La Beneficència va restaurar la Reial Senyera original de 1545
Les germanes de la Caritat i les asilades de la Casa de Beneficència, establiment depenent de la Diputació de València des de 1858 i avui convertit en centre cultural de titularitat provincial, van restaurar entre desembre de 1927 i maig de 1928 la Reial Senyera de 1545 que es conserva en una vitrina de l'Arxiu Històric Municipal de València.
Les germanes de la Caritat i les asilades de la Casa de Beneficència, establiment depenent de la Diputació de València des de 1858 i avui convertit en centre cultural de titularitat provincial, van restaurar entre desembre de 1927 i maig de 1928 la Reial Senyera de 1545 que es conserva en una vitrina de l'Arxiu Històric Municipal de València.
Aquesta peça del segle XVI va ser lliurada per l'Ajuntament de València a la Casa de Beneficència el 16 de desembre de 1927 per a què les especialistes del taller de brodats artístics s'encarregaren de restaurar-la. Els treballs van durar cinc mesos i van consistir bàsicament a encapsular les restes del teixit original en una xarxa de seda valenciana confeccionada expressament per a protegir la Senyera.
La devolució de la Senyera a l'Ajuntament es va produir l'11 de maig de 1928, en un acte públic que, igual que el lliurament, va comptar amb la presència, entre d’altres, del aleshores president de la Diputació, José Mª Carrau; el Marquès de Sotelo, alcalde de València; els secretaris d'ambdues institucions, Francisco Monleón i Tomás Giménez Valdivieso; la superiora de la Comunitat, sor Juliana Blanc; i la directora del taller de brodats artístics, sor Amparo Borredá, així com asilades, regidors i diputats provincials.
Aquest moment històric ho va captar l'objectiu del fotògraf valencià Vicente Barberà Masip. Un article del diari ‘Las Provincias’ publicat el 17 de desembre de 1927, el dia després del lliurament de la Reial Senyera a la Casa de Beneficència per a la seua restauració, ha permés conèixer l'autoria de les imatges conservades en l'Arxiu General i Fotogràfic.
Les ‘bessones’ de la Senyera
Una vegada retornada la Reial Senyera després de passar pel taller de brodats de la Casa de Beneficència, l'Ajuntament va decidir encarregar una rèplica del símbol de les valencianes i els valencians, donada la fragilitat de la peça original després de la restauració. El treball es va encarregar a l'artesà Eduardo Sanchis Romero, al mateix temps que la Senyera de mitjans del XVI es dipositava en una vitrina de l'Arxiu Històric Municipal, on pot veure's en l'actualitat.
Sanchis Romero va confeccionar la Reial Senyera que cada 9 d’Octubre protagonitza la Processó Cívica entre el consistori i la Catedral, però també va confeccionar dues ‘bessones’ de la Senyera que recorre els carrers del cor de la ciutat el Dia de la Comunitat Valenciana. Una d'elles es conserva en el Museu del Col·legi de l'Art Major de la Seda de València i l'altra, que es va dipositar sobre el fèretre de Vicente Blasco Ibáñez, és propietat d'un partit polític.