amb cronologies semblants.