El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, ha anunciat este matí en la presentació de les noves restes fòssils de neardentals trobats al jaciment paleolític de la Cova Negra de Xàtiva, que el consistori de la capital de la Costera i la Diputació de València abonaran i impulsaran la millora i ampliació d'esta investigació.

En este sentit, Rus ha informat que els treballs realitzats per un equip d'arqueòlegs dirigit pel catedràtic de Prehistòria de la Universitat de València, Valentín Villaverde, són «molt importants» per tal com «donaran resposta a moltes preguntes encara existents al voltant de la vida que es va establir en esta zona de Xàtiva durant 80.000 anys».

Els treballs han permés el descobriment d'un fragment parietal d'un adult, un fragment cranial infantil i un premolar infantil.

El president provincial ha comentat també que Xàtiva traspassarà el Museu de l’Almodí a un espai cultural de 2.000 metres quadrats, que s'inaugurarà en els mesos de febrer o març.

«Gran part de les restes trobades», assevera Rus, «es troben en el Museu de Prehistòria de la Diputació de València». Concretament, en l'actualitat, este espai cultural de la Beneficència alberga 25 restes òssies, es creu que pertanyents a almenys set individus, entre els quals hi ha un adult, un adult més jove, un adolescent, tres xiquets d'entre cinc i huit anys i un xiquet menut sense deslletar.

El president provincial ha realitzat estes declaracions durant l'acte celebrat en el Rectorat de la Universitat de València amb motiu de la finalització de l'última campanya d'excavacions duta a terme en este enclavament de la Costera. La presentació ha comptat també amb el vicerector d'Investigació i Política Científica, Pedro Carrasco, el professor Valentín Villaverde i l'arqueòleg municipal de Xàtiva, Ángel Velasco.

Estudi detallat

Per la seua banda, Villaverde ha agraït a la Diputació de València la seua col·laboració i ha comentat que estos treballs «requerixen molt d’equip i, sobretot, tindre confiança de futur».

«Conéixer per davant la predisposició de la Diputació per donar suport a esta línia de treball m'ompli d'orgull», ha apuntat el catedràtic, qui també ha assenyalat que l'estudi d'estes restes «servirà per a fer una valoració més ajustada del comportament i expressió simbòlica d'estos homínids».

D'altra banda, el director de les excavacions ha informat que el següent pas de l'equip d'investigació serà «ampliar la superfície excavada i documentar els nivells inferiors del jaciment, que són els que menys coneixem i els que probablement menys es dominen en la península». Així mateix, elaboraran un estudi detallat de les troballes per determinar «per si algun d'ells permet descobrir l'existència de nous individus», apunta.

En este sentit, afirma que aquest treball «servirà per a comparar els comportaments dels neardentals més antics documentats a Bolomor i dels més recents de Cova Negra en els estrats superiors».

Una de les col·leccions més riques

Villaverde assegura també que el material fòssil de la Cova Negra configura una de les col·leccions més riques de restes humanes neardentals de la península ibèrica, amb 25 peces, i que presenta com a peculiaritat l'elevat nombre de restes infantils documentades.

La reobertura de les excavacions es produïx en el marc d'un programa finançat per la Generalitat Valenciana i el Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València, en el qual participen tant experts de l'Ajuntament de Xàtiva com de la Universitat de València.