El guanyador del Premi Alfons el Magnànim de poesia en valencià 2012, Enric Sòria, satisfet pel guardó, considera de vital importància la funció dels premis per a la literatura actual.

–¿Per què es va presentar als premis Alfons el Magnànim?

–Em vaig presentar als premis Alfons el Magnànim València de Literatura perquè considere que són uns premis importants i molt ben reconeguts. Bromera, l’editorial que edita els llibres, és una coneguda empresa i m’enorgullix que siga allí on s’edite l’obra. El prestigi del premi era una bona opció i valia la pena presentar-s’hi. Estic molt satisfet per haver-lo rebut, perquè un es presenta a un premi amb il·lusió i esperança, però mai se sap si seràs el guanyador.

–¿Com valora els premis d’àmbit valencià i nacional?

–Els premis tenen una funció molt necessària per a la poesia, perquè en l’època en què estem, ha de tindre’s en compte aquells guardons que garantisquen la publicació, perquè moltes vegades són l’única eixida per a poder publicar.

–¿Esperava el premi?

–Vaig escriure Arqueologia intentant fer una obra de la millor manera possible i vaig estar relativament confiat que finalment agradara als lectors.

–¿Quina opinió li mereix el paper de la Diputació en estos premis?

–La Diputació de València té un gran compromís amb la cultura i això és una cosa molt important. D’altra banda, la poesia, un dels gèneres més minoritaris, però no menys importants, necessita un poc d’ajuda i suport per part de les institucions. M’alegra que la Diputació continue complint amb la funció d’ajudar en els aspectes més minoritaris però més valuosos de la nostra cultura.

–¿Qui el va influir en el món de la poesia?

–Tinc molts autors a qui considere la meua inspiració. Vicent Andrés Estellés, Ausiàs March, Quevedo o inclús la poesia oriental són influències que em van marcar a l’hora de compondre fa molts anys. Des d’abans de l’adolescència vaig saber amb certesa que volia ser escriptor, però no tenia clar en quin gènere m’agradaria estar. La poesia, simplement, va vindre a mi i vaig començar a escriure. Cosa que vull continuar fent.