El Museu Taurí de València mostra estos dies a Quartell l’exposició pictòrica itinerant d’Antonio Tomás.

La mostra, que conté pintura i gravats de l’artista valencià, es pot visitar al Museu de l’aigua de Quartell fins al 12 de juliol.

Els toreros d’Antonio Tomás miren l’espectador des de més enllà de si mateixos. Són figures sense ulls i pràcticament sense rostre. Embolicats en els seus capots de passeig, es presenten com a personatges a punt d’enfrontar, per pròpia voluntat, un moment tràgic.

Tots iguals en la seua concentració, hieràtics i monolítics. Tots diferents i, no obstant això, tots iguals. Perquè en estos olis i gravats no estan representats distints homes sinó l’arquetip del torero. L’artista ha sabut llegir les seues ànimes. I per això els seus mestres són la representació solemne d’un semidéu de l’antiguitat, un ser capaç de mirar la mort a la cara, d’enfrontar-se a ella i acceptar el seu destí.

Mirar a l’interior de les persones, dels paisatges, del seu entorn. Pintar l’ànima del torero i l’ànima de l’horta, l’esperit dels jardins i el misteri amagat del fons del mar. Investigar en les formes per a analitzar els continguts. Eixa ha sigut l’obsessió d’Antonio Tomás, pintor, dibuixant i gravador.

Antonio Tomás ha ensenyat a diverses generacions d’artistes a mirar, a buscar més enllà de la superfície i a expressar-se a través de les diverses tècniques d’estampació que s’han desenvolupat des del final de l’Edat Mitjana.

L’artista també ha traslladat les seues investigacions a les seues classes i, de totes elles, la que possiblement resulte més singular i reconeguda és la tècnica que ell va idear i va denominar «puzzlegravat», que consistix a gravar, no a partir d’una única planxa com és tradicional, sinó utilitzant diferents peces soltes.

El resultat són peces úniques i irrepetibles que ell treballa formant sèries i construint d’esta manera variacions sobre un mateix tema. Són ben coneguts els seus bodegons fets a partir d’esta tècnica que va introduir als anys huitanta i de la que se sent un inventor orgullós. Encara que el que més li satisfà és que, des de la facultat, ha creat una generació d’artistes gravadors que han incorporat a la seua manera d’expressió esta manera de construir gravats singulars.

Antonio Tomás va iniciar el seu treball a la Facultat de Belles Arts de la UPV l’any 1978 i només es va jubilar en complir els setanta anys. N’han passat ja uns quants des de llavors i continua parlant del seu treball a les aules universitàries amb passió.