El dimarts 21 de desembre va morir Rosalía Sender Begué, aragonesa de naixement i valenciana d'adopció, que va fer de la seua vida un exercici constant i coherent de lluita per les llibertats i els drets socials. Des del MuVIM, museu de la Diputació de València, s'ha volgut realitzar un reconeixement a aqueixa dona que va dedicar la seua vida a la solidaritat, la defensa de la democràcia i l'educació a través de l'art.

Rosalía va eixir d'España amb la seua família en 1939, a l'edat de cinc anys, per a viure l'exili a França. Filla de militants anarquistes, va participar en la JSU (Joventut Socialista Unificada) i poc després, en 1951, va ingressar al PCE (Partit Comunista d'España), en el qual romandria fins a 1986. En l'exili, la militància li va permetre conéixer de prop la situació dels treballadors espanyols refugiats a França i la lluita per la democràcia que es duia a terme dins i fora de les fronteres espanyoles.

A París va estudiar Ciències Empresarials i va treballar durant més d'una dècada sense deixar de costat la seua activitat politicosocial. En 1967 va prendre la difícil decisió ‒recordem que Franco encara vivia‒ de tornar a España amb el seu marit i els seus fills, establint-se a València. Ací va prosseguir la seua marxa com a dona lluitadora i compromesa. Va organitzar la secció valenciana del MDM (Moviment Democràtic de Dones) i dins del PCE, va anar implicant-se cada vegada més en l'activitat artística amb l'edició de cartells i carpetes d'obra gràfica d'artistes col·laboradors. Va estar al capdavant de la Comissió de Serigrafies del partit i al Taller Ibero Suiza va treballar amb Josep Renau, Antonio Saura, l'Equip Crònica i Juan Genovés, entre molts altres. 

Este interés per l'art i este treball tan pròxim amb els artistes plàstics va desembocar, en 1982, en la creació de la societat Promocions Culturals del País Valencià, formada pel mateix equip de la Comissió del PCE. Des d'este nou marc cultural, Rosalía i els seus col·laboradors van preparar exposicions itinerants amb cicles de conferències pels municipis, alhora que mantenien l'edició de carpetes d'obra gràfica per a subscriptors.

El seu major projecte va ser l'exposició ‘Plàstica valenciana contemporània’, presentada en 1986 amb la publicació homònima. Al poc temps, esta dona que ho havia fet tot “per a la lluita i per als altres”, com va escriure al seu llibre Nos quitaron la miel. Memorias de una luchadora antifranquista, va obrir la seua pròpia galeria d'art, Rosalía Sender, al carrer de la Mar. El suport dels clients i amics d'etapes anteriors, unit al dels artistes ‒molts dels quals havien sigut col·laboradors des dels temps de la clandestinitat‒, va ser fonamental per a la realització d'exposicions de qualitat i la consolidació del prestigi de la galeria.

El MuVIM li va dedicar un emotiu homenatge a Rosalía Sender en 2018, amb motiu de la donació d'obres de la seua col·lecció a la Diputació de València.