El Centre Cultural la Beneficència exhibix l’exposició «Faixa roja, faixa blava. La pilota valenciana» produïda pel Museu Valencià d’Etnologia amb la col·laboració del Museu de la Pilota de Genovés «amb clara vocació itinerant i amb l’objectiu de reunir totes les particularitats esportives, culturals i etnogràfiques del nostre esport autòcton més emblemàtic», va destacar en la seua presentació la diputada de Cultura de la Diputació de València, María Jesús Puchalt.

 

L’exposició, comissariada pel director del Museu de la Pilota de Genovés, David Sarasol, estarà instal·lada al Centre Cultural la Beneficència fins al març del 2014. Després de la seua exhibició a València recorrerà aquells municipis que sol·liciten la mostra a través del Museu Valencià d’Etnolgia de la Diputació de València.

 

El material exposat consta de panells informatius, una reproducció d’una escultura de Manuel Boix, maquetes d’espais de joc, cartelleria, documents històrics, diversos tipus de pilotes i utillatge així com diversos audiovisuals.

 

Puntals

 

A l’exposició s’explica les característiques de cada un dels quatre tipus de pilota existents en l’actualitat —vaqueta, badana, galotxeta i tec— i s’indiquen les modalitats de joc en què s’utilitzen.

 

Entre els objectes més interessants de l’exhibició, destaca el material del taller del piloter (artesà constructor de pilotes) Baixauli de Catarroja, un dels més imporantes en l’elaboració de Puntals de vaqueta.

 

Protecció

 

Protegir les mans és imprescindible per als jugadors. Més d’una hora abans d’iniciar-se la partida els jugadors es tanquen en el vestuari i comencen a elaborar les proteccions, habitualment utilitzant planxes metàl·liques, cartes de baralla i esparadrap. Totes estes peces apareixen reflectides en la mostra.

 

Les modalitats

 

Perquè el públic puga entendre millor les més de 18 modalitats de joc, la mostra incorpora un interactiu on s’expliquen, en recreació virtual, una síntesi dels diferents colps (bons i roïns) en tres espais de joc: el trinquet, el carrer i el frontó, visualitzant posteriorment imatges reals de partides.

 

La indumentària

 

La indumentària dels jugadors és un dels grans apartats de l’exposició, reflectida en quatre maniquins que mostren l’evolució de les peces de roba.

 

Les peces més destacades són els pantalons llargs o curts (segons la modalitat de joc) i una camiseta de cotó de color blanc, una faixa i espardenyes d’espart; en origen la faixa era negra i, més tard, va canviar per a incorporar el roig i el blau, indicatiu de la categoria del jugador i que, a més, ajudava els espectadors a distingir-los: el roig indica una major categoria que el blau, encara que hi ha algunes excepcions al respecte.

 

Els espais del joc

 

Tradicionalment han sigut els carrers de moltes de les poblacions valencianes, els espais on es jugava a la pilota, en concret a Llargues, al Raspall i la Galotxa, mentre que si s’optava per modalitats en les quals feia falta rebot, és a dir, les que necessiten una paret, se’n buscava qualsevol més o menys llisa i amb pocs elements que pogueren distorsionar el rebot de la pilota, com ara finestres, portes o decoracions sense relleu. Així, van ser els murs laterals o últims de moltes esglésies els més idonis per a la seua pràctica. De fet, encara podem veure en alguns pobles la famosa frase «Prohibit jugar a pilota» pintada en estes parets.

 

Els trinquets i els frontons són els espais de joc construïts específicament per a jugar a la pilota. L’exposició disposa de tres maquetes: trinquet, carrer i frontó, on el visitant podrà observar, a escala, com són els diferents espais de joc.

 

Els personatges de la partida

 

Un apartat important de l’exposició explica la funció dels personatges que intervenen en una partida de pilota. Excepte els jugadors, que òbviament són els protagonistes principals, hi ha una sèrie de persones que tenen un paper fonamental per al bon funcionament de la partida: el trinqueter, propietari o gestor del trinquet; el marxador, que porta el compte de la partida i canta el resultat, a més de ser depositari de les apostes; i l’home bo, persona que ha de decidir sobre les situacions dubtoses al llarg de la partida; i, finalment, el públic, que es caracteritza per tindre una participació molt activa.

 

Altres realitats de la pilota valenciana

 

S’aborda el tema de la dona com a jugadora. La dona ha tingut una presència quasi testimonial en el món de la pilota. Encara que hi havia dones que jugaven a la pilota en la societat tradicional i se sap de l’organització de partides femenines en alguns trinquets de València des del final del segle xix.

 

La incorporació de la dona ve afavorida per la introducció d’este esport en el sistema educatiu oficial i la creació de les escoles municipals en moltes localitats valencianes.

 

També s’ha volgut ressaltar la integració social a través de l’esport de la pilota, com és l’organització de campionats per a persones en cadira de rodes o per a persones amb malalties mentals.