L'Auditori Germanies de Manises va acollir ahir l'estrena del documental ‘Llum Mudèjar: l'art que il·lumina el món’ de David Segarra i Víctor Serna amb música original del maniser Efrén López. Esta producció, finançada per l'àrea de Cultura de la Diputació de València, fa un repàs de l'art mudèjar i especialment de la seua ceràmica al llarg del territori valencià.

 

A l'estrena van assistir el diputat de Cultura, Xavier Rius, l'alcalde de Manises, Jesús Borràs i el regidor de Cultura i Promoció de la Ceràmica, Xavier Morant, entre altres. El diputat de Cultura Xavier Rius va apuntar que "calia fer un reconeixement explícit a la gran influència de la cultura mudèjar sobre nosaltres. Molts dels elements culturals, patrimonials i del nostre paisatge són herència directa de l'intercanvi i la hibridació cultural que ací es produïa. Els autors han sabut arreplegar eixe esperit de manera deliciosa."

 

Segons paraules del regidor de Cultura Xavier Morant, "l'estrena d'este documental no podia fer-se en altre lloc que no fora Manises, Ciutat Creativa de la UNESCO des de fa un any i bressol de la ceràmica del reflex metàl·lic". En este sentit, Morant va afegir que "es tracta d'una producció de molta qualitat que recull la influència mudèjar a través de l'arquitectura i la ceràmica al País Valencià".

 

Una volta finalitzada la projecció, va ser el torn d'un col·loqui en el qual van intervenir el director David Segarra; Arturo Mora, ceramista de Manises; Bàrbara Bejarano, arabista de la Universitat d'Alacant, i Daniel Benito Goerlich, historiador de l'art de la Universitat d'Alacant.

 

Un cant a l'encreuament de cultures

 

‘Llum Mudèjar’ és un viatge de la mà d'artistes i historiadors per un territori valencià desconegut i extraordinari. En una època com la nostra, la llum de l'art i del coneixement és més necessària que mai. Es tracta d'un documental per a descobrir el llegat mudèjar valencià.

 

La ceràmica valenciana ocupa espais en museus i llibres d'història de l'art de tot el món. Només en el Metropolitan Museum de Nova York hi ha centenars de referències de ceràmica. Fenomen que es reprodueix en llibres sobre art islàmic.

 

La majoria són peces de ceràmica de reflex metàl·lic. Una tècnica d'origen àrab-andalusí, però realitzades en època de l'art gòtic en el Regne de València. Ja en el seu moment van ser admirades, i exportades, a tota Europa i el Mediterrani. Este estil va nàixer entre Pèrsia i l'Iraq, i des d'allà va arribar a Màlaga, on l'esqueix es plantaria i floriria en les terres de València. Però si la ceràmica mudèjar és reconeguda a tot el món, com és que sabem tan poc? Qui sap que va ser des de Xàtiva que es va introduir el paper vingut de la Xina a tota Europa? I encara més meravellós, com és possible que cinc-cents anys després encara es produïsquen ceràmiques mudèjars? I en l'arquitectura, quina influència ens ha deixat? Som hereus de pobles i cultures que han habitat estes terres: ibers, fenicis, grecs, romans, visigots, àrabs, amazics, jueus, musulmans i cristians. L'art mudèjar va fondre estes influències per a crear una de les més sublims, i universals, expressions culturals de la humanitat.