El Museu de Prehistòria de la Diputació de València ultima el muntatge de l’exposició «Vil·la Cornelius» que exhibirà al públic valencià per primera vegada la grandesa arquitectònica i artística d’una magnífica finca rústica romana, descoberta fortuïtament el 2003 a l’Ènova durant les obres del traçat de l’AVE Madrid-València.

 

Després de la troballa es va realitzar una excavació arqueològica d’urgència, el 2004, dirigida pels arqueòlegs Rosa Albiach, Elisa García-Prósper i Aquilino Gallego, els quals s’encarreguen del comissariat de l’exposició i destaquen l’extraordinària oportunitat que tindran els valencians per a veure i sentir com vivia un patrici romà en terres valencianes.

 

Els treballs arqueològics van posar al descobert una superfície de 3.000 metres quadrats corresponent a una vil·la rústica d’època romana, amb una zona de vivenda o pars urbana i una àrea artesanal i de magatzematge o pars rústica, dedicada al processament del lli, propietat de Publius Cornelius Iuniani.

 

Segons els comissaris, les troballes epigràfiques –restes d’escrits– en la intervenció arqueològica evidencien que Publius Cornelius va ser un personatge ric i ben relacionat procedent de les gens més influents de l’aristocràcia local de Saetabis –Xàtiva–, els Cornelii i els Iunii

 

Sòlida fragilitat del vidre romà

 

La diputada provincial de Cultura, María Jesús Puchalt, ha avançat que la magnífica mostra sobre Vil·la Cornelius, produïda íntegrament pel Museu de Prehistòria de la Diputació València, serà inaugurada el pròxim 21 de novembre. Puchalt ha augurat un rotund èxit de visites ja que «estem davant d’una exposició sense precedents, que exhibirà peces i reconstruccions úniques que transportaran el visitant a l’època romana».

 

Entre les magnífiques peces recuperades, destaca el vidre original d’una de les finestres de la finca, «un troballa inusual degut la fragilitat del material que, paradoxalment, i a pesar de portar segles soterrat davall tones de terra, podrà ser admirat amb tota la seua esplendor», expliquen els comissaris.

 

Quatre anys de restauració dels mosaics

 

Trinidad Pasíes, restauradora del Museu de Prehistòria de València, ha dirigit l’equip encarregat de recuperar i posar en valor les peces i materials que seran exposats en la mostra junt amb reconstruccions digitals de la vil·la romana i animacions audiovisuals.

 

Després de restaurar i muntar sobre l’àmbit expositiu mateix un espectacular paviment de l’apreciat marbre de Buixcarró –amb els seus tres colors característics, rosa, blanc i groc, era un apreciat material en l’època, una cosa així com el «Carrara» hispànic– l’equip de restauració s’ha lliurat a la recuperació dels Opus tesselatum o mosaics policroms.

 

La tècnica per a restaurar les tessel·les dels mosaics és especialment minuciosa. Tal com explica Pasíes, el delicat procés passa per distintes fases. «En primer lloc hem d’extraure els mosaics des de la seua ubicació original, per seccions, per mitjà de tèxtils engasats que s’adherixen a les tessel·les».

 

Una vegada que els restauradors extrauen les peces originals «col·loquem eixes seccions sobre suports estratificats lleugers amb els quals treballem en el laboratori de restauració, on els fragments de mosaics són sotmesos a un rigorós treball de neteja que inclou l’eliminació de les restes de morter antic disgregat i la seua substitució per un nou morter natural».

 

La restauradora ha incidit que es tracta d’un treball que requerix molta paciència «perquè netegem el mosaic tessel·la a tessel·la i això ens porta a emprar molt de temps, d’ací que hàgem invertit un poc més de quatre anys en la recuperació dels paviments i mosaics que es podran veure en l’exposició».