El Congrés Internacinal «Els valencians en el Compromís de Casp i el Cisma d’Occident», organitzat per la Institució Alfons el Magnànim en coŀlaboració amb la conselleria de Cultura, debat hui la participació dels valencians en el Cisma d’Occident.

El congrés, que se celebra en el Centre Cultural la Beneficència fins demà 7 de setembre, aprofundix en el pacte polític que propicià l’arribada de la dinastia dels Trastàmara a la Corona d’Aragó el 1412.

Durant la jornada de hui s’ha debatut sobre la legitimitat dels Trastàmara i la situació de l’Església, que va arribar a tindre fins a tres papes electes.

Segons el director de la IAM, Ricardo Bellveser, «el congrés ha posat de manifest que no es podria parlar d’unitat a Europa quan ni tan sols l’Església estava unida. Hui s’han tractat qüestions tan importants com quin tipus d’Església es buscava i les decisions de cada un dels regnes quan es produïx el Cisma d’Occident».

«En el congrés s’estan presentant posicions enfrontades i diferents maneres d’interpretar cada dada, sempre des del rigor i l’estudi, cosa que enriquix enormement les distintes ponències» —ha afegit Ricardo Bellveser.

Esta iniciativa compta amb investigadors espanyols i anglesos que debaten sobre noves perspectives sobre l’acord i el cisma produït en l’Església Catòlica.

 

Ponències 6 del de setembre

En la jornada de hui han tingut lloc cinc ponències. La primera, sobre els germans Ferrer en el Compromís de Casp, a càrrec d’Alfonso Esponera (Facultat de Teologia de València). Marco Antonio Coronel (Universitat de València) ha parlat de l’actitud dels regnes europeus en relació al Cisma. Miguel Navarro (Acadèmia Valenciana de la Llengua) ha tractat la figura del cardenal Pedro de Luna (Benet XIII). Bernard Hodel (Universitat de Friburg, Suïssa) ha explicat els tractats a favor del Papat d’Avinyó en els temps de Sant Vicent Ferrer, i Antoni Ferrando (Acadèmia Valenciana de la Llengua), ha parlat sobre la llengua i la pàtria en esta època.

Demà, 7 de setembre, es debatrà sobre el paper de sant Vicent Ferrer com a predicador i com a figura clau en el Compromís de Casp.

 

Sis-cents aniversari

La trobada se celebra amb motiu del sis-cents aniversari del Compromís de Casp, pacte a què van arribar l’any 1412 els representants dels regnes d’Aragó i València i del Principat de Catalunya per a triar un nou rei després de la mort sense descendència ni successors, dos anys abans, de Martí l’Humà, en el qual tingueren una intervenció decisiva Vicent Ferrer i el seu germà Bonifaci, santificat posterioment. El compromís va suposar l’arribada de la dinastia Trastàmara a la Corona d’Aragó en la figura del rei Ferran de Trastàmara.

Sant Vicent Ferrer va participar activament en la negociació de la successió dinàstica. Basant-se en la seua autoritat moral, va formar part dels nou «hòmens justos» de Casp i va ser l’encarregat de proclamar i fer pública l’elecció del nou rei, i també de comunicar-la a l’interessat.

El sant valencià va vore sempre en Ferran de Trastàmara un coŀlaborador eficaç dels seus sermons contra els jueus de la Corona i un servidor incondicional dels interessos de Benet XIII, que Ferran obeí sense miraments fins que este va decretar la sostracció a l'obediència del papa aragonés d'Avinyó el 1416.