El Museu Valencià d’Etnologia continua el cicle d’Etnoxarrades amb una conferència de Marta Allué, doctora en Antropologia Social i Cultural de la Universitat Rovira i Virgili i màster de postgrau en Antropologia de la Medicina.

 

L'Etnoxarrada tindrà lloc demà, 4 d'octubre, a les 19 h a la Sala Alfons el Magnànim del Centre Cultural la Beneficència (c/ Corona, 36, València).

 

Marta Allué coŀlabora amb diverses institucions i universitats espanyoles i estrangeres en cursos i projectes relacionats amb els drets dels malalts, amb la discapacitat i amb el morir i la mort.

 

Marta Allué reflexionarà sobre «Acomiadar i recordar. Noves formules de culte funerari». La mort ha estat objecte d'interés de diferents disciplines al llarg del segle xx. La filosofia, la història i l’antropologia ―distants i amb majúscules―-, tenien coses a dir i models d'anàlisi i interpretacions per oferir que han restat molt immutables al llarg del temps, el temps de la negació de la mort.

 

A final del període, tan sols la psicologia havia obert les portes i s’havia preocupat pel morir i després pel dol. No ha estat fins a l'última dècada que unes altres disciplines han renovat l'interés, estimulades per l'aparició de fenòmens recents de resposta social i individual al dolor.

 

Els accidents i les catàstrofes, conegudes i més difoses; les morts conseqüència de la sida; la proliferació de tècniques de tractament dels cadàvers i la deslocalització del culte a la memòria, inauguren una nova època en què els nous símbols i formes d’acomiadament, revestits ara d'un caire molt més personalitzat i participatiu, animen nous abordatges sobre la mort des de l'etnografia, la geografia, la sociologia o la comunicació que afavorixen el tractament de l'univers de la mort des d'una perspectiva més pròxima i amb minúscules que no nega la mort.

 

Davant este nou panorama, els etnògrafs ens ocupem de detectar i mostrar, descriure i deixar constància del que la societat està fent ara mateix, fascinats davant de la creativitat costant i universalitzada, tant lluny ara d'aquella tasca de recuperació de costums i creences del segle passat.