La plaça de bous de València acull durant el dia de hui la capella ardent del fotògraf taurí Francisco Cano, conegut com Canito, que ha mort aquesta matinada als cent tres anys d'edat després de patir un infart cerebral que l’ha mantingut en estat crític els darrers tres dies.

El diputat de la Plaça de Bous, Toni Gaspar, ha lamentat la pèrdua d’«una institució de la fotografia i del món dels bous». El diputat provincial ha destacat a més que «la millor forma d'acomiadar-lo és la mateixa plaça de bous on ha treballat tantes hores immortalitzant tanta gent important del món sencer».

La vetla estarà oberta fins a les 14 h i tornarà a obrir-se aquesta vesprada de 19 a 21 h, i demà de 9:30 a 12:15 h. A continuació, les restes mortals del reporter gràfic valencià donen la darrera volta a l’arena del carrer de Xàtiva com a darrer homenatge en la que ha sigut la seua casa i on ha immortalitzat una part dels dos milions d'escenes que formen el seu arxiu. La família ha informat de la seua intenció de celebrar una missa funeral en la parròquia de Sant Vicent (carrer de l'Ermita, 1) de València demà dijous a les 13 h. 

El Museu Taurí de la Diputació ha produït una exposició de huitanta-una fotografies de Canito en agraïment a les seues dècades de treball gràfic, la qual ha recorregut els municipis de la província fins al 10 de juliol passat. Tanca el seu itinerari en la localitat de Quartell.

Canito va nàixer a Alacant el 1912 i passa a la història com a referent del món de la fotografia taurina amb més de 70 anys de trajectòria professional reconeguts l'any 2014 amb el Premi Nacional de Tauromàquia, el jurat del qual va presentar el seu treball com a «una antologia gràfica de totes les fites i manifestacions de la festa i una font documental i històrica indispensable per als que vullguen estudiar els valors culturals i humans que integren el patrimoni de l'art del toreig».

El fotògraf alacantí no es va retirar de les places i les fires taurines fins a ben entrats els cent anys d'edat. El món taurí i el del periodisme el recordaran també per ser l'únic que captà en directe la mort del torero Manolete en la plaça de bous de Linares el 1947 i per reunir una agenda de contactes i amistats de tots els àmbits, que ha sabut retratar i difondre des de més d'un centenar de places de bous de tot el món.