L'Ajuntament de Moncada restaurarà l'antiga Fàbrica de la Seda amb una subvenció de 55.000 euros que li atorga la Diputació de València.

 

L'objectiu de la reforma és «habilitar l'estructura i la coberta de l'immoble», comenta María Crespo, arquitecta de l'Ajuntament de Moncada. «El principal objectiu és que en l'immoble no entre aigua», continua, ja que la filtració d'aigua en l'edifici és el principal motiu de degradació de l'interior.

 

La Fàbricade la Seda, fins ara propietat de l'empresa Hermanos Garín, va ser comprada per l'ajuntament de la localitat a través d'una permuta a fi d'habilitar-la com a futur museu després de la rehabilitació.

 

Arquitectònicament, l'edifici està dividit en tres parts: una secció de telers, una altra de telers amb llançadora i una altra de pinçà. La fàbrica ocupa un solar irregular i la planta té forma de T. A més, la coberta està composta per una estructura senzilla de bigues de fusta que suporten l'entaulat ceràmic sobre el qual s'assenta la teulada, que és de teula àrab.

 

En l'empresa es distingien dues parts, la industrial i l'artesanal. Actualment, la producció artesanal continua en marxa, gràcies a la labor de dos operaris que continuen confeccionant, encara que a nivell molt reduït, sense cap tipus de mecanització. «Només es produïxen vint centímetres de seda al dia», assegura Crespo.

 

 

Tradició sedera des del segle XVIII

 

En la localitat de Moncada, abans d'instal·lar-se la fàbrica de la família Garín, ja existia una tradició sedera, tal com descriuen els naturalistes i historiadors dels segles XVIII i XIX.

 

Antoni Josep Cavanilles en les seues Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura y frutos del Reyno de Valencia, de 1795, assevera que la morera formava part del paisatge del poble de Moncada. D'altra banda, Pascual Madoz assegura en el seu Diccionario geográfico, estadístico y histórico de España y sus posesiones de ultramarque la Moncada de mitjan segle XIX continuava sent un poble agrícola però en el qual ja existia una indústria manufacturera de la seda.«El comercio se ve reducido a la exportación de seda y otros frutos sobrantes en Valencia, de la que importan varios artículos que necesitan», apunta Madoz en el diccionari.

 

La fàbrica de què parla Madoz era coneguda popularment com «la Fàbrica del Capell», que posteriors ampliacions i reduccions han donat lloc als actuals telers de Garín.

 

Va arribar a la seua màxima esplendor cap a la fi del segle XIX quan la Fàbrica del Capell va ser comprada per l'empresa francesa Lombard Frères que es dedicava a l'adquisició de seda aldúcar que aprofita per a confeccionar teixits de baixa qualitat. Posteriorment, l'any 1926, la van vendre a la família Garín, encara que no van traslladar el taller fins a 1931, quan va passar a convertir-se en la fàbrica de telers manuals més famosa de València per l'elaboració de brocats i espolins.

 

La consolidació de la indústria de la seda en la localitat de Moncada es va veure afavorida per l'existència d'una base artesanal important que alternava la cria del cuc de seda amb les explotacions agrícoles.

 

A més, l'arribada a Espanya dels Borbó va provocar un increment en l'ús de la seda de qualitat, tant en indumentària com en decoració d'interiors.

 

Al llarg del segle XIX, catedrals, convents i les esglésies més importants van fer nombrosos encàrrecs a la fàbrica Hijos de Mariano Garín. Actualment, poden trobar-se peces elaborades per esta prestigiosa casa en els museus catedralicis i conventuals de tot Espanya, i destaquen peces d'esta procedència que es conserven en alguns llocs com el Reial Col·legi del Patriarca de València o la catedral de Sevilla.