En la viŀla romana imperial de la Carència, anomenada garroferal de la Blanca, dins del terme de Turís, l'equip d'investigació del Museu de Prehistòria de la Diputació de València ha trobat restes rellevants d'una estructura agrària d'emmagatzematge i producció en començar la segona fase d'excavacions.

 

Els materials trobats fins al moment en la superfície consistixen principalment en grans contenidors d'emmagatzematge, així com contenidors més xicotets i, en menor quantitat, restes de vaixella de sigillata, la ceràmica fina de taula de l'època, que s'usava per a menjar, tant hispànica com gàŀlica.Les restes trobades daten, en principi, del segle I fins al IV.

 

Este material d'emmagatzematge es produïa en la pròpia viŀla, i s'han trobat fragments de doli (recipients de fang) amb defectes de cocció. Emmagatzemar en grans contenidors la producció agrícola que es feia allí mateix era una pràctica habitual dins de la gran finca.

 

També s'ha descobert que els residents de la viŀla coïen teules corbes per a les teulades, així com tubs xicotets per a la conducció de l'aire dels forns.

 

Rosa Albiach, directora del projecte i conservadora de Museu de Prehistòria de València, destaca que «el nostre objectiu actual dins del projecte d'investigació és esbrinar quin tipus de producció agrària es feia en esta viŀla.Sabem que és una producció típica romana, però volem comprovar-ho sondejant en més viŀles, per això estem practicant també la tècnica de flotació per a obtindre mostres de carbó i llavors, que ens revelaran quin tipus de cultiu es feia en esta zona en l'època romana».

 

Després d'este primer sondeig, la investigació continuarà excavant i analitzant zones pròximes dins de la població de Turís per a aconseguir més informació.

 

Des del 2001

El projecte d'excavacions a la Carència va començar l'any 2001 i fins al 2013 s'ha estat desenvolupant en l'oppidum (el recinte fortificat), que ha donat informació sobre la fortificació en tres muralles construïdes a partir del segle IV a.C. i en una darrera entorn del segle I a.C. en època sertoriana.

 

A partir del 2014 i fins al 2017, s'ha passat a treballar en una nova zona, ja que la informació obtinguda en la primera fase resultà interessant per la gran quantitat de materials trobats en la superfície.

 

Esta troballa és molt important per a la població de Turís, tal com reconeix la seua alcaldessa, Pilar Lozano, qui també agraïx la participació de la Diputació de València en esta segona fase: «La Diputació no abandona el projecte i ens ajuda a mantindre la iŀlusió en este projecte important, que ens fa descobrir i traure a la llum el nostre patrimoni i la nostra història perquè tots ho puguem disfrutar».

 

Hèctor Orengo, codirector de les excavacions i alumne de la Universitat de Sheffield, destaca la importància del projecte per tractar-se de la zona de la Carència, la qual «va ser una de les grans ciutats ibèriques, la principal en el centre del món ibèric, que era la Comunitat Valenciana».