L’escriptor Juan Ramón Biedma (Sevilla, 1962) ha sigut distingit amb el II Premi València de Novel·la Negra, convocat per la Diputació de València a través de la Institució Alfons el Magnànim, per la seua obra Tus magníficos ojos vengativos cuando todo ha pasado, un sorprenent títol que segons l’autor «encaixa i resumix l’esperit de la novel·la».

 

Biedma confessa que «no era el títol amb el qual vaig traballar durant la novel·la, pareix un títol impossible», però finalment es decantà per ell «perquè optava a un premi independent, al marge de connotacions comercials» i ara «espere amb bastant precaució l’aprovació definitiva de l’editor». La frase forma part d’una citació amb versos d’Oscar Wilde que l’autor empra a l’inici de la novel·la.

 

Curiosament, la primera edició del premi de Novel·la Negra també la va guanyar un escriptor sevillà, Manuel Barea. «M’agradaria dir que hi ha una generació emergent al Sud, però hui per hui seguim sent veus aïllades, som pocs –està també Javier Márquez– i no es pot assegurar que hi haja un moviment naixent», comenta Juan Ramón Biedma.

 

Sobre la seua novel·la, en la qual ha estat treballant dos anys i mig, l’autor ha explicat que «com totes les meues obres, és difícil de classificar i vaig pensar que la millor manera de dirigir-la era a través d’un premi com el València, del qual vaig tindre notícies en les meues últimes visites a la ciutat amb motiu del Festival València Negra».

 

Allò criminal com a denominador comú

 

«Faig una cosa indescriptible però sempre amb component policíac. És la columna vertebral i l’accelerant de les meues històries, molt pròximes a allò fantàstic i amb allò criminal com a denominador comú», explica l’escriptor.

 

La idea d’escriure Tus magníficos ojos vengativos cuando todo ha pasado» va sorgir «d’una conversació amb un col·lega mexicà, Francisco Haghenbeck, en la qual em parlà sobre un espectacle creat pel seu rebesavi el siglo xix, “Los zoológicos humanos”, en el qual mostraven aborígens duts de terres llunyanes».

 

Esta història «tan terrible i atroç» és el germen de la novel·la premiada de Biedma, ambientada al Londres victorià, però en la qual «mostre el que a penes ens arriba de la societat victoriana, la misèria i la degradació de la que aleshores era la ciutat més important del món». «Sóc molt meticulós i volia també buscar episodis inèdits del Londres decimonònic», explica l’autor.

 

Joc de rols entre Moriarty i Holmes

 

Juan Ramón Biedma, admirador confés de Moriarty, empra en la seua novel·la personatges literaris de l’època. «Moriarty entra en la novel·la i per la porta de darrere també Holmes.»

 

Sense caure «en la paròdia ni en el truc fàcil em vaig plantejar donar la volta al mite de la maldat per tal que Moriarty fóra detectiu en la investigació central de la novel·la sobre la desaparició d’una xiqueta i caminara de manera paral·lela a Sherlock i inclús es travestira en ell i viceversa en un particular joc de rols».