«El que ha ocorregut no ha sigut una imprudència de ningú, la gent anava ben equipada i preparada, crec que ha sigut un fatal accident. La víctima es va quedar atrapada entre dos pedres i es va ofegar en qüestió de minuts. Ha sigut una mala sort i eixa situació, una persona que s'ofega en un tram relativament fàcil, va suposar un xoc per a tota la gent que estava en el barranc». Així ho relata Xavi Calabuig, bomber del parc de Gandia, comandament de l'equip de rescat en vertical i coordinador del curs de formació per a implantar un procediment d'actuació en la matèria.

 

«La resta del grup va optar per quedar-se tots units i esperar el rescat, perquè la majoria de la gent no estava en una situació psicològica per a eixir pel seu propi peu d'allí», diu Calabuig. Entre els rescatats es trobava Isaac, també bomber del Consorci de València. «Estava un poc consternat. Li vaig dir “tu pots ser molt bon bomber, però necessites un equip de treball. En eixos moments estàs desbordat i necessites un suport d'un equip de rescat format”».

 

Cinc bombers del Consorci van acudir a col·laborar en un rescat que es va allargar durant setze hores. Xavi Calabuig i Vicent Ciscar estaven de guàrdia en el parc de Gandia, mentre que Vicent Alapont estava en el d'Alzira. El cap del parc de Gandia, Álvaro Tur, i Germán Borrás, no estaven treballant però no van dubtar a prestar la seua ajuda.

 

Ràpida mobilització

 

«Sobre les 18:10 hores, em crida Hugo Jareño, bomber del parc de Dénia i pertanyent a l'equip de muntanya —havíem coincidit en el rescat de la setmana passada del muntanyenc que va patir l'atac epilèptic a Penyalba— i em diu que els acaben de mobilitzar per a un rescat a la Vall d'Ebo», relata Xavi. «Em va dir que hi havia catorze atrapats i un mort. Que ja estaven coordinats per Salvador Luque, sergent del grup de rescat del Consorci d'Alacant, però que feia falta més gent perquè el tema es preveia complicat, perquè ja era de nit i amenaçava de tornar a ploure».

 

Salvador Luque els diu que necessitaran un vehicle que puga fer de repetidor de les emissores TETRA, perquè no hi ha cobertura en el barranc. El subdirector tècnic, l'oficial de guàrdia i el cap del parc de Gandia s'encarreguen dels tràmits i, a les 20:00 hores, ixen dos vehicles UPC aptes per a fer de repetidor del parc de Gandia amb Álvaro Tur, Xavi Calabuig, Vicent Alapont, Vicent Ciscar i Germán Borrás.

 

«No sabíem quanta gent hi havia atrapada»

 

«A les 20:45 hores, arribem al Centre de Comandament Avançat, ja havien muntat un suport vital bàsic i diverses SAMU. També hi era el Grup de Rescat i Intervenció en Muntanya (GREIM) de la Guàrdia Civil d'Ontinyent i els bombers especialistes en rescat en muntanya d'Alacant. S'havien format dos equips de rescat: un que estava treballant en la zona de l'eixida del barranc, perquè es preveia que la gent havia d'eixir per allí, i un altre equip dalt del barranc, instal·lant cordes fixes en una paret de 150 metres d'altura per a poder accedir a la gent que estava atrapada dalt».

 

El barranc de l'Infern és un estretament del riu Girona al qual s'accedix per una pista forestal, descendint uns 300 metres de desnivell a través d'unes sengles i utilitzant les tècniques de cordes de descens de barranc, una vegada s'arriba al riu. «La gent no sol portar bloquejadors per a remuntar la paret perquè preveuen que eixiran barranc avall en el sentit de l'aigua. El problema és que arriba un moment en què el barranc s'estretix tant que n’hi ha un tram, d'uns 200 metres lineals, on amb els dos braços pots tocar les dos parets del barranc, parets de 200 metres d'altura. Ací és on es produïxen les atrapades», segons comenta Xavi Calabuig.

 

«No hi ha cobertura dins del barranc. Els qui havien donat la veu d'alarma van eixir escalant. Gent amb experiència i equipada amb l'equip d'escalada. Mentre ells anaven eixint, més gent anava entrant al barranc i s'anava quedant bloquejada en trobar-se amb l'accident, per la qual cosa no sabíem amb exactitud el total de gent que hi havia atrapada dins del barranc i les seues condicions».

 

Primer rescat: cinc muntanyencs

 

«Quan hem arribat , ja havien pogut contactar amb la gent de dins del barranc per a tranquil·litzar-la i se'ns informa de la situació. El cap del parc de Gandia, Álvaro Tur, es queda en el Centre de Comandament Avançat instal·lant el repetidor. S'incorpora amb nosaltres Pedro Barranco, tècnic sanitari, col·laborador del Consorci, i baixem per a accedir al barranc per l'eixida, en contra de l'aigua, amb el primer equip de rescat. En un principi, es preveu que eixirà un bon grup dels atrapats i caldrà anar atenent les víctimes i obrint accessos barranc amunt, col·locant clavilles d'expansió en la roca, un treball de molt de desgast, si sumem que està plovent i és de nit.

 

La caminada fins al barranc és una senda amb escalons de pedra, per enmig de la muntanya, i quan arribem a la desembocadura de l'aigua, Vicent Ciscar i Pedro Barranco es queden per darrere nostre, per tal d’anar atenent els que anem traient, mentre nosaltres comencem l'ascens a contracorrent. Ens trobem dos bombers d'Alacant que estan fent de repetidors amb les emissores i continuem pujant cap a la zona denominada la Cova Santa, on s'obri el barranc i acaba l'estretament.

 

Quan hi arribem, no hi ha molta corrent, però està tot inundat. Alapont es queda amb l'emissora i Germán i jo ens posem el trage de neopré i continuem nadant barranc amunt. En eixe moment ens trobem amb un bomber que eixia amb cinc rescatats que havien decidit continuar barranc avall. Estaven bé. S'havien quedat atrapats en la zona del sifó. És una zona amb forma de cassola de 15 metres quadrats, plena d'aigua i per la qual, passes bussejant per un forat o passes escalant. Per a escalar eixa paret hi ha una cadena de ferro de la qual agafar-se, però la crescuda del barranc havia tirat la cadena a l'altre costat. L'equip de Luque els va llançar la cadena al seu costat perquè pogueren eixir i, conforme van anar eixint, van ser atesos pel nostre tècnic sanitari.

 

Nosaltres continuem barranc amunt fins a trobar-nos amb la resta del primer equip de rescat. Hi ha molt de cabal i consideren que l'accés no és possible perquè hi ha una cascada molt gran, impossible de salvar. Els primers rescatats ens confirmen que la resta del grup està molt més amunt i decidim eixir d'eixa zona i sumar-nos a la resta de l'equip de rescat per la part de dalt del barranc. Ja són les 00:00 h de la nit.

 

«Ens dirigim cap a un espigó amb una caiguda de 150 metres, davall estan esperant per a ser rescatats»

 

«Arribem al Centre de Comandament Avançat, ens canviem la roba que portem amerada, els trages de neopré, mengem alguna cosa, agafem més bosses, amb cordes de 100 metres de l'equip d'escalada, i ens dirigim muntanya a través per una zona ja abalisada fins a un espigó de pedra que té una caiguda de 150 metres en vertical fins al barranc on està esperant la gent per a ser rescatada.

 

L'equip especial d'Alacant ja havia col·locat les cordes fixes. Amb un sistema d'ascens per contrapés comencem a pujar el grup de muntanyencs un per un. Els 150 metres de tram estaven fraccionats per trams de 25-30 metres. En cada zona hi ha ubicats dos bombers: un de contrapesista  i un altre de regulador per a anar acompanyant els rescatats. Nosaltres ens quedem en la part de dalt, en l'últim tram, per a arreplegar les víctimes amb un sistema semblant al d’una grua per a accedir a ells.

 

Víctima a víctima, baixàvem fins a l'últim tram, arreplegàvem la víctima, la pujàvem i el tècnic sanitari la revisava. Quan ja hi havia quatre rescatats, un bomber els acompanya per la zona abalisada en la muntanya fins al Centre de Comandament Avançat. Un recorregut per on anaven enfilant entre la muntanya, en la foscor, i que es va allargar durant una hora o una hora i mitja per a cada grup perquè estaven exhaustos, esgotats.

 

L'últim muntanyenc que va ser rescatat era Isaac, el nostre company del Consorci de València. Va ser l'últim a eixir del barranc perquè portava bloquejadors per a les cordes i va poder ascendir pels seus propis mitjans. Quan va eixir Isaac eren les 6:30 h del matí. Tardaríem una hora més a arreplegar tot el material. A les 8:30 h arribàvem al Centre de Comandament Avançat.

 

Només faltava rescatar la víctima mortal. L'helicòpter de la Guàrdia Civil va estar tantejant si podia entrar o no en el barranc perquè havia descendit molt la boira i es va plantejar que baixàrem de nou per a traure’l en braços. Finalment la boira desapareix i l'helicòpter pot rescatar el cos de la víctima».

 

Equip especialitzat en rescat vertical

 

El Consorci Provincial de Bombers de València treballa des de fa uns mesos en la implantació d'un procediment d'actuació de rescats en vertical, tant en entorn urbà com en rural. Una formació que arribarà en breu als més de sis-cents bombers que conformen el personal operatiu. Calabuig, Alapont i Borrás s'encarreguen de donar-li forma.

 

«Nosaltres portem molts anys amb açò i individualment sabem que estem capacitats, el que cal és treballar en equip i tindre els recursos necessaris. És un pas més que està donant el Consorci en esta matèria», conclou Calabuig.