El vicepresident primer de la Diputació de València i diputat de Cooperació Municipal, Juan José Medina, ha defés hui el paper de les diputacions en la reestructuració del sector públic actual com «administracions posicionades per a assumir la gestió eficient dels servicis municipals, amb les majors garanties qualitatives i econòmiques».

«Són ens de servici administratiu que poden ajudar a fer que els ajuntaments gasten menys, prestar servicis a molts municipis que per si mateixosno poden oferir als ciutadans i arribar allí on no arriben altres administracions, generant economies d'escala i garantint prestacions de qualitat amb menor impacte econòmic i major eficiència, però sempre respectant l'autonomia local», ha explicat.

Medina ha participat en la taula redona organitzada per l'Associació per al Progrés de la Direcció(APD) a l'Hotel Westin de València, per a abordar els nous escenaris per a la prestació de servicis públics, que també ha comptat amb l'assistència del vicepresident tercer de la Diputació de Castelló, Miguel Barrachina, i el director general del Sector Públic Empresarial de la Generalitat Valenciana, Rafael Sánchez.

Segons el responsable provincial, «la racionalització del sector públic no és tasca fàcil, però és necessària i hem de fer tots un gran esforç perquè, és cert que no podem continuar funcionant com ho féiemfins ara, ja que la realitat ara és molt diferent i la funció de les diputacions en este escenari és molt important en defensa del municipalisme».

El vicepresident ha indicat que per a generar reducció de costos en la prestació de servicis municipals obligatoris es requerix una massa d'uns 20.000 habitants i que, a més, les institucions provincials garantixen els principis de solidaritat i d’equilibri intermunicipals.

«Les diputacions no són part del problema actual, sinó partde la solució. Són les administracions millor posicionades per tradició, experiència i marc legal, i les més capacitades per a la gestió i prestació comuna de les competències obligatòries dels municipis menors de 20.000 habitants, quan la prestació local no puga produir-se o no arribe als estàndards deguts», ha conclòs.