La diputada de Cultura, María Jesús Puchalt, ha presentat hui, en roda de premsa, l'exposició «Alegre Cremades. Mons desconeguts. 70's» en la Sala Parpalló del MuVIM.

 

A la trobada amb mitjans de comunicació també han assistit el director del MuVIM, Joan Gregori; el comissari i fill de l'artista, Héctor Alegre i el director de Gestió de Museus, Antonio Lis.

 

Puchalt ha destacat la importància d'albergar esta mostra: «molts són els museus que han volgut exposar a Alegre Cremades, després de la seua defunció en 2006, però és un museu de la Diputació, el MuVIM, concretament la Sala Parpalló, el que des de hui té l'honor d'acollir esta obra, inèdita a València».

 

Un artista senzill

 

La diputada provincial de Cultura hi ha assenyalat la senzillesa de l'artista, Antonio Alegre Cremades (Cartagena 1939 – València 2006) reflectida en el seu fill. «He de confessar-los que conec Héctor Alegre des de fa molts anys, perquè ens unia una relació professional que res té a veure amb el museu o les arts, i en tots estos anys, mai vaig saber de qui era fill, mai ho va dir.»

 

Segons Héctor Alegre Cremades, comissari de l'exposició i fill de l'artista: «Per a mi i per a la meua família era important que qui s'ha preocupat per mon pare —va obtindre una Beca artística de la Diputació en 1966 per a anar a Roma— albergue ara la seua obra».

 

La Diputació de València també va ser la primera institució a publicar una monografia pòstuma a Antonio Alegre Cremades.

 

30 peces mai vistes a València

 

«Alegre Cremades. Mons desconeguts. 70's» mostra una trentena de peces (dibuixos al llapis, olis, litografies i escultures) d'Alegre Cremades mai vistes a València.

 

Estes sèries reflectixen l'Espanya tardofranquista dels anys 70 i el món interior d'Antonio Alegre Cremades, una època de canvis socials en què el pas de la dictadura a la democràcia, destapa consciències i cossos.

 

En estes obres, fetes en el seu estudi del barri de Sarrià a Barcelona, l'artista reflexiona sobre els contrastos d'un món en transició.

 

L'home i la màquina

 

Encara que en aquells anys exercia com a professor de Belles Arts, la seua formació com a enginyer industrial el fa ser testimoni dels canvis tecnològics del país i bolcà la connexió de l'home i la màquina en les seues obres.

 

Alegre Cremades conta a través dels seus dibuixos la realitat, la situació social de l'època, aquella que observa en primera persona; però és en la col·lecció d'olis —exposats en «Mons desconeguts. 70's»— on denuncia la necessitat fer-se conscient de ser una peça d'eixe sistema, una màquina més, per a iniciar el camí cap a la llibertat.