Són quasi cinquanta anys dedicat al seu esport favorit, el rugbi, a què va arribar amb 14 anys i amb 61 continua aportant el seu granet d'arena per a fer més gran la història de l'esport, no sols del rugbi, on ho ha sigut tot: jugador, àrbitre, integrant del Comité Tècnic d'Àrbitres de la Comunitat Valenciana i, després, des de la Federació Espanyola de Rugbi, com a vicepresident i vocal del Comité Nacional d'Àrbitres.

 

Per tot això, ara, la Federació Espanyola de Rugbi l’ha distingit amb el lliurament de la medalla al mèrit esportiu per la seua dedicació durant quasi 50 anys, primer com a jugador, i, posteriorment, com a àrbitre, a este esport. Igualment ha rebut idèntica distinció el valencià Javier Gallach Lazcorreta.

 

Va començar amb 14 anys com a jugador i tres anys després ja compaginava jugar amb arbitrar. Amb l'ascens a categoria nacional del seu club, era incompatible la seua activitat professional amb l'esportiva i, una vegada va deixar de jugar, amb 39 anys, va decidir dedicar-se a l'arbitratge «per a no deixar d'estar unit al rugbi. Molts jugadors, després de finalitzar l'etapa com a practicants, seguim units a este món, uns es fan àrbitres, altres entrenadors, altres delegats dels equips i sempre tenim els tornejos de veterans per a continuar gaudint del nostre esport».

 

Quan es parla de retirada, li brillen els ulls i diu tindre-ho molt clar: «A nivell Comunitat Valenciana, fins que el cos aguante. És cert que va quedant menys corda. A nivell nacional enguany he arbitrat en diversos tornejos del Campionat d'Espanya i he realitzat funcions de jutge de línia en Divisió d'Honor, també he estat com a responsable arbitral en diverses competicions de categories inferiors, juvenils, cadets i infantils», va explicar López, qui actualment exercix les labors de secretari personal d'Alfonso Rus, al capdavant de la Diputació de València.

 

El tercer temps

 

Per a explicar la figura de l'àrbitre en un esport de contacte, José Luis López, parla del «tercer temps» i aclarix que «és l'únic esport del món, del qual jo tinga coneixement que hi ha el tercer temps, que és el que seguix als dos de joc com en tots els esports. Este complement és fonamental i hi ha en tots els partits i en totes les categories. Consistix en el fet que després del partit i de la dutxa, els jugadors d'ambdós equips, els delegats i els àrbitres es reunixen entorn d'una cervesa i parlen del partit, de les jugades, de qui té la raó i es donen les explicacions pertinents».

 

«És un esport de vilans, jugat per cavallers»

 

Lògicament sorgix la pregunta: Com justifica que un esport de contacte com este no signifique un comportament més violent per als àrbitres?. López ho explica amb una famosa frase que definix a este esport: «És un esport de vilans, jugat per cavallers».

En les regles del rugbi la primera cosa que prima sobre totes les altres regles és la seguretat dels jugadors. Els jugadors són conscients d'això i es dediquen a jugar amb duresa però sense agressivitat ni malícia. Els jugadors acaten sempre la decisió de l'àrbitre, el capità és l'únic que es pot dirigir a l'àrbitre per a alguna consulta puntual i quan el joc estiga parat. És en el tercer temps on s'aclarixen els dubtes que puguen haver sorgit durant el partit».

 

Les noves tecnologies

 

«És dels primers esports que han aplicat les noves tecnologies, hi ha un àrbitre de televisió, que si l'àrbitre principal té algun dubte si s'ha aconseguit un assaig, consulta amb ell i, a través dels monitors que l'àrbitre de televisió té, veu la jugada des de diversos punts i també s'oferix als espectadors a través de les pantalles de l'estadi»,i va afegir López «en rugbi va haver-hi una època ja passada que es produïen actes de violència, que es va tallar per part de tots els estaments del rugbi i la màxima autoritat  D'este esport la IRB. Hi ha un cartell que està en alguns camps de rugbi que ve a dir: «als visitants i aficionats: En este club vam establir que l'àrbitre sempre té raó, els seus errors i decisions no s'aüquen o qüestionen. Els disconformes guarden silenci o es vagen a arruïnar un altre esport». «I és que moltes de les polèmiques que sorgixen en els estadis és per desconeixement de les regles del joc», va postil·lar José Luis López.

 

La família, el suport incondicional

 

«La veritat és que jo estic tant de temps en este esport gràcies al suport incondicional i extraordinari de la meua família i sobretot de la meua dona, sense el qual no hauria pogut dedicar-me a ell, i més en un esport completament amateur. Impossible. Per això, tots els estaments que componen el rugbi, sense el suport de les nóvies i després de les dones, seria impossible estar molt de temps en ell», va afegir el col·legiat de rugbi.

 

El que s'ha dit, un exemple d'amor i dedicació a un esport, a què ha dedicat gran part del seu temps lliure, de la seua vida, i que ara la Federació Espanyola de Rugbi ha reconegut amb eixa medalla rebuda per José Luis López.