La diputada de Cultura de la Diputació de València, Maria Jesús Puchalt, ha lliurat als escriptors guardonats amb el premi València 2012 de la Institució Alfons el Magnànim, Julia Conejo (Peces transparentes), Enric Sòria (guanyador del poemari en valencià Arqueologia) i Torres Vitolas (Albatros), els premis dotats amb 15.000 euros els de poesia i 30.000 euros el de prosa.

 

Puchalt ha felicitat els escriptors «perquè des de hui s'incorporen al prestigiós elenc dels premis València, els guardons literaris de la Diputació de València instituïts fa més de 60 anys».

 

Segons ha manifestat la diputada de Cultura, «la Diputació de València fa un gran esforç per continuar convocant anualment estos premis perquè la nostra aposta per la cultura és constant». A més, els premis València compten amb una trajectòria que ha dut el seu prestigi fora de les nostres fronteres» —ha afegit la diputada.

 

«El nombre d'obres presentades esta any ha fet necessària la coŀlaboració d'un prejurat que facilitara la selecció al jurat, cosa que és mostra de la reputació i l'objectiu que és per a molts escriptors alçar-se amb esta menció» —ha asseverat Puchalt.

 

Els autors, acompanyats per la diputada de Cultura, Maria Jesús Puchalt, i pel director de la IAM, Ricard Bellveser, han destacat el privilegi de la distinció i «encara que haja passat un mes des que ens telefonaren, encara estic sorpresa» —segons manifestava Júlia Conejo.

 

José Luis Torres Vitolas

En la noveŀla guanyadora del València 2012, Albatros, com a Torres Vitolas (Perú, 1971).

 

Escriptor i editor, viu a Madrid des de l'any 2004. Estudià Enginyeria Industrial i un Màster en Literatura Hispanoamericana, tot i que decidí dedicar-se a escriure coŀlaborant amb diverses revistes literàries amb contes i còmics.

 

Sobre el títol guanyador del premi de la Diputació de València, Torres Vitolas comenta que «he dedicat quatre anys a este llibre. Partia de situacions reals que havia de documentar i havia d’afegir una part d'imaginació literària que s'unira a la consistència de l'argument».

 

Torres Vitolas se centra en Albatros en la situació de la transició al Perú els anys en què Fujimori «començà a fer retallades per la crisi del Perú», i —segons l'autor— això li recorda que «les crisis com la que es viu ara són cícliques i cal tindre-ho present».

 

Julia Conejo

Julia Conejo ha sigut distingida amb el València 2012 en la modalitat de poesia en castellà per la seua obra Peces transparentes.

 

«El llibre té molt a vore amb els primers poemes per a què em va servir d'inspiració un aquari de Londres on hi havia uns peixos transparents que em van encantar i que són com eixes persones que no es fan notar però que tenen el seu paper, la seua sensibilitat, etc.» —explica l'autora.

Natural de Lleó, Conejo és professora de literatura en un institut d'ESO lleonés i, als seus alumnes, intenta «transmetre'ls el valor de la literatura, encara que ara els valors van per uns altres camins».

 

Per a Julia Conejo, que el jurat haja destacat tant o més altres característiques la intensitat dels seus poemes «és un elogi», perquè «quan escric, és això el que intente fer arribar al lector».

 

Enric Sòria

«Em vaig presentar als premis Alfons el Magnànim València de literatura perquè considere que són uns premis importants i molt ben reconeguts. Bromera és una empresa coneguda i m'enorgullix que siga allí on s'edite l'obra» ha declarat Enric Sòria, nascut a Oliva.

 

Respecte a l'obra amb què s'ha alçat amb el premi València 2012 Sòria comenta que «vaig escriure Arqueologia intentant fer una obra de la millor manera possible i vaig estar relativament confiat que finalment agradarà als lectors».

 

Així mateix, Enric Sòria ha declarat que «La Diputació de València té un gran compromís amb la cultura i això és una cosa molt important. D'una altra banda, la poesia, un dels gèneres més minoritaris, però no menys importants, necessita un poc d'ajuda i suport per part de les institucions.M'alegra que la Diputació continue complint amb la funció d'ajudar en els aspectes més minoritaris però més valuosos de la nostra cultura».

 

Nous horitzons per a la IAM

El director de la Institució Alfons El Magnànim, Ricard Bellveser ha dit que «són nous temps, amb nous models, noves tecnologies, nous horitzons en què tot cap, i amb els que la institució es compromet, com es compromet a ser un fòrum on els valencians amants de l'estudi, la investigació, la creació i la curiositat sobre temes propis, troben acomodament».

 

Finalment, Bellveser ha anunciat que «iniciem un llarg camí de la mà de les noves tecnologies de l'edició, amb publicacions per a tauletes i per a telèfons mòbils, amb edicions específiques per a internet i l'opció de rellegir o consultar de forma electrònica el nostre fons històric, sense per això abandonar en cap moment el seu elevat nivell de rigor, de sintonia amb el món universitari i la seua vocació estudiosa».