Un equip internacional d’investigadors procedents de l’Institut Nacional d’Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentació (INIA), l’IPP de Florència i Imelsa s’ha desplaçat als camps experimentals de xiprers d’Imelsa que van resistir el pas de les flames en l’incendi d’Andilla que es va produir el passat mes de juliol.

 

Les mostres arreplegades s’analitzaran posteriorment al laboratori de l’INIA per a aprofundir en el coneixement de la inflamabilitat i les propietats de la combustió d’algunes varietats de xiprer per a la possible aplicació en matèria de prevenció d’incendis forestals.

 

La investigadora de l’INIA, Carmen Hernando, ha indicat que «com a organisme que centra les seues activitats en la lluita integrada contra els incendis, l’Institut ha considerat interessant participar en este projecte, vist l’especial comportament que va tindre el foc en estes parceŀles experimentals durant el gran incendi de l’estiu passat».

 

El doctor Gianni della Rocca, de l’Institut per a la Protecció de les Plantes (IPP) de Florència, ha destacat que «el que ha ocorregut en estes parceŀles no és un cas aïllat, ja que ja s’han observat comportaments similars a Itàlia i Turquia. Això ens ha animat a continuar amb els estudis de laboratori, que ja es fan des de fa anys i que fins al moment estan donant uns resultats molt favorables”.

 

El doctor della Rocca afirma que «al laboratori de l’lPP s’han fet més de tres mil anàlisis de mostres procedents de diferents països, per la qual cosa vam considerar que hi ha motius més que suficients per a apostar per esta línia d’investigació».

 

En este sentit, della Rocca celebra que «gràcies al suport de la Diputació de València esta província serà el primer lloc del món a instaŀlar barreres verdes de xiprer en punts estratègics del mont, per a continuar analitzant-ne el comportament i la possible viabilitat com a mètode de prevenció d’incendis».

 

Un moment clau en la investigació

Per la seua banda, el director del Departament d’Arbres Monumentals d’Imelsa, Bernabé Moya, va destacar la singularitat de la parceŀla de Jérica: «No hi ha en tot Espanya un camp experimental que continga tantes varietats de xiprer. Si això ho ajuntem als resultats de laboratori que estan sent favorables i, sobretot, a la resistència al foc que van demostrar en l’incendi del 2012, es pot dir que estem en un moment clau en el treball que està desenvolupant-se des de fa ja molts anys».

 

Per a Bernabé Moya, es poden destacar diverses circumstàncies que van esdevenir durant l’incendi d’Andilla: «En primer lloc, a nivell de copa, el foc no va arribar a transmetre’s, com tampoc no va penetrar a nivell de sòl, ja que té molt poc combustible de sòl. Una altra dada rellevant: parlem d’un comportament global d’un sistema de xiprers que es van comportar com un exèrcit de resistència al foc».

 

L’objectiu final d’este projecte és, segons Moya, «poder constituir masses forestals que tinguen una major resistència al foc, per a evitar, en la mesura que siga possible, els grans incendis forestals».

 

El 90%, fora de perill de les flames

Després de l’incendi forestal d’Andilla, que es va declarar el passat 29 de juny, tècnics d’Imelsa varen visitar les parceŀles experimentals de xiprers i constataren que el 90 per cent dels exemplars no varen entrar en combustió.

 

La barrera, formada per 946 xiprers de diferents espècies i varietats amb una altura de fins a nou metres, quedà completament envoltada pel foc. Davant d’això, la vegetació confrontant formada per un bosc de mixt de pins blanc, alzines, roures, coscolles, ginebres, savines i argelagues quedà completament calcinada.

 

Una espècie característica del Mediterrani

El xiprer mediterrani o xiprer comú presenta una sèrie de característiques morfològiques i ecològiques que el fan especialment interessant en la lluita contra els incendis forestals: menor inflamabilitat i combustibilitat que altres espècies, baixa emissió de partícules incendiàries, disminució de la biomassa present en la superfície i la seua acció com a tallavents, fets que dificulten l’avanç del foc de copa, de sòl i els incendis explosius.

 

CypFire es desenvolupa en nou països

El projecte europeu «CypFire-Barreres Verdes de Xiprers contra Incendis: una solució viable, ecològica i econòmica per a salvar les regions mediterrànies», està cofinançat per fons FEDER del programa MED de la Unió Europea, i es desenvolupa en coŀlaboració amb dotze centres (I+D+i) de nou països de l’arc mediterrani (Itàlia, França, Portugal, Grècia, Malta, Espanya, Tunis, Israel i Turquia).