A partir del pròxim 3 de juny, una vegada efectuat l’escrutini municipal de les eleccions municipals del 24-M, es coneixerà el repartiment d’escons per partits.

 

Els 31 diputats que li corresponen a la Diputació, a la vista del nombre de residents facilitat per l’Institut Nacional d’Estadística, que supera els dos milions i mig, eixiran de les nou juntes de zona establides per partits judicials.

 

A saber, València i la seua àrea metropolitana aportaran 18 diputats mentre que a les Juntes d’Alzira, Gandia, Llíria, Sagunt i Xàtiva, els corresponen dos diputats a cada una. La resta de partits judicials de la província, de menor població, Ontinyent, Requena i Sueca, obtenen un escó.

 

Elecció indirecta

El programa de govern, o els «candidats» a diputats provincials, no se sotmeten a un procés electoral directe. La seua elecció, com reflectix la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, s’efectua de forma indirecta a partir dels resultats de les eleccions municipals.

 

Els vots obtinguts per cada formació política en les circumscripcions delimitades pels partits judicials determinen el nombre de diputats que cada partit designarà d’entre els seus regidors o alcaldes electes. Una vegada constituïts els ajuntaments, es prenen, per a cada partit judicial, els vots de totes les formacions polítiques que han obtingut representació i que han tret almenys un regidor. El repartiment d’escons es realitza segons la Llei d’Hondt. El Ple de Diputats provincials tria el president de la Diputació.

 

Nové mandat democràtic

La Diputacióde València afronta en els pròxims dies el seu nové mandat democràtic, que es desenrotllarà fins al 2019, després de les huit presidències anteriors, quatre de majories socialistes (Manuel Girona, Antoni Asunción, José Blasco i Clementina Ródenas) i quatre de majoria popular (Manuel Tarancón, José Díez, Fernando Giner i Alfonso Rus).

 

Després de l’escrutini municipal i el repartiment d’escons realitzat per la Junta de Zona, la corporació provincial es reunirà en sessió constitutiva presidida per una Mesa d’Edat, integrada pels diputats de major i menor edat presents en l’acte, i amb la participació del secretari de la institució, per a triar el president d’entre els seus 31 membres.

 

Per a l’elecció del president el candidat ha d’obtindre majoria absoluta en la primera votació i simple en la segona.

 

Una institució bicentenària

Les diputacions van nàixer amb la Constitució de Cadis del 1812, que va reorganitzar el sistema d’administració territorial de l’Estat Espanyol. El Regne medieval de València va quedar dividit en tres províncies amb la reforma del ministre Javier de Burgos el 1833, que, excepte algunes modificacions, han romàs invariables des de llavors.

 

El 1851 tingué lloc la incorporació de la comarca de la Plana d’Utiel, disputada per la Corona d’Aragó i la de Castella als segles XIII i XIV. Al segle XX, només el poble de Gátova, d’uns 1.500 habitants, en els contraforts de la serra Calderona, va passar el 1992 de la província de Castelló a València, quan ambdues diputacions ho vaREn acceptar i les Corts Generals ho aprovaren amb el consens de tots els grups polítics.