Els treballs duts a terme per l’equip d’arqueòlegs de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València en el poblat iberoromà de la Carència de Turís han finalitzat esta setmana amb la troballa d’importants restes ceràmiques, que confirmen la datació dels conjunts de muralles i torres defensives i que situen el poblat en plena guerra sertoriana, en el segle I aC.

 

Va ser precisament en esta mateixa època, l’any 75 aC, quan València, fidel al general Sertori, va ser destruïda a les mans de l’exèrcit de Pompeu.

 

«Encara que desconeixem en quin ban es va posicionar la Carència, sí que podem confirmar que la construcció de la tercera muralla, en la qual s’han detectat les restes ceràmiques que ens han donat la datació, pretenia defendre el poblat durant este període bèl·lic tan decisiu a València», explica la directora d’excavació i arqueòloga de la Diputació, Rosa Albiach.

 

La ceràmica trobada és «importada, coneguda com a itàlica campanià beoide, i ens ha donat la cronologia de construcció de la tercera muralla del poblat entorn del segle I aC».

 

 La diputada de Cultura de la Diputació de València, María Jesús Puchalt, ha felicitat l’equip d’arqueòlegs, que ha comptat amb la participació de díhuit universitaris, per la important campanya d’enguany que s’ha dut a terme durant dos setmanes.

 

Cinc excavacions de la Diputació

 Les cinc excavacions de l’actual campanya d’estiu del Servici d’Investigació Prehistòrica de la Diputació, centrades a l’ Altet de Palau, la Carència, la Lloma de Betxí, Cova del Bolomor i la Bastida de les Alcusses «seguixen les línies d’investigació i els períodes arqueològics d’anys precedents i n’amplien el quadre cronològic des del Paleolític Inferior fins a l’època baixmedieval», ha recordat la diputada de Cultura.

 

L’equip de la Carència ha comptat enguany amb la participació d’un doctorand neozelandés, Ben Naylor, que prepara la seua tesi sobre els ibers a l’època republicana en la universitat escocesa de Saint Andrews. «M’interessava molt participar en esta excavació perquè la metodologia que empra el SIP de la Diputació és la mateixa que hem seguit en la meua investigació».

 

 Recorregut guiat per les muralles

La Carència és un oppidum —o lloc fortificat indígena— de gran extensió, ubicat al terme municipal de Turís, que té una continuïtat d’ocupació des del Bronze Final, passant per les èpoques ibèrica, romana republicana i romana imperial, fins a arribar al el període islàmic i baixmedieval.

 

«L’extensió de la cronologia d’habitació fins a les dates baixmedievals —segles XIV i XV dC— han sigut constatades per restes ceràmiques trobades enguany per primera vegada», apunta Albiach.

 

Gràcies als treballs de la investigadora Milagro Gil-Mascarell, duts a terme els anys 1971 i 1972, es va datar la seqüència cronològica d’una part del jaciment, així com el tipus de construccions. En 2001 el SIP de la Diputació va reprendre els treballs arqueològics amb la pretensió de consolidar el jaciment i ratificar la seua evolució cronològica i urbanística, així com també fer una valoració del territori.

 

Per a contribuir a la difusió i divulgació del jaciment, declarat BIC en 2008, es va preparar un Itinerari Arqueològic per les muralles, amb l’ajuda de la Conselleria de Cultura i Esports i l’Ajuntament de Turís, i es van col·locar sis cartells informatius que conduïxen els visitants a endinsar-se per un recorregut que conta la seua llarga història dins de les seues tres muralles.