La Diputació de València que presideix Jorge Rodríguez ha donat el primer pas per ajudar a Vallada, el municipi més endeutat de la Comunitat Valenciana i el tercer d'Espanya, a eixir de la greu situació econòmica en la qual es troba a conseqüència del Parc Estratègic la Mar de Dins. Valpark, com se li coneix popularment, és un frustrat projecte industrial promogut per quif ora alcalde del municipi i president de la Diputació, Fernando Giner, i que va quedar paralitzat amb la retirada dels agents urbanitzadors en plena crisi econòmica.

 

El municipi de la Costera es va quedar amb 1,3 milions de metres quadrats de parc logístic en suspens, sense comprador per als terrenys i amb quantiosos impagaments i expropiacions milionàries a les quals no ha pogut fer front, amb el consegüent col·lapse econòmic “d’un ajuntament asfixiat”, segons lamenta l'actual alcaldessa, Mª José Tortosa. El president de la Diputació, Jorge Rodríguez, assegura ser “plenament conscient de la delicada situació econòmica que travessa Vallada per una situació heretada”, i avança que la corporació acompanyarà al municipi “com un aliat més”.

 

Entre els aliats també es troba la Generalitat, que a principis d'aquest mes va avançar una partida d'un milió d'euros per a 2018, amb possibilitat d'ampliar-se, destinada a la compra de sòl als municipis per alleujar la seua asfíxia econòmica, especialment en les zones industrials, on es considera que aquesta inversió pot ajudar a la generació de llocs de treball. Vallada és un d'eixos municipis que té una situació financera crítica fruit de la seua gestió anterior, i la Diputació ajudarà al municipi de La Costera al fet que puga acollir-se al pla de compra de sòl del Consell.

 

La Mar de Dins

 

El Parc Estratègic la Mar de Dins es va tramitar com un pla especial, amb la finalitat de requalificar terrens rústics i convertir-los en sòl urbanitzable industrial. El pla es va executar expropiant terrens. el valor dels quals es va fixar en 6,25 euros el metre quadrat, un preu que no van acceptar molts dels propietaris i que, després d'acudir als tribunals, va passar a ser de 42 euros el metre quadrat.

 

Les tres empreses urbanitzadores del parc no van fer front a les quotes d'urbanització i l'ajuntament va assumir els pagaments davant la UTE, al voltant de 15 milions d'euros. Després d'embargar les parcel·les, la subhasta va quedar deserta, i l'obligació de pagar aquestes despeses, més els preu justos als propietaris dels terrenys i els interessos d'Hisenda “van produir la fallida total de les arques de Vallada”.

 

La implicació de la Diputació

 

L'alcaldessa ha recorregut totes les institucions en la present legislatura a la recerca d'eixides, com l'estudiada al costat del Consorci de Residus V-5 per a construir una planta de reciclatge en una de les parcel·les; o la més recent, exposada a la Generalitat, de destinar els terrenys de Valpark a la futura zona logística del Port de València, però de moment “solament veig aire i el meu poble no pot viure d'aire”, assenyala Mª José Tortosa.

 

Tortosa valora l'anunci de la Generalitat de la compra de sòl industrial i la implicació de la Diputació de València, el president de la qual, Jorge Rodríguez, ha concretat el primer pas per a tractar d'ajudar al municipi de la Costera a eixir del pou financer en el qual es troba. La corporació provincial cobrirà el cost dels serveis jurídics i tècnics que permeten resoldre els contractes amb els urbanitzadors Coperfil i Marfort, actualment en concurs de creditors, i acabar els projectes de reparcel·lació per a seguir avançant en els futurs usos dels terrenys.

 

Aquesta assistència tècnica, a la qual “no pot fer front l'ajuntament”, segons explica l'alcaldessa, inclou, entre altres dades, la relació de propietaris afectats, les parcel·les resultants, les indemnitzacions i compensacions oportunes, plànols de la zona, despeses de certificacions cadastrals i registrals i altres gestions davant el jutjat del mercantil i el SAREB.

 

Dels 1,3 milions de metres quadrats de superfície, l'Ajuntament de Vallada té al voltant de 250.000, mentre que la Generalitat conserva un poc més de 100.000 metres quadrats en Valpark, un projecte que en origen incloïa hotels, gasolineres i espais verds, amb una estimació de 2.000 llocs de treball, i que amb una càrrega financera sis vegades superior al pressupost anual de l'ajuntament, “s'ha convertit en la ruïna del municipi”, conclou l'alcaldessa.