La diputada de Cultura, Ma Jesús Puchalt, ha presentat als mitjans de comunicació este matí l'exposició «Arriben bandes. Els societats musicals valencianes» organitzada pel Museu Valencià d'Etnologia.

 

Junt amb la diputada, han assistit el director del museu, Joan Seguí i els comissaris de la mostra, Raquel Ferrero i José María Candela, ambdós conservadors del Museu Valencià d'Etnologia.

 

Segons la diputada de Cultura, «La Diputació de València sempre ha estat vinculada a les societats musicals a través de programes com Retrobem la Nostra Música —que enguany celebra la 33 edició—  i plasmar des del Museu d'Etnologia una visió d'estes entitats, a les quals estan lligades tantes famílies, és un homenatge per a totes estos músics que de manera desinteressada són la màxima expressió cultural en moltes localitats».

 

«L'exposició està feta d'una manera exquisida, les persones que vinguen a visitar-la es van a trobar amb una cosa totalment diferent i molt particular que ningú espera que s'haja tractat d'esta manera» ha comentat Puchalt.

 

El director del museu s'ha mostrat molt satisfet amb l'exposició que arranca hui per «la creativitat que es desprén d’ella i que ha estat present des del començament del muntatge de la mostra».

 

A més, «la quantitat de societats musicals federades, el nombre d'educands, de músics, de seus socials i els llocs de treball que genera de manera directa i indirecta feien necessària una mostra antropològica que projectara la importància d'este sector tan rellevant en la vida social i cultural valenciana», ha afegit Joan Seguí.

 

Raquel Ferrero, comissària de la mostra, ha explicat com va ser el començament del seu treball d'investigació amb les bandes de música. «Començar veient un assaig, l'esforç que li dediquen, ens va donar la clau per al punt de partida de la composició de l'exposició».

 

«Entrar en el món de les bandes és entrar en un món que no t'esperes i que et captiva per complet. Les relacions familiars que es donen dins de les societats musicals són molt especials i pertànyer a una banda és tindre una il·lusió desinteressada», ha comentat la comissària.

 

«Arriben bandes. Els societats musicals valencianes» està produïda pel Museu Valencià d'Etnologia, en col·laboració amb l'Institut Valencià de la Música, la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, la Unión Musical Española, el Consolat de Mar, Honsuy, FIDES i Reparación de instrumentos musicales Martínez. En la producció han participat, així mateix, nombroses societats musicals de la Comunitat Valenciana i persones i entitats relacionades amb el món de les bandes de música.

 

Les societats musicals per temps

L'exposició està estructurada en cinc àmbits.

1) L'assaig. Moment especialment íntim per a una banda. En ell es mostren les dificultats i l'esforç necessari per a arribar a ser músic. Atributs com la disciplina, l'esforç, la cooperació, la passió, la companyia, la perseverança... etc. També aprofundim en la dificultat que suposa descodificar el llenguatge musical i en els anys de formació i de pràctica necessaris per a aconseguir-ho.

2) La seu social. En este apartat exposem l'estructura organitzativa d'una societat musical: socis, educands, músics, mestres i directors conformen el teixit humà. Tots ells es reunixen en la seu en diferents hores i dies considerant-la, a vegades, com una segona llar, que la convertix en un espai de socialització de primer orde. Ací s'exhibixen la vida de la societat, amb fotografies, estendards, trofeus i mencions que formen part del patrimoni material i simbòlic que genera identitat per a cada una de les bandes.

3) Carrer i festa. Festa i música són dos fenòmens inseparables. Esta sala ens submergix directament en l'espai públic. No hi ha festa valenciana on no aparega en algun moment determinat una banda de música. I les manifestacions festives són moltes, i diverses: processons, moros i cristians, falles, fogueres, magdalena, fires, festes patronals... Però no sols a actes festius es dediquen les bandes. Activitats més institucionals com per exemple certàmens, concursos, festivals, trobades, etc, també formen de la quotidianitat de les societats musicals.

4) Auditori. Les bandes tenen un repertori musical que va molt més enllà de les manifestacions festives. En este àmbit hem volgut evidenciar un conjunt d'obres exquisides i oferir-li la possibilitat de gaudir d'aquelles peces compostes i executades per músics valencians. També es mostra la qualitat de molts músics que, sorgits des de les bandes, s'han convertit en professionals que treballen en  formacions musicals de reconegut prestigi d'Espanya i de l'estranger.

 

5) L'instrument com a joia. Sense instrument no hi ha música. Músic i instrument formen un conjunt simbiòtic que ha d'estar en harmonia. En esta sala s'ha volgut tractar part d'estes peces que formen els instruments com sí d'una joia es tractara. Així ho considerem. La tècnica que fa falta per a fer-los sonar, la posició dels llavis i de les mans ha de ser la correcta perquè este sone de forma arredonida. Al temps, cada instrument té uns atributs que el fan particular i diferent de la resta.

Finalment l'exposició invita els visitants a imaginar que són músics, encara que només siga per uns instants. Tanquem la sala amb uns quants instruments col·locats perquè les persones que vulguen puguen tocar, provar, sospesar i experimentar amb un instrument determinat.