18 de juny del 2012. Tot s’inicià cap a l'any 1993, quan s’aconseguí per al club, en aquell moment València CF, el primer títol de lliga. Des de llavors, el trofeu s'ha repetit en les urnes fins a enguany sense fallar-ne cap edició. Rafa Blanquer recorda que «foumolt, molt ajustat, crec que ens la jugàrem en els relleus. Després d'ací, l'equip ha anat consolidant-se, ja té un solatge important i la veritat és que en la majoria de les competicions no hem passat excessives dificultats».

 

Sobre eixa primera època, Blanquer fa una profunda reflexió sobre com ha portat tots estos anys: «en un principi pertanyíem al València CF, i, en desaparéixer les seccions esportives del club, vam estar deambulant dos o tres anys fins que, finalment, les institucions volgueren recolzar-nos i hui som el que donem gràcies a aquella iniciativa. Quan s'han aconseguit èxits tan importants, les penes s'obliden fàcilment.»

 

Rafael Blanquer es referix a la Diputació de València i a la Generalitat Valenciana: «Sense elles no existiríem, és a dir, amb la marca turística València Terra i Mar passegem el nom de la nostra terra per tot el món, la portem amb molt d'orgull en el nostre cor. I, dit açò, volem mostrar el nostre agraïment tant a la Diputació de València com a la Generalitat».

 

 Passat recent

 

El passat recent està marcat per la Copa d'Europa i la Lliga de Clubs. Les incidències d'última hora obligaren a variar la relació dels atletes que participarien en les dos competicions. Blanquer manifestava sobre això que «crec que hauríem estat molt prop de les russes en la Copa d'Europa de clubs. Havíem confeccionat un grup, en principi molt important, per a poder plantar-los cara, però les lesions, els embarassos i les incidències d'última hora ens feren canviar de plans i, per això, ens va saber a glòria el subcampionat d'Europa», i afegia que «València està situada en el mapa mundial i el seu centre d'alt rendiment és molt conegut pels atletes de tot el món. És un fet del qual ens sentim molt orgullosos: tindre estes magnífiques instal·lacions, immillorable clima, l'alimentació mediterrània i el tema tècnic... ens hem fet un lloc en el panorama mundial».

 

Una escola d'alt nivell i un planter inesgotable

 

En parlar de l'escola i del planter, es nota que és la seua debilitat. «Diuen que és el millor planter d'Europa. Són 658 alumnes els que hem tingut enguany i esperem que després dels jocs olímpics, que els vorà tot el món, els xiquets ens desborden». I va continuar: «estem molt satisfets de vore com hem aconseguit en esta última lliga ficar 14 atletes del planter en el primer equip. I vull destacar que tenim xiquetes de 14, 15 i 16 anys que estan a un nivell altíssim ara mateix i, de seguir així, les vorem fins i tot penjant-se alguna medalla olímpica».

 

Entre estes atletes destacades hi ha una, de 15 anys, que va fer un gran paper en el 4×400, de la qual Rafa Blanquer manifesta que «va ser impressionant vore com es batia, agafà el relleu amb una casta tremenda, amb molta qualitat, com si haguera estat tota la vida lluitant amb nosaltres”.

 

Quant al professorat de l'Escola, el que cuida del planter, el director esportiu valorà que «té un professorat magnífic, començant pel seu director, Manuel Arnás, sense oblidar Niurka Montalvo, Glorye Alozie, Marta Fernández de Castro, Martina de la Puente i la psicopedagoga, Arancha Iglesias. La resta del professorat són llicenciats en Educació Física, entrenadors nacionals o, sobretot, gent que ha practicat l'atletisme».

 

De cara al futur, Blanquer confia que «amb tot este treball posem els fonaments perquè esta llegenda continue molts anys més. Són els actuals temps difícils, però esperem que les institucions seguisquen ajudant-nos de la forma que ho han fet fins ara i puguem continuar recollint triomfs i èxits per a la nostra Comunitat i la nostra ciutat de València», va finalitzar Blanquer.