Més de vint mil persones han visitat en el Centre Cultural la Beneficència «Vila Cornelius. La vida rural en època romana», l’exposició produïda pel Museu de Prehistòria de València que exhibix la fastuosa finca rústica del patrici xativí Publio Cornelio Juniano, descoberta fortuïtament el 2003 a l’Ènova durant les obres del traçat de l’AU Madrid-València.

 

La mostra, inaugurada a finalde novembre de l’any passat, serà clausurada demà diumenge. Segons va destacar la diputada de Cultura de la Diputació de València, María Jesús Puchalt, «Vila Cornelius és un dels majors assentaments rurals d’època romana excavats fins al moment que ha pres vida en la Beneficència després de romandre ocult durant dos mil anys».

 

Segons Puchalt, l’exposició ha proporcionat una ocasió «única per a admirar joies arquitectòniques i artístiques mil·lenàries, com els mosaics policroms i l’impressionant paviment de marbre de Buixcarró, restaurats pel Museu de Prehistòria».

 

Excavació exemplar

 

Els treballs arqueològics —qualificats per la directora del Museu de Prehistòria, Helena Bonet, d’exemplars— es van desenvolupar amb la col·laboració d’Adif, la Generalitat Valenciana i la Diputació de València i van posar al descobert una superfície de tres mil metres quadrats corresponent a una vila rústica d’època romana, amb una zona d’habitatge o pars Urbana i una àrea artesanal i de magatzematge o pars Rústica, dedicada al processament del lli, propietat de l’aristòcrata i patrici xativí Publio Cornelio Juniano (Publius Cornelius Iuniani).

 

Tal com va explicar Rosa Albiach, comissària de la mostra junt amb Aquilino Gallego i Elisa García-Prósper «no és habitual identificar els propietaris de les troballes arqueològiques però, en este cas excepcional, les troballes epigràfiques funeràries i votives no presenten cap dubte i evidencien que Publio Cornelio, a més d’amo de la vila, va ser un personatge ric —la luxosa ornamentació de marbre, mosaics i frescos així ho testifica— i ben relacionat, procedent de les gens més influents de l’aristocràcia local de Saetabis —Xàtiva—, els Cornelii i els Iunii».

 

L’apreciat lli de Saetabis

 

A més a més, Albiach també argüix que la finca, dedicada al treball del lli —com van poder corroborar per les restes trobades en una gran bassa de processament—, «reforça els textos clàssics que ja parlaven de les bondats del lli de Saetabis, un tèxtil tan apreciat que abastia un terç de tot el lli d’Europa i era considerat com el segon de més qualitat de l’Imperi Romà, només superat per l’egipci».