El jove artista valencià Keke Vilabelda (València, 1986) ha sigut distingit per la Diputació de València amb l’Ajuda Alfons Roig 2014 per a desenvolupar el projecte «Hueso y hormigón» a Espanya.

Segons el prometedor pintor, el talent del qual també ha sigut reconegut amb prestigiosos premis internacionals com el XXVII BMW de Pintura, el Nacional de Pintura de la Reial Acadèmia de Sant Carles o el SAATCHI New Sensations, «les Alfons Roig són un referent entre els jóvens que volem dedicar-nos a l’ofici de les arts, són una ajuda important i en el meu cas una bona opció per a desenvolupar projectes d’una certa envergadura que suposen un aprenentatge personal i professional».

Les Ajudes Alfons Roig són hereves de les centenàries Pensions artístiques de la Diputació que van distingir jóvens talents del xix i del xx els cognoms dels quals, Sorolla, Pinazo, Michavila o Genovés, entre altres, són part de la història de l’art universal. Keke Vilabelda, assegura que «és un honor i una responsabilitat obtindre esta distinció de la Diputació», que ajudarà també a mantindre la seua base d’operacions a València.

«Espere que siga possible establir-me a València, encara que per motius professionals hages de desplaçar-te com a artista on et porte la teua obra, quan l’exili és obligat té un sabor amarg», reflexiona l’autor.

«Hueso y hormigón» des d’una rulot

El projecte de Keke Vilabelda «Hueso y hormigón» gira entorn de la idea de «ruïna contemporània» i es materialitza «en els paisatges abandonats, edificis buits i esquelets urbans que trobem per tot Espanya després de l’eufòria constructiva del boom immobiliari», explica l’artista.

Per a desenvolupar-lo, l’autor emprendrà una investigació que comença amb «un mapatge dels llocs marcats per estes ruïnes precoces» i continuarà amb un viatge «d’uns dos mesos, amb una rulot, recorrent la península per a documentar tots els emplaçaments i recopilar material amb què després treballaré en l’estudi».

«En no ser una investigació de caràcter acadèmic o científic, no buscaré dades detallades, ni tractaré de donar explicacions precises de cada cas, sinó més aïna, intentaré utilitzar eixe potencial expressiu i visual de les ruïnes per a llançar preguntes que jo mateix em faig i que espere que, d’alguna manera, inviten l’espectador a fer-se les mateixes preguntes i reflexionar sobre elles», explica Keke Vilabelda.

Sensacions amb ciment, ferro i asfalt

Tal com avança l’artista mateix, l’objectiu final és la producció d’unes 10 o 12 peces pictòriques de grans dimensions que possiblement aniran acompanyades d’alguna instal·lació o material audiovisual.

«La idea és traslladar les sensacions que trobe en eixos paisatges a la sala d’exposicions i per a això empraré en les meues obres els mateixos materials que es van emprar en la construcció, fallida, dels edificis sense acabar, principalment ciment, ferro i asfalt», conclou.