La diputada de Cultura, Maria Jesús Puchalt, ha presentat este matí, junt amb S.A.R. Wijdan Bint-Fawaz Al-Haiximí de Jordània, les dos exposicions que obrin la temporada del MuVIM.

 

Puchalt ha donat la benvinguda a la princesa i presidenta de la Royal Society of Fine Arts agraint-li la seua coŀlaboració per a dur l'exposició, que a més s'ubica en la zona d'una antiga torre àrab de la València musulmana.

 

La lletra escrita i impresa ha sigut un exemple d'art en nombrosos còdexs, llibres, documents, etc. Els caŀligrames també han estat presents per a incrementar la força estètica dels escrits.

 

Puchalt ha subratllat que «acollim esta exposició per la seua aportació a la cultura i també al món àrab».

 

Per la seua banda, S.A.R. Wijdan Bint-Fawaz Al-Haiximí de Jordània s'ha mostrat molt contenta d'estar una altra vegada a València, on ja va exposar una mostra sobre dones artistes del món àrab i ha dit que espera que «la pròxima exposició siga de València a Jordània».

 

El director del MuVIM, Joan Gregori, ha comentat que la caŀligrafia i la tipografia són mostres d'un món globalitzat que permet veure com s'han projectat els països i la seua cultura.

 

Gregori ha explicat que les dos exposicions que alberguen les sales del MuViM donen una visió de com s'ha exportat, des de la impremta de Bellver a Xàtiva, la tipografia en si mateixa i les seues obres com a escriptor, editor i impressor, i d'una altra banda, com arriben fins a nosaltres les mostres artístiques del món àrab i de les obres premiades per la Type Directors Club de Nova York, que té la tipografia com a element protagonista.

 

 

«Reflexions del cel, meditació de la terra»

 

«Reflexions del cel, meditació de la terra» és una mostra composta per fons de caŀligrafia àrab contemporània pertanyents a la Galeria Nacional de Jordània.

 

El comissari d'esta exposició, Khàlid Khrais, ha explicat que la caŀligrafia és molt important en el món àrab, que es desenvolupà des del principi de l'Islam i s’aplicà en totes les arts.

 

Segons ha expressat Khrais, els artistes estudiaren a Occident i, quan varen tornar als seus països, varen començar a treballar en l'escola de lletres, que ha marcat la ceràmica, l'escultura, la pintura, el gravat i l'art contemporani.

 

La impremta de Blai Bellver

 

«La tipografia del segle XIX en la impremta de Blai Bellver. Xàtiva» és, segons el seu comissari, Toni Martínez, una mostra del fet que un home d'una ciutat com Xàtiva va ser capaç d'avançar-se als temps amb les tipografies.

 

En una època en què hi havia gran controvèrsia per la importància i l'ensenyança de la caŀligrafia, Bellver va anar més enllà apostant pels quaderns d'escriptura i desenvolupant la seua labor polifacètica d'escriptor, editor i impressor.

 

Així mateix, Martínez ha comentat que es féu una tabula rasa amb la tipografia, que actualment la gent no sap quina ha de triar per als seus escrits i que és un tema present a estudiar.

  

L'aportació de Wijdan Bint-Fawaz

 

La princesa jordana és presidenta de la Royal Society of Fine Arts, artista practicant, historiadora d'art, comissària d'exposicions, acadèmica i exdiplomàtica.

 

Va obtindre el seu doctorat en Història de l'Art Islàmic en la Universitat de Londres (1993) i va fundar el Higher Institute of Islamic Art and Architecture a la Universitat Al-Albayt (1994) i la Facultat d'Art i Disseny dins de la Universitat de Jordània (2001). Des del 1979 ha estat experimentant amb l'ús de la caŀligrafia àrab com a element gràfic de les seues composicions.

 

En l'exposició es mostra una obra pictòrica de Wijdan (I am you), que és un modisme entre sufís que expressa la relació entre l'amant i l'amat, ja siga una altra persona o la Divinitat. D'unaaltra banda, la peça Love (paraula que homenatja la pintura) es representa en la caŀligrafia àrab executada amb vidre de Murano.