El diputat de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius, assistirà demà diumenge, 18 d'octubre, a les XI Jornades de portes obertes al jaciment ibèric Kelin, a Caudete de las Fuentes. La directora del Museu de Prehistòria de València, Helena Bonet, i Consuelo Mata, professora del Departament de Prehistòria i Arqueologia i directora de l'excavació de Kelin, també participaran en la jornada, el lema de la qual d'enguany és “Assaborint la història”.

 

La Diputació de València ha finançat, durant més de 20 anys, les campanyes d'excavació, així com la restauració i posada en valor del poblat ibèric de Kelin, que ara és visitable.

 

Durant tota la jornada, els participants en les jornades podran recórrer el jaciment i participar en les activitats organitzades per l'Ajuntament de Caudete de las Fuentes amb la col·laboració del Museu de Prehistòria de la Diputació de València i la Universitat de València

 

En aquesta edició, per primera vegada, la Biblioteca Infantil del Museu de Prehistòria s’uneix al projecte per a facilitar que xicotets i majors puguen llegir, fullejar, mirar... llibres d'arqueologia i sobre els Iberos.

 

Els tres sabers de Leuro

 

L'acte central de les jornades serà la dramatització i posada en escena de 20 personatges del món íbero que prendran vida per unes hores a partir d'un heroi mític, Leuro, portador dels tres grans sabers: els cavalls, el ferro i l'escriptura.

 

L'equip del Museu de Prehistòria ha creat una història fictícia per a delectar al públic que acudisca a Kelin. En ella, els habitants de Kelin expliquen com l'heroi Leuro els ha transmès aqueixos coneixements reveladors i fonamentals.

 

Amb la dominació dels cavalls, els homes no solament poden caçar i guerrejar sinó que aquell que posseeix un animal se situa també en una situació de prestigi en la societat íbera.

 

La metal·lúrgia del ferro és fonamental per a la construcció d'armes i eines que milloren la qualitat de vida.

 

Sobre l'escriptura íbera cal assenyalar que està composta per signes el major paral·lelisme dels quals es troba en l'epigrafia fenícia. El suport emprat per a escriure és, sobretot, la làmina de plom encara que també hi ha constància de ceràmiques escrites i, de manera més residual, també sobre pedra. Un altre dels materials són les monedes encunyades en Kelin.

 

Segons explicaran els personatges ibers, en els seus escrits van deixar constància de mites i llegendes, de les seues creences i, en definitiva, de la seua cosmovisió vital.

 

 Tallers didàctics i gastronomia

 

Les jornades es completaran amb visites guiades a la col·lecció museográfica de Caudete de las Fuentes i amb tallers d'encunyació de moneda, d'indumentària i d'orfebreria organitzats pel Museu de Prehistòria de València.

 

 Com en anteriors edicions, els escolars de Caudete de las Fuentes també han preparat algunes activitats amb sabons ecològics i amb mel.

 

 Un altre dels atractius de les jornades és la degustació de la gastronomia típica de Caudete de las Fuentes en els bars i restaurants que preparen menús especials per a la jornada. 

 

 PERÍODES D'HABITACIÓ EN KELIN

Documentats a partir de les excavacions

 

S'han realitzat un total de 23 campanyes d'excavació entre els anys 1956 i 2002, que han permès documentar diverses fases constructives en els més de 1000 m2 excavats, repartits en les dues zones visitables i en altres exploracions al llarg de tota la superfície del jaciment.

 

 Primera Edat del Ferro (680-550 a. de C.)

 

 A principis del segle VII a. de C. s'ocupa el lloc per primera vegada. Els seus habitants encara fabriquen eines i utensilis de bronze i ceràmiques a mà, però prompte assimilaran les novetats tècniques que porten a la península Ibèrica els fenicis i grecs. Ja en el segle VI a. de C. coneixen la metal·lúrgia del ferro, les ceràmiques a torn (importades i locals) i el cultiu de la vinya.

 

 Segona Edat del Ferro (550-190 a. de C.)

 

 Entre els segles VI i II a. de C. es desenvolupa la Cultura Ibèrica. Les ceràmiques a torn substitueixen a les ceràmiques a mà. La metal·lúrgia del ferro desplaça a la del bronze que quedarà relegat a la fabricació d'alguns adorns i recipients. KELIN, capital territorial, té una activitat comercial important com demostren les ceràmiques gregues i púnicas, els objectes d'ivori i de pasta vítria.

 

 La Romanització (75 a. de C.)

 

 A partir del segle II a. de C. arriben els primers materials romans procedents d'Itàlia i es documenten les primeres encunyacions de moneda de la ciutat, amb el nom de KELIN. En el segle I a. de C. la ciutat és destruïda durant el transcurs de les guerres sertorianas, en les quals va recolzar al perdedor Sertorio en la seua rebel·lió contra el Senat de Roma.

 

 Període d'abandó (Post 75 a. de C.)

 

Després de la seua destrucció, el lloc no es torna a ocupar i queda sota la influència dels agents atmosfèrics que acaben d'arrasar i cobrir de terra les construccions abandonades.

 

 

 PECES RELLEVANTS TROBADES EN KELIN

Kelin. As. II a. de C.·
TINAJA Tinaja amb representació de Gigantomaquia (lluita entre gegants i homes). S. II-I a. de C.·
TESORILLO DEL VILLAR.Inclou una moneda d'Emporion de finals del s. III a. de C.·