L’ETNO entrega els Premis Bernat Capó de Cultura Popular de 2020 i 2021

L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia ha lliurat el Premi Bernat Capó de Cultura Popular 2021 a Carles Rodrigo Alfonso per l’obra Viure a la caseta. Una aproximació a l’hàbitat rural temporal tradicional valencià. En el mateix acte, celebrat al Castell d’Alaquàs, s’ha atorgat el premi de l’any 2020 a Josep Lluís Santonja per Animetes santes. Costums i tradicions valencianes sobre el més enllà.

 

Els guardonats del Bernat Capó de les dos edicions han rebut el premi de mans del diputat de Cultura, Xavier Rius; el director de l’ETNO, Francesc Tamarit; i Núria Sendra d’Edicions el Butllent, editorial que publicarà el treball d’investigació.

 

L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia ha lliurat el Premi Bernat Capó de Cultura Popular 2021 a Carles Rodrigo Alfonso per l’obra Viure a la caseta. Una aproximació a l’hàbitat rural temporal tradicional valencià. En el mateix acte, celebrat al Castell d’Alaquàs, s’ha atorgat el premi de l’any 2020 a Josep Lluís Santonja per Animetes santes. Costums i tradicions valencianes sobre el més enllà.

 

Els guardonats del Bernat Capó de les dos edicions han rebut el premi de mans del diputat de Cultura, Xavier Rius; el director de l’ETNO, Francesc Tamarit; i Núria Sendra d’Edicions el Butllent, editorial que publicarà el treball d’investigació.

 

El diputat de Cultura ha recalcat l'ànim de l’àrea que dirigix a la Diputació de València, i especialment del Museu Valencià d’Etnologia, “per continuar fomentat la investigació i la divulgació dels treballs vinculats a l'estudi de la nostra cultura popular”.

 

Viure a la caseta, treball guardonat en 2021, ens apropa a les construccions disperses que s'utilitzaven com a llar durant els treballs agraris, des de finals del segle XVIII fins a mitjans del XX. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu però tampoc estaven deshabitats. Estaven prou lluny del nucli de població i es construïen per albergar els treballadors del camp, que així s'estalviaven tornar a casa cada nit. L'estudi fa una aproximació a diverses tipologies (la construcció de marjal, les casetes de la Serranía i els riuraus de les comarques centrals) i ens explica les seues característiques i les formes de vida associades.

 

Carles Rodrigo Alfonso, nascut a València, és geògraf de formació i exercix la seua activitat professional com a consultor en desenvolupament rural des de 1995 mentre manté el contacte amb l'activitat agrària. Profund coneixedor del territori valencià, ha estat i està implicat en diversos moviments territorials. És autor de mitja dotzena de publicacions de caràcter territorial de les comarques del Rincón de Ademuz i la Serranía, així com coautor d'una altra desena de llibres i articles de caràcter i àmbit espacial divers.