L’entrega del Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular es va celebrar el dissabte, 1 de desembre, a Dénia.

 

Per unanimitat del jurat, l’obra guanyadora ha sigut De mi madre he heredado. Mujeres e industria tabaquera en Alicante, un treball de Teresa Lanceta que reflectix la lluita quotidiana de les dones obreres a través del cas concret de la tabaquera d’Alacant i presentant una visió molt pròxima amb molts testimonis directes.

 

Lanceta va dir que «rebre el premi Bernat Capó és un honor però, en estos temps en què la preocupació pel futur i el temor pel present s’han instaŀlat en les nostres vides, deixe eixe honor per a la intimitat i no parlaré de tant que m’ha congratulat rebre’l sinó d’allò positiu que representa».

 

Segons l’autora alacantina «el Bernat Capó és un premi que, any rere any, empara l’estudi de les tradicions que heretem i el de les que nosaltres mateixos creem i transmetem. És un premi que permet comprendre i aprofundir en els nostres comportaments en comunitat i posar-los, a través de l’edició d’un llibre, a disposició de tots. És un premi d’etnografia que dóna als participants una àmplia llibertat en l’elecció del tema, de l’enfocament, etc., la qual cosa fa possible aflorar el millor de cada un».

 

La guanyadora del premi Bernat Capó destacà que «les treballadores de la fàbrica d’Alacant han contribuït amb el seu esforç al desenvolupament de les poblacions on vivien i tenen molt a dir sobre el sistema de treball i les relacions laborals que varen crear i defengueren».

 

Consolidació dels Bernat Capó amb el suport institucional

 

Amb una major representació institucional que altres anys, prengué la paraula Juan Bautista Roselló Tent, (diputat de Cultura de la Diputació d’Alacant), Antoni Joan Bertomeu Vallés (president de la Macma), Joan Seguí (director del Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació de València), Núria Sendra (editora d’Edicions del Bullent), Pepa Font (regidora de Cultura de Dénia) i Bernat Capó.

 

El premi i l’acte de lliurament estan organitzats anualment per Edicions del Bullent, el Museu Valencià d’Etnologia, l’Ajuntament de Dénia i la Mancomunitat de Municipis de la Marina Alta, i des d’enguany, també, la Diputació d’Alacant.

 

El director del Museu d’Etnologia de València, Joan Seguí, va manifestar en la seua intervenció que «la importància de mantindre els Bernat Capó és mantindre viva la història d’un poble a través d’estudis, records i vivències com els que ha arreplegat l’obra guanyadora d’esta edició».

 

De mi madre he heredado. Mujeres e industria tabaquera en Alicante

 

La indústria del tabac va estar sempre sustentada per dones. Quan l’elaboració era manual, les seues mans acaronaven amb destresa les fulles de tabac complint llargues jornades a estall; més tard, quan es va imposar la industrialització, les dones van continuar fent cigarrets al capdavant de les màquines.

 

La proporció considerablement major d’empleades que d’empleats ha propiciat unes condicions i prerrogatives específiques que l’han diferenciat de les de qualsevol altra indústria. En pocs oficis, les dones han pogut desenvolupar un treball fabril que s’haja estés tant en el temps, quasi quatre segles, i en el qual s’haja mantingut una consanguinitat tan constant i estreta: treballaven les iaies, les germanes, les mares i les filles perquè el treball s’heretava.

 

Mujeres e industria tabaquera en Alicantearreplega les vivències de les últimes treballadores i treballadors de l’extinta Fàbrica de Tabacs d’Alacant. Amb això, pretén acréixer l’interés etnogràfic sobre el treball de la dona en les fàbriques de tabac pel seu peculiar sistema laboral, en relacions i drets, el coneixement del qual pot ajudar a millorar els sistemes actuals.

  

Teresa Lanceta Aragonés és llicenciada i doctora en Història de l’Art. El seu treball s’ha desenvolupat a través de l’art tèxtil i els audiovisuals. Ha investigat especialment l’art popular tèxtil al Marroc.

 

Ha exposat individualment en el  Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MnCARS) de Madrid, en el Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona, Museu d’Art Modern, Eivissa, Université Le Mirail de Toulouse, a la Nau de València, a la Ville des Arts i a Casablanca entre altres.

 

I en exposicions coŀlectives al Museu Gezira d’el Caire, la Llotja del Peix d’Alacant, al  Musée d’Angers i al Centro Cultural Las Cigarrerras amb Cierre es la respuesta, un audiovisual-documental sobre l’antiga Fàbrica de Tabacs d’Alacant.

 

Coŀlabora en revistes d’art com Arte y parte, Horizons maghrébins i Debates sobre arte. Ha impartit conferències en la Universitat Complutense, en el MnCARS, en la Fundació March, en La Casa Encendida, etc.

 

Valoració del jurat

 

El jurat ha estat format per Mari Carmen Cañada (cap de la Biblioteca–Centre de  Documentació del Museu Valencià d’Etnologia), José Antonio López Mira (Conselleria de Cultura, Direcció General de Patrimoni), Julio Blasco (director del Museu Valencià de la Festa d’Algemesí), Antoni Prats (secretari del l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta) i Pablo Vidal (Institut d’Antropologia de la UCV).

 

Este equip ha valorat l’obra premiada per l’originalitat del tema, l’interés que té a nivell popular per tractar la problemàtica del paper de la dona en els canvis socials al segle XX. A més, han destacat que «és un treball molt complet i metodològicament encertat, amb un ús modèlic de les fonts orals sense perdre per això fluïdesa i amenitat».