El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, i el president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, han inaugurat este matí el nou edifici quirúrgic de l'Hospital General de València, que integra 20 quiròfans i 20 llits de cures crítiques i que ha comporatuna inversió de 29 milions de euros.

 

El president provincial Alfonso Rus ha esmentat que «finançar, construir, equipar i posar en marxa un centre d'estes característiques tan especials i amb estes finalitats tan sol·licitades és la prova palpable que l'administració no ha deixat de complir la missió  de millorar l'assistència i l'atenció sanitària».

 

Rus ha informat que des de 1849, la Diputació ha assumit la gestió de l'Hospital General de València, després de l'encàrrec del Govern Central que els organismes provincials s'ocuparen dels centres de salut i asil.

 

El responsable provincial s'hi ha referit també al compromís de l'entitat provincial amb la societat actual i ha declarat que esta institució, que fa ara 200 anys d'història, no ha perdut el sentit benefactor de la seua acció política en el territori, i n'amplia la missió a finalitats noves marcades pel desenvolupament i les necessitats actuals».

 

Així, ha explicat que «des de principis de 2002, en unió amb el Consell, mantenim el nostre suport a l'Hospital General a través del Consorci amb la Generalitat Valenciana».

 

En esta línia, el responsable provincial ha assegurat que a pesar de la situació actual, en la qual necessàriament s'han reduït les inversions públiques, no s'ha deixat d'invertir en assistència ni atenció sanitària.

 

Rus ha mencionat també l'equip de professionals de l'Hospital General:  «La seua sensibilitat i humanitat atorguen a este hospital el segell de qualitat. Tenen una resposta contínua per a tots els pacients».

 

Per això, ha assegurat sentir-se «molt satisfet per inaugurar un edifici tan important del qual hem de sentir-nos orgullosos».

 

El president Rus ha fetestes declaracions després de recórrer les instaŀlacions i descobrir la placa inaugural junt amb el president de la Generalitat. A l'acte inaugural ha acudit també el gerent de l'Hospital, José Manuel Iranzo; el conseller de Sanitat, Manuel Llombart; la diputada de Benestar Social i Sanitat, Amparo Mora, i el rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo. Les autoritats han visitat les instaŀlacions.

 

Més intervencions

Per la seua banda, el cap del Consell també ha mostrat la seua satisfacció per esta nova iniciativa que «millora la qualitat del servici i que incrementa el nombre d'intervencions, reduint el temps d'espera».  «Tornem a ser referència del que ha de ser l'activitat quirúrgica a Espanya i a Europa», apunta.

 

Així mateix, Fabra ha informat que un total de 400 professionals treballen en este edifici, «i la seua professionalitat i vocació de servici fa possible que la qualitat assistencial siga de les millors d'Espanya i del món».

 

En esta línia, ha explicat que en este nou edifici es poden fer diàriament 90 intervencions. «El 42% del nostre pressupost està dedicat a la sanitat, hem incrementat més d'11% el pressupost que teníem, açò es traduïx en 550 milions d'euros més destinats als ciutadans, 1,5 milions més al dia del que es destinava fa dos anys», va detallar.

 

També ha afirmat que en la Comunitat Valenciana s'atenen 1.000 persones en consultes externes, a 230 en urgències, i s'hi fan més de 1.000 intervencions quirúrgiques cada dia.

 

Bona atenció

La diputada de Benestar Social i Sanitat, Amparo Mora, ha afirmat que «és un orgull tindre una vinculació tan directa amb l'Hospital General de València», i ha recalcat que el més important és «que les persones estiguen ben ateses, i amb estes instaŀlacions els pacients estaran en les condicions que es mereixen estar».

 

Característiques

L'Hospital General de València ha dut a terme el nou edifici quirúrgic situat en una parcel·la de 2.800 metres quadrats al del recinte hospitalari i estructurat en un soterrani i sis plantes.

 

La posada en marxa d'este edifici integra un total de vint quiròfans que fins ara existien en diferents parts de l'hospital (tret dels quiròfans específics de l'àrea Maternoinfantil i els de l'Institut Cardiovascular), i vint llits de cures crítiques que hi havia a diferents parts de l'hospital (tret de la REVA de l'Institut Cardiovascular).

 

Amb esta obertura, s'han alliberat espais en el conjunt d'edificis de l'hospital per a la utilització en altres àrees funcionals.

 

L'edifici ha comportat una inversió de vint-i-nou milions d'euros, dels quals vint s'han destinat a executar les obres i els nou restants a equipar l'immoble.

 

L’edifici nou es compon d'un àrea assistencial on s'han posat en maxa vint quiròfans de cirurgia programada amb i sense ingrés i de cirurgia d'urgència, sis quiròfans de cirurgia sense ingrés (CMA) situats en la planta baixa, dotze de cirurgia programada i de cirurgia d'urgències situats a la segona planta i tres de cirurgia programada situats en el soterrani. L'àrea assistencial també disposa d’unitats de preparació i recuperació postquirúrgica, vint llits d'unitat de crítics i servicis complementaris i àrees generals, que disposen de zona de recepció i zona de consultes.

 

En una segona fase, l'edifici obrirà un quiròfan de 90 metres quadrats que se situa al soterrani, el qual disposa de les preinstal·lacions però encara no està dotat, i que es pot utilitzar per a futures prestacions especials.

 

En esta segona fase també s'obrirà una altra sala de cures crítiques, que disposarà d’altres vint llits més.

 

L'edifici també disposa d'una planta reservada per a projectes futurs en la qual pròximament es traslladarà el Servici d'Anatomia Patològica.

 

Igualment, a l'immoble hi ha un àrea no assistencial amb zones administratives, manteniment, magatzems i vestuaris, entre altres espais.

 

Connexió amb l'hospital

El nou edifici quirúrgic està connectat amb la resta de l'hospital per mitjà d'una passarel·la al nivell de la segona planta i un túnel al soterrani.

 

En ambdues vies es realitza la transferència del pacient des de l'hospital en una llitera de l'edifici quirúrgic i viceversa, perquè el llit del pacient no entre en l'àrea neta i la llitera no isca d'esta àrea.

 

Avantatges

Este edifici significa una important millora per al pacient perquè s'implanta un model de gestió del treball on l’esfera quirúrgica és entesa com un procés únic i continu d'atenció amb la màxima seguretat i qualitat per a pacients i professionals. Així, amb la seua posada en marxa s'han millorat els processos i l'eficiència dels recursos quirúrgics.

 

Per tant, la seguretat clínica millora amb els mitjans de monitoratge del pacient i els sistemes d'informació que s'han posat al servici dels professionals. Així mateix, en centralitzar tota l'activitat quirúrgica que hi havia dispersa en els diferents pavellons i ampliar els dispositius quirúrgics, s'ha millorat la qualitat del servici, s'ha augmentat el nombre d'intervencions quirúrgiques i, per tant, es disminueix la demora quirúrgica.

 

El 2014 es van realitzar un total de 24.418 intervencions quirúrgiques, i està previst que esta dada augmente el 2015, amb la qual cosa s'aconseguirà disminuir la tardança. Al desembre del 2014 la demora mitjana en intervencions quirúrgiques de l'Hospital General de València era de 53,70 dies, per baix de la meta anual.

 

Tecnologia d'última generació

Quant a l'equipament dels quiròfans nous, tots disposen de tecnologia d'última generació (mòduls de monitoratge i hemodinàmica, columnes de cirurgia i anestèsia, respiradors, llums quirúrgics, etc.). Les columnes de cirurgia i anestèsia estan suspeses del sostre perquè la neteja i la desinfecció siguen millor.

 

Per la seua banda, el pacient està monitoritzat des de l’ingrés a l'edifici quirúrgic fins a la seua alta, per la qual cosa en qualsevol moment està controlat pels professionals que li presten assistència.

 

Així mateix, les polseres electròniques per a pacients permeten la identificació i localització de pacients en temps real amb l'objectiu de mantindre la seguretat clínica del pacient i de proveir d'informació automatitzada als familiars a la sala d'espera.

 

De la mateixa manera, es proporcionen dades als professionals de l'hospital per a millorar-ne els processos, la qual cosa permet estalviar costos i optimitzar els temps d'ocupació dels quiròfans, amb la consegüent reducció de llistes d'espera. Este sistema es troba integrat amb l'hospital, la qual cosa possibilita tenir una comparativa d'execució real sobre la programació inicial dels quiròfans i facilita l'optimització del seu ús. Els professionals disposen també d’informes per a la millora del procés amb estadístiques sobre els temps del procés.

 

D'altra banda, l'edifici també disposa d’un sistema d'informació clínica d'anestèsia i pacient crític. Es tracta d'un mètode específic per a l'àrea d'anestèsia i vigilància intensiva que permet la gestió global del pacient, integrant la informació de tots els dispositius mèdics (monitors de capçalera, respiradors, bombes d'infusió, etc.) i integrada amb l'hospital.

 

Igualment, s'ha instal·lat un sistema de retransmissió d'intervencions que permetrà seguir les intervencions des dels mateixos quiròfans de l'edifici quirúrgic a altres àrees de l'hospital i a l'exterior, fet que possibilita una major participació i interactuació. Això obri extraordinàries possibilitats per a la docència, la investigació i, sobretot, per a la disseminació de coneixement entre els professionals.