El Museu Taurí restaura la torera d'El Toreador

El Museu Taurí de la Diputació de València ha restaurat la torera i jupetí del torero Rafael Pérez de Guzmán El Toreador (1803-1838) després de dos anys de treball de neteja i reintegració de teixits.

El procés s'ha dut a terme en els tallers de l'IVACOR (Institut Valencià de Conservació), organisme amb què el Taurí manté una estreta vinculació per a la conservació i tractament dels seus fons.

El conjunt de Guzmán, que es conserva des del segle XIX, va ser presentat en l'exposició de Paco Delgado “El trage de llums. La segona pell del torero”, que el museu de la Diputació va mostrar durant el passat mes de març en el MuVIM.

Pérez de Guzmán, cordovés de família aristòcrata, es va apartar de la seua carrera militar per a dedicar-se al toreig, una cosa poc comú en la seua època.

Fou un dels torejadors més destacats del seu temps. Dit 'El Toreador' i 'El Bueno' va obtindre grans èxits en importants places com Madrid, Barcelona o Aranjuez. Va morir als 36 anys després de ser assaltat per uns bandolers quan anava de camí a una correguda a la capital.

El trage restaurat, de color rosa pal i amb detalls decoratius de passamaneria daurada, vestia l'espasa en les corregudes camperoles, quan encara no s'havien instaurat les directrius d'indumentària taurina del segle XX, per la qual cosa els trages eren més còmodes i menys pesats que els actuals trages de llums.

Les peces restaurades d'El Toreador s'ubicaran en un futur en l'exposició permanent del Museu Taurí, ubicat en el Passatge Doctor Serra de València.

 

Procés de restauració

L'IvVACOR ha sigut l'encarregat de realitzar la restauració de la torera i el jupetí d‘El toreador, ambdues peces donades al Museu Taurí per un col·leccionista privat.

Mercé Fernández, restauradora de l'IVACOR, ha treballat en la recuperació de les peces durant els anys 2012 i 2013.

“L'estat de conservació del conjunt era molt deficient ja que es trobava emmarcat i subjecte amb claus i agulles de cap en una taula, la qual cosa va provocar importants perforacions i taques d'òxid”, segons ha explicat la restauradora.

En l'IVACOR es realitza un procés d'estudi de cada peça que entra en els seus tallers per a restaurar detallant mesures, teixits i parts deteriorades per a fer un informe tècnic del procés necessari per a  condicionar les peces.

En estes peces en concret, com en tota la indumentària taurina, es deixen les marques històriques que li donen a la peça el seu sentit i record que la va marcar, bé siguen les empremtes d'una cornada, del deteriorament per les característiques de la confecció de l'època, etc.

A més, ha contat Mercè Fernández que en l'interior de les peces va haver-hi un atac biològic d'insectes que van deixar una gran quantitat d'excrements de grandària molt xicoteta que va afectar gran part del teixit, que va fer més costós el treball de recuperació de la base del mateix.

Conforme han explicat fonts de l'IVACOR, la torera i el jupetí van ser sotmesos a un tractament d'anòxia amb nitrogen per a eliminar la possible activitat biològica que poguera continuar danyant les peces.

Després de la neteja exhaustiva de totes les parts que conformen la torera i el jupetí es va treballar en la reintegració de teixit en les zones perforades o greument afectades pel temps. Per a això, es va emprar seda tintada del color més pròxim al rosa original per a omplir les zones danyades.

La indumentària d'El Toreador ja forma part dels més de 3.000 fons que posseïx el Museu Taurí de València.