Sugoi Uriarte inicia el cicle olímpic camí de Brasil 2016
L'any ha estat replet d'esdeveniments de qualsevol tipus per a Sugoi Uriarte, tant en l'esportiu com en el personal. I tots han sigut successos importants per a este basc de naixement però un més entre els valencians. «Vaig vindre sent tercer d'Espanya júnior i com a esportista m'he format ací a València. Per a mi és un honor que molts valencians em seguisquen com si fóra un més d'ells», explicava el judoka del València Terra i Mar.
L'any ha estat replet d'esdeveniments de qualsevol tipus per a Sugoi Uriarte, tant en l'esportiu com en el personal. I tots han sigut successos importants per a este basc de naixement però un més entre els valencians. «Vaig vindre sent tercer d'Espanya júnior i com a esportista m'he format ací a València. Per a mi és un honor que molts valencians em seguisquen com si fóra un més d'ells», explicava el judoka del València Terra i Mar.
La present temporada ha estat marcada pel final del cicle olímpic. Calia arribar a Londres de la millor forma possible, es preveia una aventura complicada per la responsabilitat d'estar entre els millors i pel nombre de baralles tan seguides, però la preparació havia sigut molt important i es confiava en les possibilitats del judoka del club d'atletisme de la Diputació de València.
«El balanç ha sigut positiu. Jo anava pensant en la medalla, però tal com va ser el campionat, crec que vaig donar el 120 per cent. El balanç final és molt bo. Pense que la medalla no va arribar per molt mala sort, però va ser un gran campionat. No obstant això, va ser una decepció tremenda i l'endemà, el més trist de la meua vida», va justificar Sugoi.
Després de l'olimpíada van arribar les vacacions, «després de deu anys sense gaudir-les, un mes desconnectat de tot el que significara esport, inclosa la televisió. Veure com altres pujaven al calaix em produïa una gran tristesa, per això vaig prendre aquella decisió», va reblar Uriarte.
La tornada al treball
«Els meus companys de club sempre havien volgut anar a Japó a entrenar amb els grans campions d'aquell país, però mai s'havia fet este somni per unes circumstàncies o altres, principalment esportives. Per això, després d'una conscienciosa preparació de més de cinc mesos, vam triar la universitat on entrenen els millors. Per a mi va ser la millor forma de tornar al treball», va manifestar Sugoi.
Per als judokes del València i Terra va ser el tret d'eixida per al nou cicle olímpic en què tenen posades moltes de les seues il·lusions de futur, aconseguir una plaça per a Brasil 2016. «En el club treballarem amb intensitat perquè facen realitat el seu somni olímpic tots els jóvens que estrenyen i que tenen un extraordinari futur. Crec que podem fer grans coses amb vista a la pròxima olimpíada», va indicar Uriarte.
L'atleta es mostrava molt content de l'experiència nipona perquè «la gent ha vingut hipermotivada i això m'ajuda molt, perquè el judo és un esport individual però s'entrena en equip. Per tant, necessites que el teu equip estiga el més motivat possible i com més guerra de en els entrenaments, vindrà millor per a la competició».
El Club de Judo València Terra i Mar
Sugoi es manifesta molt clarament quan parla del seu club, «està entre els millors d'Europa i no tenim res a envejar a ningú. S'està treballant molt bé amb vista al futur el que ens permetrà, sense cap dubte, tindre una major presència en les Olimpíades de 1016. No em cap el menor dubte».
«En categoria masculina fins a pesos mitjans alts, sens dubte, és el millor equip d'Europa per a entrenar i, en general, dels millors del rànquing europeu. Però continuem creixent i cada any que passa tenim un nivell més important», va matisar Uriarte.
Reconeixements a una trajectòria exemplar
L'any passat el Consell Superior d'Esports el va designar com al millor esportista de l'any en reconeixement a tota la seua brillant vida esportiva, de la qual cosa es mostra molt orgullós.
Enguany ha sigut la Universitat Politècnica de València qui li atorgava el guardó reservat als Esportistes Històrics, els antecedents del qual era Victor Claver, Juan Mata o Isabel Fernández. Sugoi considerava que era acomplir un somni, «sempre he percebut l'esportista honorífic com un atleta referent i inabastable per a mi. Per això, que se'm considerara per a rebre esta distinció, m'enorgullix molt. La Universitat Politècnica sempre em va ajudar molt».
El futur està servit
Per a culminar l'any, Sugoi Uriarte i Laura Gómez es van casar fa unes setmanes a València. Ara caminaran junts pels tatamis de tot el món obrint-se pas camí de l'Olimpíada de Brasil 2016. Molt i bo ha passat en el passat cicle olímpic, però miren al futur amb molta il·lusió esperant que siga més propici el futur. Estos dies es troben al Japó, amb la Selecció Espanyola, un Slam. Amb vista a l'europeu d'abril i el mundial del pròxim estiu.
Per a acabar, Sugoi Uriarte va voler deixar patent el seu agraïment a «la Diputació de València i a l’Ajuntament de València, vaig lamentar no poder portar una medalla per a agrair tot el que ens han ajudat des de sempre, a mi i al Club de Judo València Terra i Mar».