La segona jornada del Congrés Internacional de l'Any de Roís de Corella organitzat per la IAM de la Diputació junt amb la Universitat Catòlica i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, ha comptat amb la intervenció de set experts que han abordat la faceta del valencià Joan Roís de Corella com a teòleg.

 

Antoni Ferrando, catedràtic de la Universitat de València i membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, ha obert la jornada, celebrada en l'Aula Maior de la Universitat Catòlica de València. En la seua ponència ha destacat que Corella «era un dels líders de la seua època, ja que era vist com una persona extraordinària i estava, en eixe sentit, per damunt de tots fins que va desaparéixer de l'esfera pública i intel·lectual en 1485 quan es va instal·lar la Inquisició a València i va començar a perseguir no sols a jueus, sinó a figures públiques com Corella que, com ell, van haver d'amagar-se».

 

Corella com a teòleg

En la jornada de hui també ha participat Antoni López Quiles, professor de Filologia de la Universitat de València, qui s'ha mostrat content perquè hi ha hagut «un intent de comprendre interdisciplinàriament no sols el temps que va viure sinó també la teologia sobre la qual va establir el seu discurs literari» i en eixe punt ha volgut remarcar que l'autor «va actuar com un mestre del Renaixement i va transmetre valors de conducta humana no necessàriament transcendents però que porten a Déu necessàriament».

 

Una altra de les intervencions ha sigut la de Lluís Ramon, professor de la Universitat Catòlica de València, qui ha presentat la seua ponència sobre el mètode contemplatiu en les Meditationes Vitae Christi —una obra de Ludolf de Saxònia traduïda per Roís de Corella— i ha establit un parangó entre el text de l'autor valencià i un tema clau de la història de l'art, la imago pietatis, fixant-se que «es contemplen les cinc llagues de Crist i Corella, seguint l'espiritualitat iniciada per Sant Bernat de Claraval, pretén meditar els misteris de la vida de Jesucrist com si estiguera present en cada un d'ells».

 

El Cartoixà

 

El congrés ha continuat amb l'expert Joan Maria Furió, professor de la Universitat Catòlica València, que ha presentat la ponència «Noves dades sobre el Cartoixà», en la qual ha destacat que, al contrari del que es creia fins al moment, «l’ordre correcte en què es van imprimir els volums és Quart, Primer, Segon i Terç del Cartoixà, i que este últim seria, per tant, una obra pòstuma del mestre en teologia». A més hi ha assenyalat que Corella inclou certs passatges en la seua traducció que intenten ser «una exegesi de salvació per al grup perseguit dels jueus conversos».

 

Altres de les conclusions del matí ha sigut expressada per Josep Vidal Talens, professor de la Facultat de Teologia de València Sant Vicent Ferrer, qui en la seua anàlisi s'ha centrat en el llibre El cartoixà, el quart volum del qual està dedicat a la passió, la mort i la resurrecció de Jesucrist mentre que els tres primers se centren en els Evangelis. Vidal ha destacat que les qüestions sobre Jesucrist que planteja Corella «són molt actuals, en concret, com el fill de Déu fet home també va haver d'aprendre a viure entre la humanitat, un entorn on va creixent en saviesa, edat i en gràcia davant de Déu i dels hòmens sense deixar mai de saber i de considerar que és ell el fill de Déu», ha asseverat.

 

Demà, clausura amb Corella, el lletraferit

El congrés internacional serà clausurat demà en l'Aula Magna de la Universitat de València. En esta última jornada, els experts i investigadors Annamaria Annichiarico, Josep Lluís Martos, Anna M. Babbi, Vicent Martines, Emili Casanova, Tomás Martínez Romero, Rafael Alemany i Eduard Verger debatran sobre Corella el lletraferit, l'amant de les lletres.