La història del fill del trinqueter de Sueca, un mestre de l'escultura contemporània exiliat a Cuba a causa de la Guerra Civil, és la primera guanyadora del Premi María la Jabalina, creat per la delegació de Memòria Democràtica de la Diputació de València per a potenciar el vessant pedagògic i divulgatiu del departament coordinat per la vicepresidenta primera, Natàlia Enguix. ‘Enric Moret: la memòria del marbre’ és el títol de l'obra de narrativa de no ficció amb la qual aconseguix el premi l'escriptor valencià Josep Franco.

 

La vicepresidenta Enguix, responsable de Memòria en la corporació provincial, destaca el bon nivell dels treballs presentats en la primera edició del premi, que serà entregat a Franco després de l'estiu. L'escriptor de Sueca, autor de ‘L’enviat’ o ‘Les potències de l’ànima’ entre moltes altres obres i adaptacions, col·labora de manera esporàdica en mitjans de comunicació com ‘El País’, ‘Levante EMV’ i ‘Notícias al Dia’, i al llarg de la seua dilatada trajectòria ha aconseguit reconeixements com el Premi Octubre, el Ciutat d’Alzira, el Sor Isabel de Villena de l'Ajuntament de València, el d'Escriptors Valencians, el far de Cullera i el Premi València 2023 que entrega el Magnànim, editorial de la Diputació, per la seua obra ‘Si tenim vida i salut’.

 

Natàlia Enguix insistix que la Diputació “mantindrà la seua implicació en polítiques de memòria, no sols amb els recursos econòmics, que hem incrementat en estos dos anys que portem de legislatura, sinó amb el reforç de la part divulgativa que dirigim especialment a les noves generacions que mereixen conéixer la nostra història de manera completa, perquè determinats episodis foscos no tornen a repetir-se”.

 

En el marc divulgatiu s'inclou este Premi María la Jabalina de literatura de no ficció, però també els premis ‘La Memòria a l’Escola’ o el programa ‘La Memòria a les Biblioteques’. “La memòria és ajudar els familiars de les víctimes a localitzar les restes dels seus sers estimats, exhumar-los i identificar-los, però també recuperar espais físics, construir monuments memorialistes i contribuir al coneixement d'esta part de la nostra història amb testimoniatges, publicacions i investigacions que aporten llum en la foscor”, manté Enguix.

 

‘La memòria del marbre’

 

Enric Moret va nàixer a Sueca en 1910, i mentre va viure en la seua localitat natal va ser conegut com el fill del trinqueter, l'home que s'encarregava del manteniment del trinquet, organitzava les partides i controlava les apostes. Enric va abandonar el poble, sent encara molt jove, per a buscar-se la vida. Va tardar molts anys en poder tornar a causa de la Guerra, i en 1942 es va instal·lar definitivament a Cuba, després de veure's obligat a l'exili per les seues idees revolucionàries.

 

La vida de Moret no sols ha inspirat a Josep Franco per eixe component històric i el context polític en el qual es va desenvolupar. L'escriptor de Sueca s'ha sentit atret també pel component artístic que envolta l'exili del protagonista, que es va convertir en un mestre de l'escultura contemporània. Les seues escultures “intencionalistes”, com ell mateix les qualificava, van viatjar des de l'antiga Unió Soviètica fins a Vietnam, passant per Txecoslovàquia, Polònia i Mongòlia. Encara en l'actualitat, moltes de les seues obres embellixen parcs d'Europa i Amèrica o formen part de la col·lecció de museus de tot el món.

 

Josep Franco, autor de la novel·la ‘Enric Moret: la memòria del marbre’, és escriptor, traductor i educador d'adults. Ha estudiat Magisteri, Filologia anglesa i Pedagogia a la Universitat de València i un curs de guionista en la Menéndez Pelayo. La història d'Enric Moret, guanyadora del premi María la Jabalina de la Diputació, és la d'un valencià orgullós de la seua terra, que recordava el seu poble amb enyorança i que mai va deixar de parlar “un valencià correctíssim, amb una sonoritat i una calidesa tropicals”. El protagonista de l'última novel·la de Franco va morir en l'Havana al gener de 1985.

 

Acte amb la Fundació Llevant UE

 

D'altra banda, la vicepresidenta de la Diputació, Natàlia Enguix, participarà este dimecres, 28 de maig (12.00 hores), en l'acte organitzat per la Fundació ‘Cent anys’ Llevant UE en l'estadi Ciutat de València, amb motiu de la recuperació de les restes mortals del fundador del club, José Ballester, i la seua esposa Teresa Molins, que serà subvencionada per la delegació de Memòria Democràtica de la Diputació de València.

 

En l'acte participarà la mateixa Natàlia Enguix, al costat del president del Llevant UE, Pablo Sánchez, el responsable de Patrimoni Històric del club, Emilio Nadal, els professors de l'IES Ballester Gozalbo que van impulsar l'acció, Paco Santamans i Irene Alcolea, i familiars del fundador del Llevant UE i la seua esposa. Segons explica la vicepresidenta, “esta acció en col·laboració amb la Fundació del Llevant demostra eixe doble component que treballem des de la Diputació: d'una banda la recuperació de les restes de persones represaliades o exiliades a causa de la Guerra, cas de Pepet i Tereseta, que podran descansar en el Cabanyal una vegada repatriats; i per una altra el coneixement de fets que van succeir al nostre país i que no volem que es repetisquen, una tasca divulgativa que és molt important”.