Pablo Llorens, professional de l'animació i guanyador de dos Goya, s'ha submergit en les sales de la planta baixa del MuVIM per a donar a conéixer les dues cares que el definixen com a artista: la del mercenari de la plastilina disposat a embarcar-se en qualsevol projecte que faça feliç els seus clients i la del xicot que viu intensament les seues pròpies creacions.

L'espai cultural de la Diputació de València acull la primera producció museogràfica dedicada a l'animació amb plastilina a Espanya i presenta les produccions dels valencians Javier Tostado, Sam i Pablo Llorens. Este últim ha fet inventari de tots els seus treballs per a mostrar les peces que han format part de la seua carrera professional, «des del meu primer curt quan era xicotet a Alacant fins a l'últim en 2012», explica.

Llorens ha comparat la creativitat de l'animació amb plastilina amb l'empleada tradicionalment pels artesans valencians en els seus treballs amb la ceràmica, el vimen…«Compartim amb els artesans de sempre la disciplina i l’especialització», ha comentat.

Per al valencià, l'experiència de participar en «Stop Motion Don't Stop» està sent «molt positiva», ja que «és la prova palpable que les peces d'animació són objectes tangibles i els agarrem, els modelem i lluitem amb ells per a traure'ls la vida que porten dins».

L'animador ha reconegut també que els professionals de l'animació «ens sentim molt frustrats perquè el públic pensa que els ninos es creen amb ordinadors, i que, d'alguna forma, els inserim per la disquetera perquè cobren vida».