El Col·legi de Metges de València, en col·laboració amb la Diputació de València, ha guardonat al doctor Bernardo Luís Monzó a la Millor Trajectòria Professional de Metge Rural pel seu destacable currículum en aquest àmbit de la medicina durant més de 40 anys. El premi, que celebra la seua tercera convocatòria, de caràcter anual, va nàixer per a valorar la bona labor d'aquest col·lectiu mèdic, que atén als veïns i veïnes de més de 200 municipis valencians amb una població menor de 10.000 habitants.

 

Bernardo ha exercit la medicina durant quasi 40 anys en el municipi de Benimodo, després de treballar en l'Hospital Provincial i realitzar el servei militar com a soldat mèdic en l'Acadèmia d'Intendència d'Àvila. Actualment, després de ser jubilat en el servei públic, el Dr. Monzó treballa des de 2016 en la seua pròpia consulta mèdica en la població de Carlet.

 

Visitem la consulta on va exercir durant quasi 40 anys situada en la localitat de Benimodo, en la comarca de la Ribera Alta, per a conéixer una mica més de prop quin és la labor d'un metge rural.

 

Pregunta. Primer que tot, enhorabona per aquest reconeixement. Com se sent en haver sigut guardonat com a millor metge rural?

Resposta. Ha sigut una satisfacció molt gran, se'm va posar totalment la pell de gallina quan em va cridar la presidenta del Col·legi, Mercedes Hurtado, no m'ho esperava. Els metges rurals pensem que hem sigut sempre els grans oblidats de la medicina perquè normalment ixen en els mitjans de comunicació; hospitals, la medicina especialitzada... però dels metges rurals doncs en general s'ha parlat poc, així que em sent molt agraït que la Diputació i el Col·legi de Metges s'haja preocupat per destacar la figura d'un metge rural.

 

P. A què es dedica un metge rural?

R. Doncs com qualsevol metge, a la promoció de la salut dels pacients i veïns. Tractar malalties, tractar afeccions i promoure la salut i un estil de vida saludable. Un metge rural fa consulta diària en el mateix centre de salut, visites domiciliàries o en alguns casos visitem a gent que viu escampada per l'horta.

 

P. Com era un dia normal quan exercia com a metge rural en la localitat de Benimodo?

R. Antigament, hi havia una bústia que estava en la porta de la casa del metge on la gent deixava un paperet amb la necessitat que el metge fora a la seua casa, llavors a les 8 del matí, jo obria la bústia i anava a visitar als diferents pacients. A les 10, començava la consulta que acabava cap a les 15 de la vesprada i a partir de les 17, eixia una altra vegada per a veure si en la bústia teníem alguna petició o alguna visita més. A la vesprada, normalment, ens deixàvem a pacients programats; persones majors o gent al llit que necessitava que passares per la seua casa habitualment, i quan acabaves tot et podien seguir cridant si sorgia alguna urgència. Algunes vegades, amb vertader tremolor i estrèpit, després d'haver-hi servei d'urgències sonava el timbre, ja que et podien cridar de nit i així, fins a l'endemà que tornaves a sumar i seguir.

 

P. Li ha succeït alguna cosa extraordinària o alguna anècdota que recorde en aquests 40 anys exercint?

R. Recorde una nit que m'havia ficat al llit i van començar a bastonejar la porta, jo vaig eixir de seguida i em vaig trobar a una xica jove que venia espantada que em va demanar per favor que fóra corrent a veure a la seua mare perquè es trobava molt mal. Després d'examinar a la pacient vaig pensar que es tractava d'una crisi histèrica i llavors vaig recordar que tenia en la vitrina de la consulta un ansiolític potent, li'l vaig administrar i vaig quedar a passar-me l'endemà. Després a casa vaig recordar que no vaig barrejar el ansiolític amb el sèrum fisiològic, amb el que realment no li vaig administrar el ansiolític com jo pensava. L'endemà la dona es trobava perfectament, fins i tot em va preguntar pel producte miraculós, em vaig alegrar de no haver-li administrat l' ansiolític, ja que no li feia cap falta.

 

P. Què li queda per fer? Té alguna cosa en ment que li agradaria?

R. M'agradaria seguir treballant perquè la jubilació que m'han aplicat és una "jubilació forçosa" per complir 65 anys però m'agradaria seguir, almenys fins als 70. Em trobe bé, l'experiència s'acumula treballant i per aquest motiu he obert una consulta a Carlet on apliquem tractaments bastant nous i moderns per a sobretot guarir obesitat, tractament de dolor agut i crònic i rejuveneiximent corporal i facial.

 

P. Ens podria indicar alguns consells saludables per a tenir en compte?

R. Avui dia podem trobar tot tipus d'informació en la xarxa, hemeroteques, fòrums... Tothom sap el que és el saludable i el que no és saludable, però en general mantenir un pes adequat, realitzar exercici si pot ser diàriament però si no almenys 3 vegades a la setmana i una alimentació variada i sana és molt important i és una bona manera de conservar la salut.