Les excavacions arqueològiques que la SEAV de la Diputació Provincial de València està realitzant a la ciutat ibèrica de Carmoxen, situada al terme municipal de Moixent (València), estan donant els seus fruits i, iniciada la campanya del 2012, s’han trobat les primeres mostres de la seua trama urbana.

La ciutat, que s’estén pel vessant meridional de la serra d’Enguera, a la vall del Cànyoles, paratge conegut actualment com a Garmoixent o Gramogente, a la partida de la Solana, ocupa una superfície superior als cent mil metres quadrats.Junt amb el seu cementeri (necròpolis) immediat, al Corral de Saus, constituïx un dels conjunts més complets i espectaculars del món ibèric.

Situada a la capçalera del riu Cànyoles, una vall que s’estén d’oest a est des d’Albacete fins a la Ribera Alta, és el pas més idoni des del Mediterrani fins al centre peninsular i a Andalusia, motiu pel qual per ací es va traçar la Via Augusta, i forma un conjunt amb dues ciutats immediates, la Mola Torró o San Doménec i el Frare. A prop, la Bastida de les Alcusses, durant els segles iv i v a. d. C., visible des del Castellaret, amb la qual va  compartir temps i va haver de mantindre relacions.

Paratge conegut des de principi de segle

Des de principi de segle este paratge és conegut per haver-hi trobat un dels més famosos tresors de plata d’època bàrquida i, des de principi dels anys setanta, per les escultures en pedra d’època orientalitzant, segles iv i v a. d. C., que va fer la direcció del SEAV de la Diputació Provincial.

En esta necròpolis es van soterrar els habitants més benestants del Castellaret, d’ací l’interés de la Diputació Provincial per a adquirir el poblat i la necròpolis, per ser un dels conjunts més importants del món ibèric.

El Castellaret ha patit greus alteracions després de dos mil anys d’abandó i de transformació en terrasses de cultiu, per això les excavacions oferixen molts inconvenients a l’hora d’identificar allò que correspon a formes dels camps o a murs ibèrics, i les excavacions són una tasca imprescindible per a la seua delimitació.

La seua trama urbana, d’assentament en un vessant, ha d’oferir vestigis des del segle vi fins a la romanització, si més no, i els treballs s’han enfocat en esta cerca.

Fins al moment no havia sigut possible la seua localització. L’excavació en profunditat i en extensió havia permés arreplegar quantitats ingents de ceràmica ibèrica i d’importació grega des del segle vi al segle i abans de Crist, però entre terres probablement que lliscaven pel vessant.

El primer recinte emmurallat

En esta campanya s’hi ha trobat el primer recinte emmurallat amb tres llenços de pedra en sec en el primer nivell, un dels quals forma mitgera amb un segon recinte.

El sòcol té més d’un metre d’alçada i la resta s’alçava fins a la sostrada amb atovons, amb restes evidents d’estos. S’hi ha datat als segles iii-ii abans de Crist.

Un tercer nivell conté una nova trama urbana, naturalment davall la primera, datada provisionalment en els segles iv i v. Dues àmfores d’adscripció grecopúniques, més ceràmiques àtiques de figures roges i negres, ens remeten als segles iv i v.

La investigació, ja en curs, permetrà més precisió, per a la qual el Dr. Aparicio Pérez compta amb la col·laboració de Clara Zanón Pastor, de Miquel Herrero Cortell, de Nemesio Jiménez Jiménez, de Laura Egido Alcaide i de Paola Zincone.